El racisme social es consolida a Catalunya

El racisme no només es mostra en un atac físic, en la violència directa, sinó que va molt més enllà. Algunes actituds, decisions polítiques i discursos contribueixen a legitimar el racisme latent i a dividir la ciutadania. Negar l'accés a la salut pública, la llei d'estrangeria, l'augment del suport obtingut per partits com Plataforma per Catalunya o la vulneració dels drets humans als Centre d'Internament per a persones Estrangeres (CIE) són alguns dels exemples que exposa SOS Racisme Catalunya al seu informe L'estat del racisme a Catalunya 2012, presentat el passat 21 de març, Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia.

Al llarg de més de 150 pàgines, l'informe ofereix un recull de premsa (recopilant esdeveniments relacionats amb el racisme, la igualtat de drets i oportunitats, la convivència i la cohesió social que han tingut lloc a Catalunya), articles de diversos professionals que conviden a la reflexió, relats en profunditat sobre alguns esdeveniments rellevants, i dades sobre els casos que ha atès el Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia (SaiD) de SOS Racisme.

Racisme institucional

"La gestió de la crisi justifica i legitima la retallada de drets i d’oportunitats, que afecta tothom, però especialment les persones més vulnerables". Així ho afirma l'informe "L'estat del racisme a Catalunya 2012". Afegeix que negar l'accés al sistema de salut pública i d'altres mesures preses pel govern són una mostra de la visió utilitarista de la immigració, que és penalitzada quan ja no és necessària.

Denuncia, així, que hi ha una tendència a culpabilitzar les persones immigrades de la crisi econòmica i del col·lapse dels serveis públics, que contribueix a dividir la població en dos blocs enfrontats ("ells i nosaltres"). Segons SOS Racisme, aquest fet dificulta, a més, la capacitat d'organitzar-se de manera conjunta per plantar cara al desmantellament de l'estat del benestar.

SOS Racisme també posa sobre la taula la idea d'Europa-fortalesa que tenen els estats membres de la Unió Europea, que inventen mecanismes de criminalització, persecució, internament i expulsió de les persones migrants. Així, la llei d'estrangeria espanyola és un clar exemple de discriminació i racisme d'estat.

Davant aquesta situació, SOS Racisme apel·la a la responsabilitat de les administracions públiques: "És hora que les institucions es plantegin la lluita contra el racisme com a prioritat, i que comencin a desenvolupar polítiques antidiscriminatòries, perquè la complexa situació econòmica encara perdurarà, i si no es treballa de manera decidida per la igualtat i el respecte, s'alimenta la diferència i la por de l'altre, en definitiva si continuem covant l'ou de la serp, la situació pot acabar esdevenint explosiva".

El paper dels mitjans de comunicació

Sobredimensionar determinats fets, reproduir prejudicis i generar falses polèmiques al voltant de certes temàtiques. Aquestes tres acusacions es dirigeixen al discurs polític racista, però també als mitjans de comunicació. Segons SOS Racisme, "el discurs dels mitjans, el discurs desenvolupat per les elits i la seva influència en la població, contribueixen de manera preocupant a la normalització del racisme i de la xenofòbia al nostre país".

Creixen les agressions entre particulars

Per primera vegada en més de 20 anys de trajectòria del SaiD, els casos d'agressions racistes entre particulars han superat els protagonitzats pels cossos de seguretat. Són dades dels casos que atén el Servei d'Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SaiD) de SOS Racisme Catalunya i que s'inclouen a l'informe. Encara que les agressions dels cosos de seguretat no s'han reduït (29% dels nous casos), les agressions i discriminacions racistes més freqüents són aquelles que es donen entre veïns i ciutadans/es al carrer (30%).

Així, SOS Racisme parla d'un augment dels casos de racisme social, una categoria en què inclou els casos de conflictes entre particulars, accés a serveis no bàsics i abusos per part de cossos de seguretat privada, és a dir, situacions que es donen en l’àmbit quotidià . Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, va explicar a la presentació de l'informe que "gairebé el 50 per cent dels casos que portem es donen entre particulars, per prestació de serveis i amb els cossos de seguretat. Això demostra la normalització d'un discurs racista i les conseqüències que té en l'àmbit privat".

Discurs de l'odi

A Europa, partits de l'extrema dreta, que basen els seus discursos en el rebuig cap a la immigració, estan aconseguint grans suports que es tradueixen en la seva presència a diferents institucions democràtiques.

SOS Racisme assenyala, a més, que la seva repercussió va més enllà dels vots aconseguits, ja que hi ha el perill de que "els seus discursos contaminin els partits tradicionals, buscant obtenir rèdits electorals". Aquesta entitat es mostra també molt preocupada perquè "el conjunt de la societat hi manifesta cada vegada menys rebuig i hi ha una manca evident de consens social en contra d'aquests discursos".

Lluita antiracista

Campanyes per desmuntar tòpics i rumors en immigració, premis de projectes per a la promoció d’igualtat d'oportunitats i la no discriminació , marxes contra el racisme... Tant les administracions públiques, com les entitats i la societat civil han promogut durant el 2012 diverses iniciatives per sumar esforços en la lluita contra el racisme i en defensa de la igualtat de drets i SOS Racisme també ha volgut destacar aquestes bones pràctiques al seu informe.

També fa una crida per seguir treballant en aquest sentit: "És responsabilitat de les administracions públiques desenvolupar polítiques efectives de lluita contra el racisme. I és responsabilitat de la societat civil exigir-les i denunciar les manifestacions de xenofòbia i de racisme".