"Do not walk in front of me, I may not follow you. Do not walk behind me, I may not guide you. Walk with me and be my friend". Albert Camus

La comunicació és una necessitat compartida tant en el món animal com vegetal. Els arbres es comuniquen a través de les olors i les arrels, les aus a través dels cants. Els humans tenim un gran ventall de recursos comunicatius. No obstant, gran part de la nostra comunicació passa pel llenguatge. No només fem servir el llenguatge com a principal vehicle de transmissió d'informació sinó que també la nostra percepció de la realitat està condicionada per aquest.

Reds, Red de Solidaridad para la Transformación Social, és una ONG nascuda a Barcelona l’any 1999 amb l’objectiu de fomentar el treball en xarxa, el diàleg i la justícia social a l’àmbit local i internacional. Des d'aquesta entitat es promouen pràctiques que fomentin la cultura de pau dins del marc de la comunicació no violenta i posant especial èmfasi en l'ús del llenguatge com a eina de cohesió social.

El llenguatge com a eina per definir la realitat

'Comunicació no violenta' (CNV), obra de Marshall Rosenberg, busca oferir un procés a través del qual podem començar a posar més consciència sobre l'impacte del llenguatge en les nostres percepcions. La CNV ens convida a parar atenció a la nostra llengua per a conèixer els processos interns que es mouen a través d'aquesta, és a dir: el procés de jutjar i comparar, atribuint responsabilitat (culpabilitat), administrant el càstig, exigint i imposant una voluntat sobre una altra, així com processos emocionals i processos de presa de decisions.

Marshall Rosenberg va descriure el tipus de societat que es crea a través del nostre llenguatge com a "cultura de la dominació", identificant el concepte de "bo o dolent" com a pilar per a aquesta dominació, acompanyat de conceptes com recompensa, càstig, culpabilitat i vergonya.

Llenguatge i desenvolupament d'estructures cognitives

Al llarg del desenvolupament humà, a nivell neurològic, hi ha un punt d’inflexió que implica canvis importants en àrees com el coneixement, les respostes emocionals i la relació amb l’altre. Abans de l'adquisició del llenguatge, el nadó és principalment un ésser sensorial, és a dir, el seu principal canal d'interacció amb el món que l'envolta és el sistema sensorial.

Aquest transfereix els estímuls de l'exterior fins a l’interior a través del sistema nerviós, on es processen de manera immediata, sense la intervenció de conceptes. També les respostes són de naturalesa sensorial, relacionades amb necessitats fisiològiques i emocionals.

Amb l'adquisició del llenguatge, es produeix un canvi important: el llenguatge ofereix una altra via per relacionar-se amb l’entorn i les seves experiències, no sols a través de l'estimulació sensorial, sinó també a través de conceptes que ajuden a començar a organitzar aquestes experiències i donar-les sentit.

El llenguatge com a transmissió de valors, creences i normes socials

A partir dels conceptes, el nadó comença a processar les seves experiències i a través del llenguatge aprèn a comunicar-les a l’entorn. Això implica l’activació d’una zona del cervell anomenada neocòrtex i també dona inici a una nova fase del desenvolupament humà en la que el nadó comença a formar part del seu entorn social, integrant les normes, costums i creences que son transmeses a través del llenguatge.

El llenguatge com a base dels processos perceptius

El llenguatge esdevé la base a partir de la qual es comença a articular el procés cognitiu, no només a partir de conceptes sinó també a través de l’organització d’aquests conceptes tot generant percepcions. Les nostres percepcions determinen la manera com veiem el món i per tant, les nostres respostes i accions. Això vol dir que hi ha un alt grau de subjectivitat en el que entenem com a realitat i el llenguatge és un dels elements que contribueixen a aquesta subjectivitat en formes que moltes vegades ens passen desapercebudes.

La CNV com a procés per fomentar la consciència i capacitat de discerniment

Des de la CNV es busca diferenciar els processos i conceptes que creen confusió en el nostre llenguatge per tal de generar un canvi de paradigma que no funcioni en la lògica de "això o allò", "bo o dolent" fruit del judici moralista, sinó tenint en compte les necessitats intrínseques.

Així doncs, la presa de consciència passa per saber diferenciar 4 conceptes bàsics:

• L’observació és diferent del judici, la interpretació i la comparació.
• La necessitat és diferent de l’estratègia.
• El sentiment és diferent que l'avaluació oculta.
• La petició és diferent a l'ordre.

Així doncs, la Comunicació No Violenta ens convida a posar consciència en els mecanismes que operen amb l'ús del llenguatge i de com aquest condiciona les nostres percepcions, per tal que la nostra comunicació respongui a les nostres necessitats intrínseques i ens ajudi a relacionar-nos amb l'entorn des de la plena consciència i l'empatia.