Augmenta el nombre de persones sense llar a Barcelona durant el confinament

Un total de 1.239 persones van dormir al ras als diferents barris de Barcelona la nit del 14 de maig, segons el recompte que ha proporcionat Arrels Fundació al seu portal web. Una xifra similar a la d’abans de l’estat d’alarma -1.200- però molt més preocupant.

Des de l’inici de la crisi del coronavirus s’han habilitat un total de 620 places d’emergència per als sensesostre de Barcelona. Uns espais on centenars de persones han pogut confinar-se temporalment durant l’estat d’alarma. I, tot i això, el nombre de persones vivint al carrer ha augmentat.

Aquest fet evidencia que la situació excepcional viscuda arran de l’emergència sanitària ha incrementat la problemàtica de l’exclusió social a la capital catalana.

L’increment per districtes

Sants-Montjuïc i Sant Martí són els districtes on ha augmentat el nombre de persones vivint al carrer. Acullen el 20% i 18%, respectivament, de les persones que viuen al ras a Barcelona. 

A l’Eixample, en canvi, el nombre de sensesostre ha disminuït respecte a l’any passat. Igual que a Ciutat Vella que, així i tot, es manté com el districte que acull més persones vivint al carrer.

En total, a aquests barris hi viuen el 79% de persones sense llar de la ciutat.

La tasca d’Arrels

Des d’Arrels es pregunten què passarà quan acabi l’estat d’alarma i es tanquin els recursos d’emergència que s’han proporcionat a les persones en situació de sensellarisme de Barcelona. Tornaran a pernoctar al carrer? 

Aquesta fundació alerta que moltes de les persones que han acabat ocupant els espais habilitats pel consistori abans no vivien al carrer, sinó en allotjaments inestables: pensions, habitacions de relloguer i altres. 

Es tracta de casos de “desnonament invisible”, que han augmentat exponencialment durant la crisi del coronavirus. Des de l’entitat contrasten aquesta informació afirmant que alguns dels afectats han acudit a ells per demanar ajuda i orientació. Però, què passarà després?

“Un dels reptes, ara, és evitar que les persones que ocupen aquestes 620 places d’emergència – i que estan aguantant el confinament totes juntes – hagin de viure al carrer quan els recursos tanquin i es desconfinin. Si això passa, la frustració de les persones augmentarà i serà molt més difícil actuar”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.

Des d’aquesta entitat també mostren una gran preocupació per les més de 1.200 persones que segueixen pernoctant al carrer “amb un sentiment intensificat d’exclusió”. Els seus equips de voluntaris han detectat que en els dos últims mesos ha augmentat la demanda de menjar calent i espais on resguardar-se. Com també la necessitat de “sentir-se segures i menys soles”.

Els membres d’Arrels no només investiguen quines són les necessitats de les persones sense llar a la ciutat de Barcelona, durant l’estat d’alarma han ofert serveis bàsics a 350 persones i han garantit un allotjament estable a més de 200. També han habilitat un servei d’orientació telefònica per a veïns i veïnes preocupats per la gent que viu als carrers del seu barri.

Què proposen?

L’estudi publicat per Arrels acaba amb una sèrie de propostes per fer front a l’augment de persones en situació d’exclusió després de la crisi del coronavirus: habitatge més enllà dels recursos d’emergència temporals; habilitar diversos espais petits per tots els barris de Barcelona, com a solució ràpida perquè moltes persones deixar de dormir al carrer; i instar a la Generalitat a aprovar i implementar l’estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, creada l’any 2017.

La feina que ha dut a terme Arrels Fundació durant les darreres setmanes ha sigut fotografiada per Juan Lemus. Les instantànies protagonitzen una de les 6 exposicions virtuals amb petjada social que s’han organitzat durant el confinament. Pots accedir a ella amb el següent enllaç.