biblioteca
Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.
La normativa actual estableix unes obligacions molt específiques a les organitzacions i empreses en relació a l’assetjament per raó de sexe i sexual en l’àmbit laboral, concretament, el deure de desenvolupar eines específiques de prevenció i resolució de casos d’assetjament. En ocasions, malgrat la voluntat de complir amb els preceptes establerts, no resulta fàcil aplicar les eines desenvolupades d’una forma eficaç i justa, posant al centre els drets i necessitats de les víctimes d’assetjament. Aquesta guia sorgeix de la necessitat de facilitar eines pràctiques a professionals d’empreses i organitzacions que volen dedicar esforços a millorar internament les formes de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament.
Gairebé el 70% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no tenen esperança de viure pròximament en un allotjament i quatre de cada deu no tenen ningú amb qui comptar. Com més temps passa la persona vivint al carrer, més s’agreuja la seva situació i la manca de sortides. El 19% explica que l’últim lloc on ha dormit és un recurs institucionalitzat.
Ho recull Arrels Fundació en aquest informe, fet a partir de 354 entrevistes realitzades la nit del 15 de juny de 2022.
El món casteller ha estat històricament un món masculí i masculinitzat. Des de fa unes dècades la dona no només s'ha introduït a les colles sinó que ha anat prenent cada vegada més importància, bé sigui a la vessant tècnica aportant menys pes als troncs, com a la banda de gestió, on cada vegada hi ha més constatació de la diferència en el lideratge. Davant la poca presència de dones a la Junta directiva de la CCCC (representants de colles castelleres escollides per les pròpies colles) i l'afirmació habitual de falta de presència femenina als rols de poder de les colles, als mitjans de comunicació, o en actes i ponències de temàtica castellera, es va voler verificar si es tractava de percepcions subjectives esbiaixades per la falta de presència de dones a la població castellera, o bé una infrarepresentació d'aquesta en benefici d'homes que ocupen aquests espais. És per aquest motiu que des de la CCCC s'impulsa el present informe on recollir i plasmar les dades de les colles castelleres convencionals
La pobresa energètica és aquella situació en la qual les llars no poden permetre's un ús normal de l'energia o bé la despesa que realitzen amb un ús quotidià és molt superior als seus ingressos. En aquest document s'analitza a quants nens i nenes afecta aquest tipus de pobresa.
Aquest informe aporta les dades de víctimes de la necropolítica aplicada en el control fronterer durant l’any 2022 a la Frontera Occidental Euroafricana. Xifres que han estat confirmades pel Col·lectiu Ca-minando Fronteras en el nostre Observatori de Drets Humans, on es registren les víctimes de les rutes marítimes del Mediterrani Occidental en les rutes de l’Estret, Alboran i Algèria i de l’Atlàntic en la ruta canària; així com les terrestres de les tanques de Ceuta i Melilla.
Arribar a fi de mes s'ha convertit en una tasca difícil. Sense haver curat encara les ferides de la pandèmia, la crisi de preus que experimentem des de fa gairebé dos anys se sofreix de manera diferent entre les diferents llars, afectant especialment els més vulnerables. Entre gener i novembre de 2022, la inflació ha reduït el poder de compra de les llars en pitjor situació un 26% més que el d'aquells amb majors ingressos.
El món està travessant una època sense precedents marcada per l'acumulació de múltiples crisis. Desenes de milions de persones passen fam. Centenars de milions més s'enfronten a pujades impossibles en el cost dels productes bàsics o de l'energia per a escalfar les seves llars. La pobresa s'ha incrementat per primera vegada en 25 anys. No obstant això, uns pocs han aconseguit treure un immens profit d'aquestes crisis. Els ultra rics han vist créixer dràsticament la seva riquesa, i els beneficis empresarials han aconseguit anivellis rècord, fent que la desigualtat es dispari. El present informe se centra en la importància de gravar la riquesa de les elits econòmiques per a abordar tant aquesta “policrisis” a la qual ens enfrontem com l'augment desorbitat de les desigualtats. L'informe detalla com, en la història recent, la tributació dels més rics era més elevada, com està guanyant terreny la idea de gravar més als qui més tenen i fer que els milmillonarios paguin la part que els correspon justament, i com més imposats als ultra rics contribueix a reduir la concentració de poder de les elits i reduir no sols la desigualtat econòmica, sinó també la racial, colonial i de gènere. Finalment, l'informe apunta a quant haurien de tributar els més rics i com aconseguir-lo, amb eines concretes i contrastades per als Governs, algunes fins i tot ja en marxa. Aquest informe mostra com una imposició adequada als ultra rics pot ser la via per a aconseguir un món més just, sostenible i sense pobresa.
Els desnonaments són un fenomen que vulnera el dret a l’habitatge, reconegut i tutelat tant a escala catalana a l’Estatut d’Autonomia i lleis d’habitatge, com estatal a la Constitució de 1978 i internacionalment a la DUDH i el PIDESC. Catalunya és una de les comunitats autònomes que concentra més desnonaments a l’estat espanyol. Clarament, aquest valor està molt influenciat per Barcelona que, essent una gran ciutat amb molt atractiu, és travessada per dinàmiques especulatives. Malgrat la importància de disposar d’una anàlisi el més real possible dels desnonaments, les dades oficials publicades són insuficients. La manca d’informació i transparència en aquest àmbit no és una coincidència, més aviat tendeix a amagar el paper que juguen les entitats financeres i els fons d’inversió, operadors privats ja de per sí opacs. Per aquesta raó, a través de l’ús de dades quantitatives d’informes fets els darrers anys per diferents organitzacions, algunes d’elles publicades per primer cop, aquesta investigació intenta fer un diagnòstic del mercat immobiliari de Barcelona per poder mostrar qui desallotja els residents a la capital catalana.
Des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la societat civil ucraïnesa s’ha organitzat de manera espontània i valenta per contrarestar l’ocupació militar mitjançant centenars d’accions noviolentes, que inclouen actes de desobediència civil, bloqueig de carreteres, tasques d’evacuació de civils o campanyes comunicatives. L’informe 'La resistència civil noviolenta ucraïnesa davant la guerra', elaborat pel professor Felip Daza en el marc d’un projecte conjunt de l’ICIP i Novact, examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa entre febrer i juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les dinàmiques organitzatives i les característiques de les diferents accions, la seva evolució i els impactes i suports que han aconseguit.
Quan ens apropem a la literatura que estudia els discursos d’odi, també coneguts com a discursos d’incitació a l’odi, es poden trobar diferents anàlisis i estratègies, per contrarestar-los, gairebé tots basats en la part evident del discurs, el seu contingut i la qüestió legal que gira al seu voltant. Tot i això, des de l’Anàlisi Crític del Discurs (d’ara endavant ACD) es pretén anar més enllà del seu contingut. El seu interès és desvelar com, a través de l’ús del llenguatge, en un context determinat, es canalitzen ideologies que condueixen a la discriminació i a l’odi, la majoria de vegades de forma implícita. De fet, hi ha missatges el contingut dels quals podria semblar-nos neutral, però, en canvi, la seva estructura subjacent està transportant “representacions socials” discriminatòries, amb prejudicis i amb una alta càrrega de violència simbòlica que és rebuda per les persones destinatàries sense que se n’adonin.
