Diàlegs de Dona: "Volem crear ponts de diàleg entre la gent nouvinguda i la gent autòctona"

Fátima Ahmed va arribar a Barcelona l'any 1995 i un any després va començar com voluntària al teixit associatiu. Ve de l'àmbit de la comptabilitat, però el món social i el treball amb les persones és el que li apassiona. Enguany ha rebut el Premi Aspàsia en defensa de l'equitat de gènere, concedit per la xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social i l'Observatori del Tercer Sector, en reconeixement de la seva trajectòria professional a favor de l'apoderament de les dones immigrades a Catalunya, i específicament al barri del Raval de Barcelona.

Mercè Amor és llicenciada en Filosofia i Lletres i durant una bona part de la seva vida professional es va dedicar a l'ensenyament. El 1997 va anar a viure al Marroc i hi va fer voluntariat per primer cop. Va conèixer la societat civil marroquina, va treballar durant 5 anys amb nens de carrer i col·laborava amb un orfenat de Casablanca. El 2002 va aterra a Barcelona amb tota aquesta experiència i, tot i que l'apassionava el món de l'ensenyament, no va voler tornar-hi i va començar a treballar amb persones immigrades a una associació del Raval.

Allà és on va conèixer la Fátima i a finals de 2012 van decidir iniciar un projecte comú: L'Associació Intercultural Diàlegs de Dona. Parlem amb elles de l'entitat, el barri, la interculturalitat, les dones participants, el voluntariat i molt més.

Amb quin objectiu vau crear Diàlegs de Dona?

Mercè Amor: Bona part dels nostres objectius estan en relació amb el que fan moltes entitats del barri i de Barcelona: Acollir les dones migrades i oferir classes d'alfabetització, de llengua catalana i de llengua castellana. Posem al servei de les dones del Raval el nostre coneixement, les nostres ganes i la nostra il·lusió per ajudar-les a ser més autònomes i a endinsar-se a la ciutat de Barcelona i sobretot al barri.

Fátima Ahmed: D'una banda fem cursos amb dones de Bangladesh, Paquistan, Índia, Marroc... i també treballem amb la societat d'acollida. El que volem és que les dones que vénen a nosaltres arribin a ser ciutadanes de ple dret.

Per explicar la vostra tasca utilitzeu el símil d'un pont...

M.A: Sempre expliquem q la nostra base és l'aprenentatge de la llengua, però en realitat és només un instrument perquè l'objectiu és crear ponts de diàleg entre la gent nouvinguda i la gent autòctona. Pot ser que es somriguin, es tolerin, comprin a la mateixa botiga, però cadascú a la seva part del pont. Estranys que viuen al mateix territori. Per establir aquest pont, per fonamentar-lo i perquè la gent hi transiti cal utilitzar la llengua.

Per què vau decidir centra la vostra acció en les dones?

M.A: Els homes que arriben a Catalunya s'espavilen molt i ocupen l'espai públic, però les dones no. Moltes són dones reagrupades que vénen de cultures on les dones ocupen l'espai privat. No estan acostumades a seure en un banc i posar-se a xerrar amb les veïnes. Per tant, hem d'animar-les a que cada cop es facin més visibles. La visibilitat no ha de ser un problema.

A més, pensem que les dones són el motor de la família. Si incideixes en la dona, que és la que en general és la més tradicional, si treballes amb ella amb molt de respecte i la vas convencent de que val la pena canviar certes coses, que no som tan diferents  quei hi ha moltes coses que ens uneixen, si aconseguim això amb la dona s'esten a tota la família.

I com fomenteu la participació de la gent autòctona?

F.A: Intentem facilitar espais de coneixement i d'interacció. Hi ha dates fonamentals en què creem punts de trobada. La Mercè, el 25 de novembre, el Nadal, el Dia de les Dones, Sant Jordi, la catifa de flors de la Quaresma, la festa major del barri...

M.A: Participem activament a les festes, col·laborem amb altres entitats... Al temps que anem construint els ciments del pont fem incursió al barri per conèixer el territori i els codis. Quan vas captant els codis et sents més segura. Per això també fem sortides fora del barri.

Compteu amb un grup de persones voluntàries que us donen suport, oi?

M.A: La boca-orella ha funcionat molt bé i ara ja tenim 228 sòcies. No podríem atendre a totes sense la col·laboració de les voluntàries. Tenim un equip magnífic i molt entregat de 14 voluntàries, que dediquen cadascuna 3 hores a la setmana a l'associació.

Fátima, has rebut el Premi Aspàsi. Com ha repercutit això en Diàlegs de Dona?

F.A: Ha ajudat a donar-nos a conèixer, encara que al tercer sector ja érem prou conegudes. Va ser una sorpresa i una alegria. Després de 19 anys treballant en el camp social i amb les dones em sento orgullosa de la feina feta i del reconeixement.

Com valoreu l'experiència d'aquests primers dos anys?

F.A: Han estat meravellosos i, a la vegada, esgotadors.

M: L'entitat s'ha consolidat molt en només dos anys. Ens diuen que "estem a tot arreu". A nivell del que he construït ha sigut molt gran. Tothom ens felicita, però tenim manca de recursos, necessitem, per exemple, un nou local, ja que aquest és provisional.

Com us veieu d'aquí a uns anys?

F.A: En un altre local, més ampli. A mi m'agradaria que l'associació esdevingués una mena de cooperativa de dones, és a dir, que es pugui generar algun lloc de treball per a les dones que hi porten temps. També voldríem arribar a oferir cursos de formació laboral.

M.A: Jo també m'imagino en una escola més gran. Voldria aconseguir que totes les dones que estan tancades a casa seva perquè tenen nadons menors de 3 anys puguin venir a l'escola, i per a això hauríem d'oferir atenció als fills de les nostres alumnes. També m'aencantaria crear un espai de reforç escolar per als fills de les alumnes i un espai cultural, amb cursos de cultura catalana i europea, perquè progressivament puguin conèixer molt més el funcionament de Catalunya, Espanya i Europa. Serviria també a l'inrevés: Les dones que coneguin molt bé el seu país el podrien donar a conèixer a la gent d'aquí, generar materials, proposar rutes... Així, seria una escola intercultural, d'intercanvi cultural.