Les xarxes de suport mutu van sorgir arreu de tot el territori durant les setmanes més dures de la pandèmia com a resposta comunitària a les dificultats que va generar el confinament en la ciutadania més vulnerable. El seu objectiu principal era el d'ajudar, entre tots i totes, als veïns i veïnes que necessitaven rebre un cop de mà en tan complicada situació. Per tal d'enfortir aquestes xarxes, al barri de La Marina del Port, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, es va veure la necessitat de vehicular un banc de voluntariat comú al territori.

D'aquesta manera naixia el banc de voluntariat al Casal de Barri de la Vinya, una borsa comuna de persones voluntàries del barri de La Marina del Port amb la qual es canalitza millor les demandes i necessitats de la població, quelcom que facilita poder atendre-les més fàcilment.

"El banc de voluntariat del barri de La Marina va néixer com a resposta a una demanda social inherent a la solitud i abandonament de moltes persones, especialment gent gran, sense recursos o desfavorits", explica el Robert Roca, membre del Casal de Barri La Vinya. "Vam considerar que, si creàvem una xarxa de voluntariat, podríem aportar el nostre granet de sorra pel que fa a fer costat a aquestes persones", afegeix.

De moment, des del Casal manifesten que l'experiència del banc de voluntariat està sent molt positiva. "Poder fer alguna cosa per algú que ho necessita és molt gratificant", explica Roca, que manifesta que les persones que realitzen el voluntariat, que es troben entre els trenta-cinc i els seixanta anys, que són treballadors i tenen gran sensibilitat social, se senten molt contents de veure l'agraïment mostrat per les persones que reben aquest voluntariat.

De moment, i tot i que el projecte és molt recent, el banc de voluntariat compta amb catorze voluntaris i voluntàries desenvolupant una tasca de voluntariat social.

Contra la solitud i l'abandonament

Les persones demandants de voluntariat solen ser gent gran, a partir dels setanta anys, que viuen soles o que se sent molta solitud en tenir els seus fills i filles vivint lluny i que, per tant, tenen un sentiment d'abandonament molt gran durant l'actual context. Les sol·licituds de voluntariat principals són per acompanyaments al metge o fer passejades pel barri, tot i que les sol·licituds s'amplien a altres activitats com tenir ajuda per tramitar papers o fer petites compres.

"El problema més gran que hem patit durant les restriccions ha estat la impossibilitat de socialitzar que ha patit molta gent. L'aïllament pot derivar en ansietat o depressió, per això s'ofereix el voluntariat per a lectures, companyia, fer compres, etc.", explica Robert, que assegura que, en tractar amb gent gran, els voluntaris i voluntàries, es té molta cura i se segueixen les mesures de protecció adequades per minimitzar els riscos.