Diverses entitats, entre les quals hi ha InteRed, Més que cures o l'Ateneu Coòpolis, han posat en marxa la campanya #AmbSummaCura per reivindicar les cures i per visibilitzar opcions per fer un consum cuidat de les cures. Ho han fet a partir d'un manifest que ja compta amb una cinquantena d'adhesions i a través de la revisió de tres contes centrats en la interdependència, l'economia capitalista i la cerca d'alternatives.

El manifest proposa, d'una banda, reivindicar el dret a cuidar i a ser cuidada com un dret fonamental i la necessitat de dotar-lo de recursos per part de l'Estat, i de l'altra, donar suport a les opcions de consum responsable, "els projectes de cures que sí que tenen el compte els drets de les treballadores i la qualitat dels serveis i practiquen la contractació en Règim General, jornades completes i sous dignes, i proveeixen serveis de qualitat, professionals i amb garantia de bon tracte".

La invisibilització de les tasques de cures, repartides en poques mans, majoritàriament de dones migrades de classes populars, així com la dificultat de conciliar en l'economia capitalista, perpetuen la bretxa social de gènere i la cadena global de cures. Unes relacions laborals irregulars i precàries, provocades pel poc valor que donem a les cures, vulneren els drets econòmics, socials i de salut de les cuidadores, una vulnerabilitat afavorida per la llei d’estrangeria.

"És urgent i necessari combatre els estereotips masclistes, racistes i classistes entorn a les cures, perquè aquests imaginaris reforcen la contractació precària i la desvalorització dels treballs que sostenen quotidianament la vida", afegeix el manifest.

Per tot això, les entitats fan seves demandes del sector com ara que es promoguin accions adreçades a valoritzar el treball de la llar i de les cures, la ratificació immediata per part de l'Estat del Conveni 189 de l’OIT, l’eliminació del Sistema Especial per a Treballadores de la Llar dins la Seguretat Social, la derogació de la Llei d’Estrangeria, la incorporació de la perspectiva intercultural i de gènere en les polítiques de contractació públiques i privades, i el reconeixement per part de les administracions públiques del valor social de les experiències autoorganitzades sense ànim de lucre.

La caputxeta camí de la sostenibilitat

La revisió del conte de La caputxeta vermella, el primer vídeo de la campanya, serveix per parlar de la desigualtat de les tasques de cures entre homes i dones. A Catalunya, en dies feiners, les dones dediquen de mitjana 1,91 hores diàries a les activitats domèstiques i els homes 0,92. Durant el cap de setmana, la mitjana d’hores dedicades a activitats domèstiques per part de les dones és de 2,81 hores i en el cas dels homes 1,61.

El conte aborda també l'impacte de la falta de conciliació i la falta de temps lliure en el benestar i l'autocura, així com el suport mutu intergeneracional entre les dones respecte a les cures, especialment en les famílies monoparentals. El 83% d'aquestes famílies estan encapçalades per dones a Catalunya i el 40% de les mares soles amb fills a càrrec viuen en situació de pobresa.

És per això que des dels feminismes es reivindica la cura com un dret humà fonamental tant a l'hora de rebre-la com a l'hora de proveir-la en condicions que no restringeixin altres dimensions de la vida. En aquest sentit, la cura ha de ser "un concepte ampli i transversal, que hauria d’estar present i relacionat al conjunt d’esferes de la vida social com les polítiques públiques, l’organització dels temps, els processos migratoris, l’ecologia, l’arquitectura urbana i l’educació", apunten les entitats impulsores.

"Cal reconèixer la cura com una qüestió política prioritària de primer ordre i interpel·lar els homes i la societat en el seu conjunt a corresponsabilitzar-se amb la responsabilitat de cuidar i cuidar-se", conclouen.