Ivan Soriano: “Abans de Plurals, a Lloret gairebé no hi havia iniciatives adreçades al col·lectiu LGTBIQ+”
Comparteix
L’associació Plurals LGTBIQ+ Lloret de Mar treballa des del 2020 per promoure la diversitat afectiva, sexual i de gènere a Lloret de Mar.
Un dels seus projectes més destacats és ‘Liberate. 60 anys d'història LGTBIQ+ a Lloret de Mar’, una exposició que recupera la memòria del col·lectiu a través de testimonis, fotografies, documents i objectes. Parlem amb el president de Plurals LGTBIQ+ Lloret de Mar, Ivan Soriano, sobre la recerca que hi ha al darrere de la mostra, l'evolució de l'entitat i els reptes que encara afronta el col·lectiu.
Com va néixer ‘Libérate’?
És un projecte que vam començar l'any 2020, en col·laboració amb l'Arxiu Municipal de Lloret de Mar, amb l'objectiu de donar visibilitat a la història del col·lectiu LGTBIQ+ al municipi. Vam iniciar una ronda d'entrevistes amb persones que havien format part d'aquesta història i que encara eren vives perquè ens expliquessin les seves experiències. Volíem recuperar unes veus que, massa sovint, han quedat silenciades i que, a més, des del punt de vista arxivístic, acostumen a perdre's perquè no són documents que tradicionalment s'hagin conservat.
Aquesta recerca ens ha permès recuperar dos vessants molt importants: la memòria oral, a través dels testimonis, i la memòria documental, recopilant fotografies, objectes, documents i altres materials. És un projecte viu; encara avui continuem fent entrevistes quan sabem que alguna d'aquestes persones torna a Lloret, perquè creiem que encara hi ha moltes històries per preservar.
Quin recorregut proposa l'exposició?
L'exposició està estructurada en vuit eixos temàtics que recorren seixanta anys d'història LGTBIQ+ a Lloret de Mar. Comença explicant les vides ocultes de moltes persones que, en una època en què ser homosexual no era socialment acceptable, es veien obligades a amagar la seva identitat, i també aborda la repressió franquista. A partir d'aquí, el recorregut mostra com Lloret es va convertir en un espai de referència per a la comunitat LGTBI, des de l'arribada dels primers turistes fins a l'obertura dels primers locals i la consolidació d'espais de trobada.
L'exposició també posa el focus en moments més recents de la història del col·lectiu.
Sí. Parlem de l'arribada de la democràcia, de figures com Josep Valls i Puigbert, de la platja de la Boadella com a espai de trobada de la comunitat LGTBI i acabem el recorregut amb l'impacte del VIH/sida, una realitat que apareix de manera recurrent en molts dels testimonis que hem recollit. La mostra combina plafons informatius, fotografies, objectes i documents originals i es pot visitar al Museu del Mar de Lloret fins al 15 de setembre.
Plurals va néixer molt abans de constituir-se oficialment. Com van ser aquells primers passos?
Inicialment, no teníem la intenció de crear una associació. L'any 2017 vam començar a impulsar algunes iniciatives de manera espontània perquè detectàvem que, tot i la llarga trajectòria de la comunitat LGTBI a Lloret, no existien polítiques específiques adreçades al col·lectiu. Quan l'any 2018 l'Ajuntament ens va demanar col·laborar en el primer acte de temàtica LGTBIQ+ adreçat a la ciutadania, vam veure que hi havia una necessitat real.
Aquell moment ens va fer entendre que calien polítiques actives a favor de la diversitat afectiva, sexual i de gènere. Més endavant, arran de l'assassinat de Samuel Luiz, vam decidir constituir formalment Plurals. Aquell crim ens va fer reflexionar i adonar-nos que encara quedaven molts reptes pendents en matèria de drets LGTBIQ+.
Com ha evolucionat l'associació en aquests sis anys de vida?
L'entitat ha crescut molt i avui articulem la nostra feina al voltant de quatre grans línies d'acció. La primera és el vessant social, des d'on oferim espais de relació, ajuda mútua i assessorament a persones LGTBIQ+; la segona se centra en la sensibilització i la promoció cultural per visibilitzar la diversitat afectiva, sexual i de gènere; la tercera és el Pride Costa Brava, un projecte que s'ha consolidat com un dels principals orgulls de Catalunya, i la quarta és Lloret Match, una iniciativa que busca posicionar Lloret de Mar com a destinació de trobades i esdeveniments per al col·lectiu LGTBIQ+, contribuint també a impulsar un model de turisme més inclusiu.
El Pride Costa Brava és un dels projectes més visibles de l'entitat. Com ha evolucionat des de la primera edició?
Aquest any n'hem celebrat la cinquena edició. Va néixer després de la pandèmia amb la idea de créixer de manera progressiva, perquè els recursos no sempre són els que es necessiten per tirar endavant un projecte d'aquesta magnitud. Tot i això, el balanç és molt positiu. Hem aconseguit consolidar un dels principals Prides de Catalunya, amb una marca molt valorada tant pel públic com pel món artístic, fins al punt que molts artistes ja ens contacten perquè volen formar-ne part.
Ara bé, continua sent un projecte molt exigent per a una entitat com la nostra. Creiem que cal una aposta més decidida a escala provincial perquè encara no s'està posant prou en valor que Girona compta amb un dels principals festivals de l'orgull del país. Esperem que, amb el temps, més institucions coneguin de prop el projecte i apostin per ell.
Quina repercussió ha tingut l'entitat entre la ciutadania de Lloret?
La comunitat s'ha vertebrat molt més. Sempre hi havia hagut persones LGTBIQ+ a Lloret, però hem aconseguit construir molts ponts entre elles i crear espais de trobada. Al mateix temps, també hem contribuït a normalitzar el debat sobre la diversitat afectiva, sexual i de gènere, no només des de la dimensió social, sinó també des de la política i l'àmbit empresarial. Aquesta era la primera gran barrera que havíem de trencar.
És cert que encara hi ha persones que mostren resistències, però crec que, gràcies a la feina feta des de l'associació, avui gaudim d'un respecte social molt elevat. Sempre hem intentat treballar des de l'òptica de l'excel·lència i això ens ha permès contribuir a construir una comunitat més cohesionada i un municipi més inclusiu.
Afegeix un nou comentari