En els darrers anys, i especialment a conseqüència dels efectes de la pandèmia, com a societat hem fet passos endavant molt significatius en l’àmbit de la salut mental. És innegable que s’ha començat a posar fil a l’agulla per bastir un model d’atenció que tingui cura de les persones que pateixen una problemàtica de salut mental i s’han trencat barreres per poder parlar obertament d’aquestes situacions, que afecten cada cop més persones. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones es veurà afectada per un trastorn de salut mental al llarg de la vida.

Amb tot, i malgrat els avenços, avui les persones amb problemàtiques de salut mental continuen exposades a un bon grapat de discriminacions i vulneracions de drets que cal combatre. Una de les principals dificultats a què s’enfronta el col·lectiu té a veure amb la socialització i la inclusió, àmbits en què encara manca molt camí per recórrer.

Un dels recursos que treballa i incideix directament en aquest tema són els clubs socials, que a Catalunya es van començar a desenvolupar a la dècada dels vuitanta, agafant com a model els clubs socials que van sorgir a Anglaterra uns anys abans a través de les associacions de familiars de persones amb problemes de salut mental i entitats de professionals d’aquest àmbit. Els clubs socials van ajudar a reforçar una xarxa de serveis comunitaris en salut mental que, en aquell moment, era molt minsa i amb una gran dificultat d’accés.

Avui, al nostre país comptem amb un bon grapat de clubs socials que s’estenen per tot el territori, i que, com ha passat amb tantes coses, han tirat endavant gràcies a l’organització associativa, el voluntariat i, sobretot, l’empenta de les famílies i les professionals.

Un recurs comunitari per fomentar la participació i la vinculació amb la comunitat

“El club social és un servei especialitzat d'inclusió comunitària que va dirigit a persones que pateixen un problema relacionat amb la salut mental i que té com a objectius principals fomentar la participació i la vinculació a la comunitat de les persones que pateixen aquest malestar”, explica a Xarxanet l’Arantxa Ruiz, coordinadora del Club Social La Xamba, de l’Associació Salut Mental Sabadell.

En general, els clubs socials s'adrecen a persones amb diagnòstic de salut mental, però en el cas de La Xamba no volen posar especial èmfasi en el diagnòstic clínic i obren el recurs a persones que no necessàriament el tenen establert, però pateixen un malestar emocional i psíquic que pot derivar en un problema de salut mental.

Així, el club social es dirigeix a persones d’entre divuit i seixanta-cinc anys que tinguin un patiment relacionat amb la salut mental, no necessàriament acreditat amb diagnòstic clínic. “Obrim la porta a la comunitat i a persones que encara no estan vinculades a un recurs de salut, i només cerquem que tinguin la voluntat pròpia i l’autonomia per poder participar en les activitats que fem al club”, assenyala Ruiz.

Per assolir els seus objectius i afavorir el benestar de les usuàries, que actualment són prop d’una setantena –i hi ha llista d’espera–, des de La Xamba ho fan mitjançant un ampli ventall d’activitats, des de l’acompanyament en processos d’autodeterminació i empoderament de les persones i a través del treball comunitari.

“Participem de forma comunitària com a recurs, i amb el col·lectiu de la gent que participa del club, per intercanviar experiències i relacionar-se amb la comunitat, perquè és cert que les persones del col·lectiu pateixen situacions d’aïllament i discriminació social, que les dificulta participar en recursos comunitaris com ho faria qualsevol altra persona”, destaca la coordinadora.

Activitats variades que es decideixen de forma col·lectiva

Les activitats que es duen a terme al club social són moltes i variades, i es decideixen de forma col·lectiva en reunions i assemblees amb la participació activa de les usuàries, que exposen lliurement els seus interessos i motivacions.

Així, a La Xamba fan activitats esportives per fomentar la vida saludable, com un equip de futbol que participa en una lliga inclusiva amb altres clubs socials del territori; activitats culturals, que van des de sortides a veure espectacles de teatre, dansa o concerts, a un grup de música del club que assaja i fa actuacions en diferents actes.

