El 61,11% d'entitats juvenils no disposa de l'espai adient per desenvolupar el seu projecte o és una limitació

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Informe sobre d'estat de l'associacionisme juvenil a Barcelona Font: CJB
Informe sobre d'estat de l'associacionisme juvenil a Barcelona Font: CJB

El 61,11% d'entitats juvenils no disposa de l'espai adient per desenvolupar el seu projecte o és una limitació

Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Així ho indica l'Informe sobre l’estat de l’associacionisme juvenil de Barcelona' elaborat pel Consell de Joventut de Barcelona (CJB) i el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ).

L'informe és un recull de demandes i necessitats que posen de manifest la realitat de l'associacionisme juvenil de base comunitària de la ciutat de Barcelona el 2022. L'anàlisi s'ha dut a terme per tal d'esdevenir una eina de treball, de politització i de visibilitat de la situació actual de l'associacionisme juvenil que serveixi per enfortir les entitats juvenils de base comunitària a través de la visibilitat i el reconeixement.

En el document queden recollits els reptes i necessitats actuals de l'associacionisme juvenil per poder-les convertir en demandes comunes, tenir així més incidència política i poder teixir futures línies de treball en xarxa entre els diferents agents comunitaris.

L'Alba Legide, presidenta del CJB, ens ha comentat que: "L'informe ha generat interès polític i ha tingut ressò, però ens servirà sobretot per evidenciar amb dades les demandes del CJB quan ens reunim amb polítics per fer incidència".

Segons revela l'informe, a la ciutat de Barcelona hi ha un total de 742 entitats juvenils de les quals 249 són entitats juvenils autogestionades i de base comunitària. El 26,17% de les entitats juvenils es troben en situació d'incertesa pel que fa a la continuïtat de l'espai i el 14,95% està en situació de pèrdua imminent de l'espai. El 45,56% de les entitats juvenils no han tingut facilitats per obtenir materials per esdeveniments extraordinaris a la via pública.

El 41,78% de les entitats juvenils manifesten tenir dificultats o limitacions per dur a terme la seva tasca per tensions amb el veïnat. El 69,81% de les entitats juvenils no participen en espais de participació promoguts pel districte. Un 42,45% no ho fa tot i que està assabentada dels espais que hi ha i un 27,36% no hi participa perquè no n'està assabentada.

A més, Legide ha afirmat que: "Tenir espais en unes condiciones dignes és clau per a les entitats juvenils de la ciutat, però això és la principal demanda perquè no està passant. 6 de cada 10 entitats juvenils no tenen un espai adient per al seu projecte. Hi ha esplais i caus que no poden fer una cosa tan senzilla com decorar una mica l'espai per fer-se'l seu i fer-lo agradable per als infants".

Legide ha declarat que: "De mitjana només es compleixen 2 de cada 10 compromisos adquirits amb les entitats per part de les regidories dels districtes. Això és totalment insuficient i cal que l'administració prioritzi les entitats juvenils!"

A la ciutat de Barcelona hi ha un total de 742 entitats juvenils de les quals 249 són entitats juvenils autogestionades i de base comunitària.

Les entitats juvenils han realitzat dues peticions. Una és dotar-les d'espais en unes condicions dignes i l'altra és dissenyar un espai públic amb i per a les persones joves i l'associacionisme juvenil.

El fet de poder disposar de locals en condicions és clau per tal que les entitats juvenils puguin fer de manera òptima els projectes i activitats als seus barris. A més, esdevenen llocs de referència de trobada i dinamització de l'associacionisme juvenil. Moltes entitats tenen problemàtiques amb relació als seus espais com ara dificultats d'accés, condicions d'ús que no donen resposta a la seva realitat, condicions físiques precàries... així com i incertesa en la seva continuïtat, entre d'altres.

Per aquest motiu reivindiquen que es faciliti l'accés als espais i s'ofereixin unes condicions que donin resposta en tipologia de gestió, usos, horaris, dimensions, habitabilitat, seguretat de continuïtat, etc.

D'altra banda, les dinàmiques de gentrificació i privatització de l'espai públic que pateix, des de fa anys, la ciutat de Barcelona van en detriment d'un ús comunitari per part de la ciutadania. Per això, cal tenir en compte l'associacionisme juvenil en el disseny d'un espai públic que contemplí les necessitats de les persones i entitats al capdavant i faciliti la trobada entre les persones joves així com de l'associacionisme.

Afegeix un comentari nou