L'anunci de l'inici del confinament a mitjans del mes de març va fer sorgir, un cop més, la solidaritat dels catalans i catalanes amb la creació de multitud de xarxes de suport veïnal arreu del territori. Aquestes iniciatives tenen l'objectiu d'oferir ajuda als veïns i veïnes més vulnerables durant la crisi sanitària que estem vivint. No obstant això, des d'algunes iniciatives es van detectar dificultats en el moment de dur a terme l'acció de voluntariat donada la situació d'excepcionalitat.

La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) i la Cooperativa Arç, amb l’aval de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, van establir un protocol per facilitar i promoure l’acció de voluntariat de les persones que formen part de les xarxes de suport d’arreu del territori. Albert Francolí, coordinador de Barcelona de la FCVS i membre de la junta del CAB, en representació de la FCVS, ens explica en què consisteix el protocol.

Com sorgeix la iniciativa de fer un protocol?

Va sorgir arran de l’activació veïnal i ciutadana que van crear xarxes de suport veïnal per acompanyar persones, i que responien necessitats que anaven sorgint a nivell dels barris, sobretot relacionats amb temes d’alimentació i d’acompanyament a persones grans. Aquells i aquelles que s’hi van sumar, havien de sortir al carrer com a persones voluntàries i es van trobar amb algun impediment i amb situacions complicades amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra.

Vau detectar la necessitat d'un protocol per evitar aquestes situacions.

Ens van arribar diverses demandes al CAB per veure quina resposta els podíem donar. Al ser un tema de voluntariat, vam parlar de treballar-ho conjuntament amb la FCVS. I vam contactar l’administració pública, tant l’ajuntament de Barcelona com el departament de Treball, d’Afers socials i famílies de la Generalitat, per articular un protocol. L'objectiu era que les persones voluntàries, que estaven fent voluntariat als seus barris a través de les xarxes de suport veïnal, estiguessin cobertes en el marc d’una reglamentació i una assegurança.

En què consisteix aquest protocol?

Consta de tres aspectes: primer referent al full de compromís, un document que tota persona voluntària ha de tenir signat amb una entitat, i que vam adaptar a la nova situació; segon, l’assegurança ocasional, per la qual vam arribar a un acord amb Arç Cooperativa per fer-se’n càrrec; i tercer el certificat de mobilitat, amb el qual qualsevol persona pogués desplaçar-se en el confinament més extrem amb un document adaptat a tasques de voluntariat essencials.

Moltes de les xarxes, però, no estaven constituïdes com a entitat, i per tant no podien ser responsables de l’acció voluntària d’aquestes persones, no podien signar el full de compromís, ni emetre una assegurança.

Vau trobar solució a aquesta situació?

Vam pensar dos camins. L’un era que les xarxes contactessin amb el CAB per buscar una entitat propera que pogués acompanyar les persones voluntàries en tota aquesta tasca i fer una aliança per portar a terme les accions de voluntariat. L’altre, a través d’un instrument de la FCVS, el secretariat. Es tracta d'una entitat que aglutina accions de voluntariat que no han tingut possibilitat de crear-se com a entitat. Per tant, el secretariat pot albergar aquesta acció de la xarxa de suport.

Quin paper va jugar l’administració?

Molt important, perquè ens van validar el certificat de mobilitat i aquest certificat es va elevar fins a dalt de tot perquè qualsevol voluntari que tingués un problema, amb mossos o policia nacional, pogués resoldre’l presentant el certificat i full de compromís. L’autoritat pertinent sabia que hi havia persones voluntàries fent accions de voluntariat essencial en el moment de confinament.

Vam donar un paquet força tancat perquè les xarxes de suport, que tenien aquesta demanda inicial, poguessin regular la situació de les persones voluntàries i l’acció que feien, fàcilment.

L'objectiu era que les persones voluntàries de les xarxes de suport veïnal estiguessin cobertes en el marc d’una reglamentació i una assegurança.

Quantes entitats heu assessorat i assegurat?

Des del CAB, al voltant d’una vintena, mentre que a nivell de FCVS hem assessorat més de 40 xarxes i altres òrgans que treballen amb el voluntariat. D'assegurades, al voltant de les 250 persones voluntàries.

Com evolucionaran aquestes xarxes?

Va canviant en cada moment. Ja s'han publicat les recomanacions del departament de com començar a actuar en funció de la fase en les que es troben els municipis. A mesura que les entitats reactivin les seves persones voluntàries, hem de veure com aquestes xarxes de suport aniran funcionant, si deixaran de treballar o com si es transformaran.

Quina valoració feu d’aquest moviment?

La mobilització ciutadana, l’activació del bon veïnatge, de la ciutadania i del suport veïnal, totes aquestes iniciatives, el que hem de fer és fer-les créixer i potenciar-les. Donen resposta a necessitats reals del barri i sobretot a les persones més vulnerables. El que vam voler és que la iniciativa tingués un marc d’actuació reconegut per l’administració i que les persones voluntàries poguessin fer la seva acció de voluntariat amb unes bones condicions, perquè això enforteix l’acció.

I com han rebut aquest protocol les xarxes?

Hi ha de tot, algunes ens ho agraeixen molt. Algunes, a banda del protocol, també han necessitat d’acompanyament i d’assessorament. I altres que ens diuen que no s'han de burocratitzar i es gestionen de manera autònoma. No volem crear entrebancs i dificultar l’acció que sorgeix de la gent, tot al contrari, volem ser un reconeixement, sempre dotant-ho d’un bon marc, d’una bona praxi, d’una bona manera de fer una acció voluntària.

Ha canviat el protocol segons la fase en la que es troben els municipis?

Ara es barregen dues recomanacions que va fer el departament quant al voluntariat: la sisena recomanació recollia tot aquest protocol de xarxes més informals, i a la setena són recomanacions de reactivació de voluntariat en fase 0 i fase 1. Ens trobem en un moment en el qual conviuen els dos models. A la província de Barcelona les xarxes de suport segueixen tenint molta importància, però les entitats s’estan reactivant i per tant ja començaran a reprendre les seves activitats, a reactivar persones voluntàries sobretot si arriba a fase 1.

Sí és veritat que el que anem sentint és que havent unes franges per poder sortir i més llibertat de moviments, les xarxes de suport no tenen tanta dificultat per actuar com les primeres setmanes quan el confinament era total i absolut. Però segueixen requerint-nos assessorament, assegurances i acompanyament.