La pilota és ara a la teulada de la Comissió Europea. Segons el Tractat de la Unió Europea (TUE), el Parlament Europeu i el Consell desenvolupen els actes legislatius, però només poden fer-ho quan la Comissió Europea ho proposi. Per tant, la votació al Parlament a favor de la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) per l'aigua és una demanda clara a la Comissió perquè iniciï el procés i la UE pugui legislar sobre la matèria.

Quina direcció hauria de prendre la legislació? La marcada per la ICE i que va rebre el suport de prop de 2 milions de signatures. Les línies bàsiques del text original aprovat pel Parlament Europeu inclouen:

- Reconèixer i legislar el Dret Humà a l'Aigua i el Sanejament, com ja va fer l'ONU l'any 2010
- Excloure l'aigua de les lleis de mercat i dels acords comercials que negocia la UE, com el TTIP i el TISA
- Protegir de forma permanent el servei d'aigua de la directiva de concessions europea
- Fer una crida a la Troika perquè aturi la promoció de la privatització del servei de l'aigua.

La votació a les institucions europees va celebrar-se el passat 8 de setembre i en aquest enllaç és possible llegir-hi el comunicat del Moviment Europeu per l'Aigua posterior.

El reclam per la remunicipalització, de París a Barcelona

Una setmana després, el dimarts 15, representants d'entitats de lluita per al dret a l'Aigua van trobar-se a la Plaça de la Vila de Gràcia, a Barcelona, en un acte de denúncia de la realitat que avui gira al voltant d'aquest servei bàsic i en favor de la seva remunicipalització. Més d'un centenar de persones van reunir-se a la plaça.

La tinent d'alcalde de París i presidenta d'Aigües de París, Célia Blauel, va ser la primera en intervenir. El cas de la capital francesa, va explicar, partia d'una realitat en què tres empreses privades o mixtes es distribuïen la gestió de l'aigua i que en 15 anys van sobredimensionar les factures fins a un 180%. La pressió de la societat civil, va dir, "va ser clau perquè les forces polítiques es veiessin obligades a afrontar el problema l'any 2003". Set anys després naixia l'empresa pública "Eau du Paris" i "avui és una gran companyia que compta amb 950 treballadores i treballadors". A més, va continuar, "es fonamenta en la creença que l'aigua és un bé comú, que cal una gestió transparent i treballar per l'interès general". No paguen dividends ja que "l'aigua paga l'aigua", filosofia que va permetre abaixar els preus de les tarifes un 8%. En la mateixa direcció, va explicar que associacions de consumidors i entitats mediambientals són també part del Consell d'Administració i, finalment, va esmentar que la companyia du a terme polítiques mediambientals i socials, com ara mantenir una filosofia de zero talls de subministrament.

Al costat de la presidenta va col·locar-s'hi Janet Sanz, ex-activista i avui tinent d'alcalde de Barcelona i responsable de Medi Ambient. Sanz va remarcar la consideració de l'aigua com a dret humà i la conseqüent obligació de les institucions per garantir-lo. Segons va explicar, les línies de treball de la ciutat passen avui per fer una auditoria pública de l'empresa que gestiona l'aigua, una revisió de factures i evitar els talls de subministrament.

Moisès Subirana, membre d'Enginyeria Sense Fronteres i portaveu de la Plataforma Aigua és Vida, va començar ressaltant que "treballar per la remunicipalització significa que a Barcelona i la seva àrea metropolitana no s'és encara en un escenari de gestió pública". De fet, va continuar, prop d'un 84% de la població a Catalunya és abastida per un subministrador privat. En contraposició a l'avui, però, "comença un nou camí en els pròxims anys perquè s'extingeixen concessions a un llistat de municipis com Terrassa, Sant Cugat o Ripollet i s'obre la porta a un canvi cap a la municipalització. La següent pregunta, va dir, és "quin servei públic volem crear".

Contingut relacionat

"Creix el reclam per la participació ciutadana i la remunicipalització en la gestió de serveis bàsics com l'aigua i l'energia", reportatge a xarxanet.org