"T’imagines que algun dia visquéssim de Looky?". Looky Produccions és una cooperativa audiovisual vinculada a l'entorn de l'Economia Social i Solidària que va néixer d'una conversa entre companyes d'universitat. En parlem amb Clara Barrio, una de les seves membres.

Com va començar tot?

El Jordi i jo ens vam conèixer a la universitat i vam començar a fer algunes gravacions, després va entrar el Miguel i, un parell d'anys més tard, el Maiol. Ho veiem molt irreal que es convertís en algo seriós. Semblava impossible. Després veus que no és tan impossible i que se n'estan fent moltes de cooperatives audiovisuals. Hi ha necessitat de vídeo i és un món on hi ha feina.

Hi ha necessitat també d'alternatives socials que produeixin vídeo?

En els últims anys hem vist un augment de la demanda del món de l’economia social. M'agrada veure que es valora més la comunicació que fa un temps, que potser es considerava més secundària. Entenem que les entitats no hi vulguin dedicar grans quantitats de diners, que sovint tenen tasques més importants, però poden dedicar unes quantitats que siguin justes, i fer uns productes que siguin millors. Comunicar millor també les ajuda.

Quin objectiu té la cooperativa?

Vam crear la cooperativa el 2014 amb l’objectiu de donar-nos feina digna a les persones que ho vam iniciar. Treballàvem en feines precàries moltes hores, no cobràvem hores extres i teníem condicions que no veiem justes. Vam voler muntar un format per treballar en el que ens agradava amb condicions dignes amb l’objectiu de fer vídeos que ens semblessin interessant i que fossin assequibles els preus perquè les entitats s'ho poguessin permetre.

Vau aconseguir sortir de la precarietat?

Al principi vam fer el que vam poder, però hem anat millorant les condicions, vam començar amb el règim d'autònoms i hem fet el canvi a règim general. Hem pogut apujar sous i tenim unes jornades força adequades, ens compensem l'horari quan treballem fora de l'habitual...

Per què necessitem el vídeo per comunicar?

El vídeo és una eina que és molt potent i la pandèmia ho ha confirmat. L'audiovisual permet explicar moltes coses d'una manera clara. I això és una necessitat de les entitats.

És un format que no ha parat de créixer en l’era de la immediatesa i de la desinformació, i que s'ha democratitzat. Com us afecta això i com conviu amb el fet de fer continguts audiovisuals per a entitats socials?

Es nota molt i pot arribar a fer por que tothom pugui fer vídeos, però la gent que tenim l’expertesa podem aportar altres coses, hi ha espai per tot. No crec que hi hagi un risc per a la nostra professió. N'hi ha molta quantitat i s’està assumint com un llenguatge més i permet que gent amb menys recursos pugui explicar en vídeo.

Hi ha estudis i creences vàries sobre com ha de ser un vídeo online per fer arribar un missatge com, per exemple, que no poden durar més d'un minut. Teniu recepta màgica?

Es busca el contingut més curt, ens demanen coses impossibles com que duri un minut i que expliqui moltíssimes coses, i la nostra funció és buscar què és el més important per explicar, buscar la simplificació segons l'objectiu i, si cal, fer-ne més d'un. Fugim de la lògica de màxim un minut. No creiem que sigui així. A les xarxes el consum és molt ràpid, però trobem que hi ha un interès per vídeos més llargs i també en fem. La gent si l'interessa el contingut se’l mira, i el valora.

Què és el que més us ha agradat fer?

Fa poc hem acabat el documental 'Una ciutat de mussols' amb un col·lectiu de gent de Tarragona que volien parlar de les persones LGTBI al final de la dictadura i principis de la democràcia. Ha sigut un dels projectes més grans que hem fet, hem pogut posar la nostra visió sense dependre d'un client o clienta o un missatge. Hem gaudit molt. El vam estrenar al REC i a partir de l'any que ve és probable que es pugui veure.

Quan treballes per l'Economia Social i Solidària sents que estàs fent vídeos per projectes que val la pena explicar.