El jovent no acompanyat reivindica i defensa els seus drets bàsics amb un curtmetratge

“Tothom necessita una xarxa de suport, perquè quan tens un problema o estàs feliç, necessites algú per explicar-li-ho i perquè t’ajudi”, assegura el Mohamed El Asnaoui amb soltesa davant la càmera. Ell és un dels joves no acompanyats que forma part del projecte ‘Som Llavor’, de Punt de Referència, i un dels artífexs, juntament amb altres companys, del curtmetratge ‘Som Joves, Som Llavor’, que l’entitat ha presentat per reflectir les inquietuds, reflexions i somnis del jovent tutelat i extutelat.

El Mohamed parla de la importància de comptar amb una xarxa de suport, una de les qüestions que centra el curt i ajudar a teixir el fil argumental de la peça audiovisual, juntament amb altres drets bàsics que reivindica el jovent com poder tenir un habitatge digne i una feina. Les dificultats per accedir a aquests drets són comunes a tota una generació de nois i noies, però són especialment marcades per al jovent no acompanyat, tal com fan palès els testimonis dels protagonistes de la peça creativa.

El curtmetratge ha estat ideat i creat per jovent no acompanyat del projecte de Punt de Referència ‘Som Llavor’, que cerca promoure que els nois i noies es puguin reconèixer com a subjectes de drets, amb capacitat de generar consciència i impacte en l’àmbit comunitari a través de la participació social. 

Un treball compartit en què el jovent té un paper protagonista

Per a la creació de la peça, titulada ‘Som Joves, Som Llavor’, les joves han comptat amb el suport d’una tècnica de participació juvenil de l’entitat i amb l’acompanyament de dues comunicadores de l’Agència Talaia. Durant set mesos de trobades setmanals en un espai horitzontal de suport mutu i expressió, en què s’ha fomentat el pensament crític i la cohesió grupal, el jovent ha treballat per donar forma al curtmetratge. 

Així, el resultat combina entrevistes a peu de carrer realitzades pels joves i exposa tot un ventall de reflexions dels protagonistes en què enraonen de la seva realitat, les seves preocupacions i anhels.

L’Aixa Dulcey és la tècnica de Punt de Referència que ha acompanyat el jovent en el camí de creació del curt. “Hem fet un treball de grup des de la metodologia de la provenció, que consisteix a proveir-se d’eines per treballar qüestions com la convivència, la solució de conflictes i la comunicació, entre altres”, detalla al voltant del procés. 

També es van fer visites a espais i institucions culturals i exposicions, entre altres, per tal de fomentar la reflexió entre les joves a través de l’art i la cultura. Una de les mostres que van visitar, a tall d’exemple, va ser la del ‘Word Press Photo’ al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Així, al llarg dels mesos, el jovent ha compartit vivències, experiències i dificultats, i també hi ha hagut espai per a la diversió, atès que tot s’ha treballat a través de dinàmiques de jocs per reforçar la cohesió del grup. 

Feina, habitatge i xarxa relacional com a eixos vertebradors del curtmetratge

“La idea era oferir-los tota la informació perquè després ells i elles decidissin de què volien parlar i quins temes volien tractar”, diu Dulcey. En aquest sentit, un dels aspectes que més va moure i més inquietud va despertar entre el jovent durant les trobades setmanals que van culminar amb la creació del documental va ser el tema dels drets humans, fet que lliga amb un dels propòsits del projecte, això és, promoure la reflexió col·lectiva perquè aquest jovent prengui consciència i es reconegui com a subjecte de drets fonamentals. 

“A partir d’aquí, i amb la presència de les comunicadores de Talaia, es va fer una pluja d’idees més enfocada ja a la peça audiovisual”, indica la tècnica de Punt de Referència.

Tots els temes que es van proposar van sotmetre’s a votació entre les participants i es va triar l’habitatge, la feina i la xarxa de suport com a eixos vertebradors del curtmetratge. Amb Talaia es van treballar diversos llenguatges i formats audiovisuals i es va decidir optar pel curtmetratge, que combina entrevistes a peu de carrer –en aquest cas, preguntant a la ciutadania sobre la importància de tenir una feina–, i reflexions del mateix jovent al voltant de tot el que suposa tenir una llar o no, sobre de quina manera viuen i perquè és tan bàsic disposar d’una xarxa de suport, entre altres.

“Al cap i a la fi, el projecte cerca donar veu a aquest jovent, que massa sovint no la té, i que ells mateixos puguin relatar les seves pròpies històries i ser portaveus per crear un contrarelat que s’oposi a tots aquells discursos que els estigmatitzen i els presenten com a joves conflictius i tantes altres coses”, manifesta l’Aixa Dulcey.  

Un debat per posar sobre la taula problemàtiques comunes

L’acte de presentació del curtmetratge ‘Som Joves, Som Llavor’, que es va celebrar al Casal de Barri Transformadors de Barcelona, va comptar amb la presència de Rita Grané, directora de Punt de Referència, qui va reivindicar que tenir una xarxa de suport “ha de ser contemplat com un dret bàsic i hauria de ser recollit per la Convenció de Nacions Unides del 1989”. 

També hi va assistir la directora general d'Antiracisme, Migracions i Refugi de la Generalitat de Catalunya, Eunice Romero, qui, al seu torn, va afirmar que sovint “les regles del joc estan fetes perquè perdin sempre les mateixes persones”. 

L’acte es va completar amb un col·loqui amb les autores del curt i en què es va debatre sobre el fet que el jovent tutelat i extutelat es topa amb el doble de dificultats per accedir a drets bàsics com els que centren el curt documental. Per exemple, entre altres, es va incidir en el fet que l’emancipació del jovent a Catalunya se situa en els vint-i-nou anys i nou mesos, gairebé tres anys per sobre de la mitjana de la Unió Europea (UE); mentre que el jovent no acompanyat es veu obligat a fer-ho als divuit anys.

Igualment, es va posar el focus en el fet que disposar d’un habitatge és la despesa més important per al jovent i en el lligam que existeix entre el mercat de l’habitatge i el mercat de treball, destacant que les dificultats que té el jovent per accedir a una llar estan directament relacionades amb la precarietat dels contractes laborals i l’alta contractació a temps parcial, una situació que impacta especialment en el jovent no acompanyat. 

El curtmetratge posa sobre la taula totes aquestes problemàtiques de la mà del mateix jovent i s’afegeix al vídeo que les joves de la primera edició del projecte van crear sobre el racisme que pateixen les persones migrants, en què expliquen en primera persona situacions racistes que han hagut de viure.