Què és la complicitat social de les entitats? És la capacitat d’implicar persones en la nostra causa, que hi creguin, que lluitin amb nosaltres per canviar la societat. Però aconseguir mobilitzar la base social és més complicat del que sembla i més encara fer-la créixer i implicar altres sectors de la societat. Per això cada vegada més les entitats invertim temps i recursos humans en millorar les nostres accions per tal d’aconseguir un impacte social més gran.

Basant-nos en l’experiència recollida d’entitats com el Banc dels Aliments, la Fundació Esclerosi Múltiple, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o l’Assemblea Nacional Catalana, i de la ponència “La cuina de la mobilització” (2013 – Fòrum Primavera de les Associacions) hem extret 7 consideracions importants a tenir en compte per millorar i augmentar la complicitat social de les entitats i d’aquesta manera augmentar la mobilització i participació.

1. Reptes assequibles:

«No hi ha fracassos si escollim bé els objectius» (ANC)

És bàsic tenir molt clars quin són els objectius i els propòsits de l’entitat, les fortaleses i les debilitats, per tal d’establir reptes realistes i assumibles. Les petites fites motiven a continuar i reforcen el moviment: «Viure cada petit èxit com una gran victòria» PAH

2. Un missatge i una causa:

El missatge ha de ser senzill i clar, perquè tothom pugui fer-lo seu, i que identifiqui de manera ràpida la causa. I la causa que ha de ser definidora de l’entitat i ha de provocar sentiment i motivar l’acció de les persones, el per què és tant o més important que l’organització.

3. Cedir el protagonisme

Cal tenir molt clar a qui volem aconseguir mobilitzar i fer-los protagonistes. D’aquesta manera es garanteix que les persones no només difondran el missatge, també es sentiran compromesos amb la causa. I com més compromesos més garantia d’èxit tindrà la mobilització.

«La ciutadania estava molt implicada en el procés independentista [...]La diferència és que en la manifestació del 2012 van tenir un paper més passiu a diferència de la Via Catalana on cada participant es sentia protagonista». (ANC)

4. Xarxes socials i mitjans de comunicació

Les xarxes socials fan possible un gran impacte a un cost econòmic molt baix. Són de fàcil accés, tenen un cos molt reduït i a través seu es poden difondre informacions de manera viral. Aconseguir sortir als mitjans de comunicació generalistes no sempre és fàcil, però hi ha alternatives i s’ha de tenir en compte que cal invertir temps en comunicar.

Veure: 10 motius per estar a les xarxes socials

5. Padrins i ambaixadors

Comptar amb el recolzament d’algun personatge famós sempre és garantia de tenir una major repercussió i pot ajudar a sortir a la premsa.

En el cas del «Mulla’t» personatges com Pep Guardiola, Victor Valdés, Gemma Mengual o Joan Pera han estat la cara visible de la campanya.

«Volem donar una bona notícia» era el lema del Banc dels Aliments que utilitzava els periodistes Carles Francino i Agnès Marquès com a imatge.

L’Assemblea Nacional Catalana va buscar complicitats entre persones destacades del món de la cultura com l’actriu Montserrat Carulla o l’actor Joel Joan.

6. Cooperar i treballar en xarxa

Com més sectors s’aconsegueixin involucrar a més gran serà la mobilització i el seu impacte. És necessari tenir molt en compte els nivells de col·laboració amb altres entitats per exemple que permetin una expansió i un suport a la causa o a la entitat. El treball en xarxa és fonamental.

Fundació Esclerosi Múltiple: Treballa amb 620 piscines municipals: “posar-hi il·lusió i buscar complicitats”.

7. Mesurar i explicar l’impacte

És important que un cop acabada la campanya es faci una valoració. Si és negativa servirà per millorar, fer autocrítica i canviar l’estratègia. I si és positiva permetrà donar visibilitat a l’esforç tant de les persones que han participat com de la pròpia organització.