Taller maker d'Estimia: davant les necessitats, solucions de fabricació digital

- Hem fet uns mànecs per poder agafar les forquilles.

- Hem fet uns agafadors per posar als gots i que no se'ns mogui la canyeta quan bevem.

- Hem fet uns suports perquè els companys puguin pintar les roses de Sant Jordi.

- Mira, això és un motlle per fer un planter amb llavors.

- Vine, això és un dibuix meu que van passar a 3D.

- I això una sabonera i això un prestatge, veus?

- I allò que s'està imprimint, una bola per al comandament de la cadira de rodes del Lluís.

El Pablo, l'Eva i l'Helga mostren amb entusiasme les creacions del taller maker de la Fundació Estimia, dinamitzat per Tangencial, un col·lectiu autodidacte en procés de convertir-se en cooperativa que va néixer per apropar les tecnologies maker a qui no arribés.

Avui, el Pablo ha arribat sense la bola del comandament de la seva cadira de rodes, i quan li han preguntat on l'havia perdut, ha dit que no ho sabia i ha assenyalat la impressora 3D, explica Néstor Aparicio, educador del taller. No caldrà anar a comprar-la perquè la impressora ja està en marxa per imprimir la peça per poder-la substituir: "Fa una setmana que ve i ja ha entès de què va el taller: Tinc una necessitat i tinc una màquina per trobar una solució".

Sobretot, parteixen de les seves necessitats i de les de les seves companyes. "El Miguel Ángel, per exemple, va arribar i no podia entrar amb la cadira en aquestes taules, així que es va fer uns alçadors a mida ell mateix. El grup d'artesania necessitava uns suports per poder pintar les roses. Això és reapropiar-se de la tecnologia", diu el Néstor.

D'això es tracta la cultura maker, que es basa en el principi anticapitalista Do It Yourself, l'aprenentatge actiu, la transdisciplinarietat, la descentralització i el lliure accés a les tecnologies.

Fins i tot, estan dissenyant una tipografia amb Aura Fundació. Se'ls va acudir després de fer uns clauers amb els seus noms mitjançant una talladora làser.

Autonomia i col·laboració

El Néstor és terapeuta ocupacional i sap que el principal objectiu amb aquest col·lectiu és promoure l'autonomia. El dona per complert i se'n treu tots els mèrits quan explica com, cada dijous de taller, les participants li mostren les creacions que han fet durant la setmana, ja que sempre tenen el maquinari i l'espai a la seva disposició.

Però és que, a més, aquest taller ha reforçat l'autoconfiança de les participants a través del repartiment de rols de responsabilitat segons els interessos de les participants. En aquest equip, hi ha persones que dissenyen, persones que s'encarreguen del manteniment de les màquines i d'altres que cerquen idees per internet. 

És un treball col·laboratiu en el qual s'ajunten, se sumen i es consensuen idees de diferents persones, i això és potser el més satisfactori, diu. "Veus que el que ensenyes funciona, però és que, a sobre, li troben utilitats", afegeix el Néstor. "Però que te'n parli jo no té sentit. Són elles les que fan els projectes".

Que parlin les makers

"Dissenyem adaptacions per a persones que no tenen mobilitat", diu el Pablo, "i després ho passem a la impressora". "Veiem que aquesta persona no pot beure bé i pensem una cosa per solucionar-ho", explica. La impressora es diu 'Pepa', especifica l'Eva, que diu que els dissenys els fan entre totes.

"L'últim que he fet ha sigut un pessebre", diu el Pablo. "L'he dissenyat amb el Tinckercad". L'Eva no té clar quin serà el pròxim repte però està disposada a tot el que pugui sorgir, afegeix. Sembla que aquí dins, en una aula de la planta baixa del barri barceloní de Sarrià, com diu el poeta, "tot està per fer i tot és possible".