La figura d'acollida és bàsica en les cooperatives d'habitatge ja es tracti d'un grup format des de l'inici o amb degoteig d'incorporacions, d'autoconstrucció o de rehabilitació. Així ho perceben Mireia Masó, responsable de Sostre Cívic del grup del Projecte Mur de Martorell, i Nicolás Planterose, de la comissió d'acollida del projecte Cal Paler Nou de Cardedeu.

En el primer cas, el projecte no ha sortit de la iniciativa d'un grup sinó que aquest s'ha anat formant sense cap trajectòria prèvia ja que el solar va ser comprat per Sostre Cívic mitjançant el mètode de tanteig i retracte. La selecció es va fer individualment i les persones que hi van entrar esglaonadament no es coneixien entre elles més enllà del boca orella. Amb l'elaboració un ideari comú per endavant, però també la posada a punt d'un edifici, van topar amb la pandèmia. Les dinàmiques de coneixença i les formacions que fa Sostre Cívic per explicar el model de cessió d'ús es van posposar fins a poder recuperar la presencialitat.

"Hem començat ara a fer les formacions perquè es coneguin. Ho hauríem d'haver fet el primer mes", diu Masó, que explica que a més s'han trobat amb un perfil de gent diferent als altres projectes que no coneixia el funcionament de la cooperativa: "Molts hi van entrar per la necessitat d'un habitatge i no perquè creien en el model".

Ara començaran les formacions d'economia social i solidària i habitatge cooperatiu, governança i gestió democràtica, economia pressupostària i quotes de projecte, i manteniment i ús de l'edifici. Ja han pogut fer una sessió de coneixença per tal de començar a elaborar el règim intern. "Hem vist que serà intens perquè venen de realitats molt diferents i perquè amb el covid ja han estat compartint espai, però separats", comenta Masó.

Durant la sessió, van explicar les unitats de convivència i van fer un mural amb fotos a l'entrada de l'habitatge. "Van explicar a què es dediquen, quines edats tenen, quins són els seus 'hobbies'... A vegades ve una persona o dues. Molts viuen amb les famílies i no coneixen els fills o la mare. Molts es coneixien de creuar-se per l'escala però no sabien què els hi agradava", diu.

També van fer una dinàmica per veure quines expectatives tenien del projecte i van veure que tenien més punts en comú del que es pensaven. Tot i així, no tothom participa en les formacions i això és una preocupació al grup. "Quan entren tothom es compromet amb el model però el compromís no és una cosa que es pugui valorar", lamenta Masó, que explica que en aquest edifici hi ha 14 habitatges i que un encara està buit. El grup haurà de decidir si els calen comissions i si en volen formar una que pugui acollir noves incorporacions.

"Entrar amb el tren en marxa"

A Cal Paler Nou de Cardedeu van veure clar des de l'inici aquesta necessitat tot i que no sempre li han pogut para tanta atenció com voldrien. Nicolás Planterose, membre de la comissió d'acollida, sap que el cohabitatge, en aquest cas d'autoconstrucció, és un procés llarg i complicat en què el més normal és que hi hagi moltes baixes i noves incorporacions. Ha descobert que "per acollir hem d'aturar-nos". I això no sempre és possible quan la definició del model de convivència i de l'edifici continua en marxa perquè "no en tenim ni idea del que suposa promoure un edifici".

Planterose demana disculpes i fa autocrítica. Creu que potser no han sabut assolir el repte de les persones menys proactives que estan més a l'expectativa, en part per falta de temps perquè a la vegada havien de continuar participant i prenent decisions. "Aquesta gent ha entrat amb el tren en marxa. Potser a la primera assemblea es feia una presentació, però després venia un taller on s’havia de definir el material de l’edifici. O es feien assemblees tenses on ens jugàvem molt enmig de l’accollida d’una família".

"No vam tenir prou empatia per veure què li passava a una persona que no hi era des del principi. Va ser tot molt intens, no vam tenir mai la sensació d’anar amb temps. La comissió d’acollida s’ha anat construint en bases a encerts i errors. És bàsic i apel·la a l’emocionalitat més bàsica, a la inseguretat de la família. A vegades som persones amb molt bagatge a moviments socials, de cooperació, però a l'hora de conviure és més difícil perquè et travessa molt. Has de prendre decisions sobre on aniràs a viure", explica Planterose.

La comissió va néixer per acollir nou unitats familiars que faltaven per omplir els habitatges de protecció oficial, però aviat va haver de dedicar-se a tornar omplir el grup impulsor per les baixes sobrevingudes. A través de la llista d'espera de Sostre Cívic que recull les persones sòcies de la cooperativa segons antiguitat, la comissió fa una selecció i una primera entrevista. Si funciona les conviden a una primera assemblea com a oients i si les dues parts estan d'acord entren al grup.

El primer dia es fan dinàmiques de presentació i se'ls hi posa una persona al costat que els apadrina i que funciona de referent per si tenen qualsevol dubte. També tenen referents específics per a qüestions econòmiques o arquitectòniques. Les formacions i les trobades lúdiques han contribuït molt a l'acollida i la cohesió de grup.

Ara tenen un repte d'una magnitud considerable. Amb la pandèmia s'han quedat amb 18 famílies al grup impulsor. Han tornat a obrir les llistes i hauran de fer una acollida força massiva, però aquest cop serà diferent: "Serà com la primera vegada que vam entrar".