Ana Novella: “Hem de canviar la mirada adultocèntrica per atendre bé els infants”

Ana Novella, professora del Departament de Teoria i Història de l’Educació a la Universitat de Barcelona, també és integrant del Grup de Recerca en Educació Moral i va tenir un pes important en la redacció del projecte que va derivar en la creació del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya, un òrgan que fomenta la participació dels infants i joves en el marc polític català.

L’aprovació de la Convenció internacional sobre els drets de l’infant va ser una fita molt important perquè va reconèixer l’infant com a subjecte de dret. Moltes entitats, com Unicef o Pincat, critiquen que no s’estigui complint amb el text de les Nacions Unides. Què és el que falla?

No s’està complint amb la convenció, però tampoc s’està complint amb algunes parts del Pacte per a la Infància. Estem en un moment en què les entitats estan desbordades, la complexitat de les infàncies i les dificultats de les administracions fan que no hi hagi una resposta adequada per atendre aquest col·lectiu. També és veritat que el nostre model d’acompanyament a la infància dona molt poca importància a la garantia dels drets civils dels infants.

 

Per què?

Per una banda, perquè tenim una mirada adultocèntrica i no volem cedir responsabilitats als i les menors d’edat. A més, hi ha un grau alt d’infants en situació de pobresa. Això fa que les polítiques se centrin més a cobrir les necessitats més primàries i deixin en segon pla els drets de caràcter més civil com els vinculats amb el dret a la participació.

 

Què cal fer per arribar també a cobrir els drets civils dels infants?

Calen més professionals dedicats a l’atenció a la infància. Molts més. És veritat que en els últims anys el nombre ha augmentat, però també ha crescut la complexitat de la infància a Catalunya. També hem de canviar la perspectiva assistencialista i recuperar el model que estableix el Pacte per a la Infància. D’altra banda, hauríem de tenir clar de quins recursos disposem i què s’està fent amb els que s’estan invertint.

 

Quin és l’objectiu principal que haurien de seguir les polítiques públiques destinades a la infància?

Reduir el nombre d’infants que estan en risc de pobresa i de vulnerabilitat. A part de la pobresa econòmica, també hem d’atendre la pobresa de caire emocional. Les situacions de vulnerabilitat són molt àmplies. Pot haver-hi una família amb molts recursos i, alhora, molt vulnerable. Possiblement ni tan sols arriben al sistema.

 

Per què no entren al sistema?

Són invisibles perquè la seva situació econòmica no és alarmant i, per tant, el sistema no arriba a buscar-los. En part, perquè no els pot absorbir. Prou feina té atenent a tothom amb problemes econòmics. És veritat que hi ha hagut un increment d’educadors socials, treballadors socials, mestres i docents amb una mirada més social, però encara no és suficient per acompanyar tothom.

 

Ens hauríem d’emmirallar en polítiques d’altres països?

S’han de buscar bones pràctiques en els diferents sistemes de benestar. Dins el nostre sistema tenim bones pràctiques però no són difoses perquè no hi ha temps per a la innovació. Els i les professionals de l’àmbit social que atenen la infància són molt competents i podrien cobrir les necessitats del col·lectiu, però el temps que tenen per acompanyar és insuficient. La innovació en altres països ens ajudaria perquè ens dona uns marcs de referència.

 

Què suposa per a les entitats la participació de la infància a l’esfera pública?

La participació dels infants suposa el seu reconeixement com a ciutadans/es de ple dret, amb drets substantius ­–drets que s’exerceixen en la seva quotidianitat i permeten regular la convivència de tots i totes, en el si de les entitats, de les famílies, les escoles, el municipi i el país. Permet reconèixer les seves competències per implicar-se al projecte col·lectiu d’una comunitat. Com que formen part de la societat, hi han de prendre part.

 

Sempre amb el suport dels adults/es?

Les persones adultes tenim la responsabilitat d’ajudar-los a saber qui són i com volen ser al món. Organismes internacionals com la Comissió Europea i les Nacions Unides asseguren que la participació és un dels pilars per trencar les desigualtats. Incrementar les oportunitats de participació política a l’adolescència és fonamental pel seu desenvolupament com a ciutadania activa. Necessiten l’ajuda, la comprensió i la presa de consciència dels adults/es perquè aquesta participació política sigui efectiva. Alhora, hem de saber cedir responsabilitats.

 

S’està treballant per fomentar accions que visibilitzin la veu dels infants?

Algunes entitats i administracions estan afavorint el protagonisme de la infància des de l’acció política. Per exemple, amb els pressupostos participatius. Posant-se d’acord, decideixen que la ciutat necessita més endolls, una xarxa wifi més potent o un espai de ludoteca. Per a ells, és molt satisfactori veure com les idees pròpies i personals es transformen en idees col·lectives millors de les que havien proposat de manera individual. Veuen com el treball es construeix entre tots.

Quines altres iniciatives destacaria?

Una proposta molt interessant és la que permet que els nens i les nenes puguin participar en el disseny dels espais de joc del seu entorn. També han codissenyat el traçat d’algun carril bici.

 

Vostè és una de les promotores del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència. Què va suposar per a Catalunya la creació d’aquest organisme?

La creació del Consell Nacional el 2014 va ser una fita a Catalunya, perquè és el primer que es crea a l’Estat espanyol d’aquesta envergadura. El repte és incidir en les polítiques d’infància a Catalunya.

 

Què s’ha fet fins ara?

S’ha definit com a consell i ha determinat el focus d’acció, centrant-se en la defensa dels drets dels infants de Catalunya. També vetlla per difondre’ls. Hem tingut estands a diferents llocs, com a la Festa dels Súpers o al Saló de la Infància. A més, treballa perquè hi hagi més consells a més municipis. Ara ja en tenim un centenar. El Consell Nacional de la Infància està format per 46 infants i joves d’entre 8 i 17 anys. És un òrgan consultiu i de participació.