La situació d’emergència sanitària a causa de la Covid-19 ha ocasionat que arreu del món s’hagin de prendre mesures excepcionals per tal d’evitar la cadena de propagació. El confinament és una de les mesures principals establerta amb l'objectiu prevenir el contagi i assegurar un bon estat de salut en la ciutadania.

El pronòstic de la situació sobre la nostra societat, una vegada el nombre de contagis disminueixi i el confinament es vagi reduint fins a tornar a la normalitat, no és gaire favorable. L’aturada d’una gran part de l’activitat laboral està derivant en una crisi econòmica que afecta greument als col·lectius vulnerables en risc d’exclusió, però en especial, a les dones.

Precarietat laboral femenina

En l’actualitat trobem un gran nombre de dones treballant a primeria línia contra el coronavirus: metgesses, infermeres, auxiliars, caixeres de supermercats, farmacèutiques... No obstant això, cal prestar atenció a l’altra cara de la moneda: els treballs precaritzats, on la majoria de l'ocupació són dones.

“Ja partíem anteriorment d’una escletxa de gènere, però l’actual crisi pel coronavirus l'ha evidenciat. Per exemple, les dones treballadores en el sector de la neteja o de les cures, sectors clarament precaris, menysvalorats i feminitzats”, esmenta Anna Passarell, presidenta de l’Associació MEVA, una entitat dedicada a donar suport a dones en situació de precarietat i violència de gènere.

Les feines precàries més comuns són mainaderes, treballadores de la llar, cuidadores de gent gran i cuidadores de persones amb dependència. Aquests treballs són usualment a temps parcial, discontinus o estacionals. “Les dones són qui tenim més feines precàries, parcials i amb menys ingressos, a causa de l’escletxa salarial” comenta la Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de la Dona.

Les dones que encara segueixen exercint aquestes feines, es posen en risc de contagi diàriament, tot i que aquestes són minoria. La majoria d’elles es veuen avui en una situació extrema, ja que gran part d’aquestes feines s’han vist suspeses, algunes de les quals es realitzaven sense contracte de treball, i per tant, ara un gran nombre de dones es troba sense feina, sense ingressos i sense subsidis d’atur.

Cal no oblidar les treballadores sexuals i les dones víctimes de trata per explotació sexual, “la majoria d’elles es veuen obligades a treballar i exposar-se al contagi, incomunicades o fins i tot expulsades dels locals on vivien i treballaven”, assegura Passarell.

Desigualtat i escletxa digital

La situació de la Covid-19 accentua la desigualtat de gènere i feminitza la pobresa, ja que les dones pateixen més que els homes la inseguretat alimentària, guanyen menys que ells o tenen accés a feines mal pagades, són més vulnerables a la pobresa extrema i tenen menys possibilitats d'accedir al mercat laboral.

Des d’Acció Contra la Fam es lluita per tal de combatre la fam y la pobresa arreu del món, i d’aquesta manera promoure la igualtat d’oportunitats. La tècnica d’ocupació de la seu a Catalunya, Beatriz Manzaneque, comenta: “Moltes dones no saben si podran pagar el pis, l’aigua, la llum i si arribaran a comprar els aliments que els fan falta”.

Aquesta és la situació de moltes dones a Catalunya, com per exemple, la Rosa (nom fictici), una mare soltera de tres fills d’origen equatorià, exercia com a assistent de neteja a domicili pels matins, però ara ja no pot treballar. La Rosa es troba ara en situació extrema, ja que té dificultats per poder pagar el lloguer a la vegada que l’alimentació per a ella, els seus fills i enviar diners per a la seva família.

Cal tenir en compte que la desigualtat de gènere no afecta de la mateixa manera a totes les dones. Per exemple, les llars unipersonals, formades per mares solteres, les dones majors de 65 anys, les dones immigrants...

Les dones immigrants llatinoamericanes són especialment susceptibles a trobar-se en risc d’exclusió i pobresa, ja que, a causa de la falta d’oportunitats, tendeixen a exercir feines precàries o irregulars, normalment en l’àmbit de la llar i les cures. No obstant això, cal tenir en compte també el lloc de procedència d’aquestes dones, ja que això determinarà també el grau de desigualtat a les seves vides.

L’Associació Intercultural Diàlegs de Dona s’encarrega d’acollir, acompanyar i empoderar, en el procés de socialització a la nova societat, a les dones immigrades del Raval, concretament a dones arribades d’Àsia i el nord d’Àfrica.

“Les dones amb les que treballem ja es trobaven en situació de desigualtat abans de la pandèmia, a l’hora de formar-se, començar a visibilitzar-se, trobar feina... sobretot pel fet de ser musulmanes en un territori occidental”, assegura Fàtima Ahmed, cofundadora de l’Associació.

Ara, amb la situació d’emergència sanitària, aquesta desigualtat s’accentua més encara. Des de Diàlegs de Dona i Acció contra la Fam, es destaca l’escletxa digital. "Algunes participants dels programes d'ocupació d’Acció contra la Fam no tenen ordinador, tampoc internet, i només estan connectades amb el telèfon mòbil. Això fa que no tinguin accés a les ajudes dels serveis socials perquè només poden sol·licitar-se telemàticament", assenyala Manzaneque.

Ahmed explica que, de les 300 dones amb les que treballen a l’associació, només poden realitzar seguiment a 100, ja que la resta no tenen mitjans digitals per poder-ne fer. “Tothom té mòbil, però no tothom té internet, ordinador o una tauleta a casa. La majoria de gestions telemàtiques s’han bloquejat, incloses algunes ajudes, a causa de la falta de recursos digitals”.

Rols de gènere

La darrera Enquesta d’Ocupació del Temps a Espanya indicava que les dones dediquen de mitjana diària 4 hores i 32 minuts a les tasques de la llar i la cura de la família, a diferència dels homes, que marcaven un temps de 2 hores i 29 minuts. Com es reparteixen aquestes tasques a les llars amb infants on els adults treballen telemàticament?

“Les dones que treballen des de casa, sovint són les que assumeixen també les tasques de la llar, la cura de les criatures i de les persones dependents de les que tenen cura. Amb el confinament, suposa una sobrecàrrega de treball per totes les dones, incloses les mestresses de casa”, comenta Passarell.

De la mateixa manera que aquelles que treballen, les dones mestresses de casa que viuen en situacions de més desigualtat veuen els rols de gènere intensificats. Mercè Amor, cofundadora i coordinadora de projectes de Diàlegs de Dona, assegura que la situació de les dones migrants a casa és molt complicada, sobretot perquè la majoria habita en vivendes petites, amb poca ventilació, i on ara han de restar tota la família.

“L’escletxa digital no permet que els nens puguin fer seguiment de l’escola digitalment, per tant la dona ha d’ocupar-se dels fills i les seves tasques domèstiques s’intensifiquen”.

Cal no oblidar, però, la violència masclista durant aquesta etapa de confinament. “Les dones necessiten un pla de vida i sortida abans de fer una denuncia. La crisi econòmica que deixarà la pandèmia de la COVID-19, complicarà les possibilitats de que les dones víctimes de violència puguin sortir-se, i per això temem que les denuncies per violència masclista no s’estiguin formalitzant a dia d’avui”, assegura Martínez.