Igualment, hi ha espais d’empoderament personal, amb activitats que van més enfocades al benestar emocional com la relaxació, la gestió de l’ansietat o el foment d’hàbits saludables. O projectes de sensibilització comunitària, perquè les persones amb problemàtiques de salut mental puguin expressar-se en primera persona sobre aspectes com quines problemàtiques socials es troben en el dia a dia o han viscut en la seva vida, que és una de les reivindicacions del col·lectiu. En aquest sentit, el club compta amb un projecte de ràdio en què les participants tenen un programa que emeten des d’un casal popular de Sabadell.

A més d’això, també s’han organitzat grups d’homes per crear un espai de debat i reflexió sobre temes com les noves masculinitats o la posició de l’home a la societat actual. I és clar, també grups de dones. “Moltes de les activitats estan obertes a la comunitat perquè altres persones participin al club i així poder crear aquest espai de reflexió, d'aprenentatge i de sensibilització”, apunten.

Més reconeixement i atendre millor la diversitat

Pel que fa a l’equip que s’encarrega de fer possible que La Xamba funcioni, més enllà de les persones usuàries, hi participen integradores i educadores socials, així com psicòlogues i treballadores socials. Generalment, el perfil de les persones que en formen part prové de l’àmbit de la salut, però molt especialment del món social. A banda d’estudiants en pràctiques, voluntàries i participants en les activitats que col·laboren amb el recurs de moltes maneres diferents.

Si parlem de les dificultats a l’hora de desenvolupar la seva tasca, generalment, les professionals remarquen la falta de reconeixement a la tasca en l’àmbit social del tercer sector. Una mancança que es tradueix en una situació de precarietat que impacta en el sector.

A més, Ruiz planteja una reivindicació que engloba els recursos comunitaris, i és que sovint aquests podrien atendre millor la diversitat, per exemple elaborant plans específics en aquest sentit. “Les persones amb problemes de salut mental es topen amb barreres importants a l’hora de participar en recursos comunitaris oberts a tothom, com casals o centres cívics, que fan una gran feina, però potser falta una empenta per ser més flexibles i fomentar la inclusió”, exposa, i afegeix que això es pot fer a través de formacions a les persones que treballen en aquests espais.

Reptes que cal afrontar per continuar avançant

Sigui com sigui, la realitat és que els clubs socials com La Xamba han ajudat moltes persones a afavorir la seva participació i trobar un espai on puguin establir vincles i relacions socials, que sovint no és fàcil per al col·lectiu. “Es genera un sentiment de pertinença i les usuàries se senten còmodes en aquest espai; al final, nosaltres fomentem que les persones es vinculin a la comunitat i participin de recursos comunitaris oberts a tothom”, expliquen.

Al cap i a la fi, que les persones se sentin acompanyades i generin relacions i amistats és una de les finalitats del club social, i més tenint en compte que les persones amb malaltia mental tendeixen a perdre la seva xarxa de relacions i passen per tots uns processos i uns circuits des de l’àmbit sanitari que les fan, d’alguna manera, perdre el ritme que segueixen les altres persones sense aquesta problemàtica.

En paral·lel a la tasca que fan els clubs socials, però, cal continuar fent molta feina per parlar més obertament de la salut mental i avançar en aspectes que encara dificulten la vida de les persones amb aquesta problemàtica. Una d’elles és millorar la inclusió social, però també trencar l’estigma que sovint arrossega el col·lectiu i que obstaculitza una vida plena per a aquestes persones.

En aquest sentit, l’Arantxa Ruiz cita com a exemple l’estigma que acompanya les persones amb un trastorn de salut mental sever, un tòpic fals, però encara massa estès, que sosté que aquestes persones poden arribar a ser agressives i violentes i que genera discriminació social. Trencar-lo és cosa de tots, des de professionals dels diversos àmbits implicats en la salut mental com de mitjans de comunicació, que han d’evitar estigmatitzar més el col·lectiu.

A més, la coordinadora de La Xamba insisteix a posar el focus en la necessitat de donar veu a les persones afectades per un problema de salut mental i posar-les al centre. “Són elles les que tenen l’experiència en els seus processos de vida, en la repercussió dels tractaments mèdics i en el tracte que les professionals podem donar, per això és important que siguin elles les que parlin en primera persona”, conclou.