Els ateneus i la comunitat gitana s’uneixen amb el cicle ‘Amen Sam’

LaviniaNext
Autor/a: 
Anna Martín Oliveras
 Font: FAGiC
El projecte ha estat impulsat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC). Font: FAGiC
 Font: FAGiC
Hi haurà xerrades sobre feminisme romaní i la dona gitana, la història del poble gitano i el porrajmos, l’holocaust gitano. Font: FAGiC
 Font: FAGiC
Participen a la iniciativa 14 ateneus catalans, que acolliran diferents actes del 9 de setembre al 17 de desembre. Font: FAGiC

Els ateneus i la comunitat gitana s’uneixen amb el cicle ‘Amen Sam’

Autor/a: 
Anna Martín Oliveras
LaviniaNext

Resum: 

Una iniciativa per donar a conèixer la cultura del poble gitano i trencar estereotips amb xerrades sobre feminisme romaní, cinefòrum, concerts de rumba o tallers de cuina, del 9 de setembre al 17 de desembre.

Amen Sam’ significa ‘Nosaltres som’ en llengua romaní i és també el títol d’un projecte comunitari per donar a conèixer la cultura i la història del poble gitano a través dels ateneus catalans. Un cicle de xerrades, exposicions, actuacions musicals i cinefòrums impulsat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), que ha comptat amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i que es farà entre els mesos de setembre i desembre a 14 ateneus del territori.

Aquesta serà la primera edició del cicle. La concepció del projecte, ha explicat a Xarxanet el portaveu de la FAC, Esteve Torrent, va sorgir a partir del Congrés d’Ateneus de Catalunya celebrat el 2019, en què una de les fites que l’entitat es va proposar va ser intentar que dins els ateneus hi hagués més diversitat cultural.

“Ens vam proposar convidar diferents col·lectius a participar de la vida ateneística, col·lectius que fins ara no en formaven part”, afirma Torrent. “I pensant en col·lectius que estan estigmatitzats, que no tenen gaire relació amb els ateneus, vam creure que podia ser el poble gitano”, afegeix el portaveu de la FAC.

Per la seva banda, la FAGiC, que representa 96 entitats i enguany celebra el seu 30è aniversari, va veure amb bons ulls el projecte i va decidir participar-hi. “És una proposta molt transparent, que busca d’una manera col·laborativa i des d’una perspectiva del reconeixement mutu fer més visible la cultura gitana, en aquest cas als ateneus de Catalunya”, comença explicant Pedro Aguilera, gerent de la federació.

“Això ens engresca per dues raons. Perquè el foment de la cultura gitana està dins de la missió i els objectius de la federació i, en segon lloc, perquè compartim la visió estratègica de que és millor fer projectes de manera col·laborativa que no pas en solitari. Creiem que sumant esforços serem capaços de multiplicar resultats”, assegura Aguilera, que també valora positivament el reconeixement que té la FAC a Catalunya.

Un cicle amb activitats de tota mena per conèixer la cultura gitana

Ja fa mesos que ambdues entitats treballen en el cicle ‘Amen Sam’, les activitats del qual començaran a partir del 9 de setembre i continuaran fins al 17 de desembre. A l’hora de planificar totes les activitats, la FAC s’ha deixat guiar per les propostes de la FAGiC, des d’on tenien clar que no solament volien organitzar actes que estiguessin relacionats amb el folklore, sinó que també volien oferir una visió més àmplia de la cultura gitana. En aquest sentit, Aguilera ha volgut destacar les 15 xerrades que s’han organitzat en els ateneus sobre tres temes: el feminisme romaní, el porrajmos (l’holocaust gitano) i la història sobre el poble gitano.

El representant de la FAGiC ha avançat que la xerrada que ha despertat més interès entre els ateneus participants és la que està dedicada al feminisme romaní. “Les dones gitanes són la veu de la seva pròpia identitat i de la seva manera de veure el món, que no té res a veure amb els estàndards que marca la societat. Les xerrades, que faran tres dones gitanes, tenen a veure amb el fet de trencar diversos estereotips sobre les dones gitanes d’avui dia, com l’estereotip de la submissió, que ara mateix no és veritat”, comenta Aguilera.

A banda d’aquestes xerrades i de concerts, al cicle també s’hi han organitzat tallers de cuina gitana i de música, així com sessions de cinefòrum amb la projecció de ‘Y los violines dejaron de sonar’ (1988), una pel·lícula que parla de les atrocitats del règim nazi a un grup de gitanos del sud de Polònia. A partir del passi d’aquesta coproducció polaca i estatunidenca, hi haurà un debat amb els assistents. Així mateix, la FAGiC ha cedit dues exposicions de cara al cicle, una sobre el porrajmos i una que, sota el títol de ‘Com tu’, mostra persones gitanes que han arribat lluny en l’àmbit acadèmic o laboral i que segueixen tenint present la seva comunitat.

La importància d’aquest tipus de projectes als ateneus

Des de la FAC insisteixen en la importància de que els ateneus duguin a terme projectes d’aquest tipus. “Els ateneus són espais de participació viva on són els propis usuaris, que tenen el desig de realitzar alguna activitat en comunitat, els que proposen la idea i treballen per portar-la a terme. I crèiem que els ateneus eren espais ideals per acollir un acte com aquest de reivindicació cultural i d’intentar generar xarxa, sinergies i lligams entre diferents col·lectius”, assenyala Torrent.

Ambdues entitats han manifestat també com de fàcil ha estat treballar conjuntament. “Ha estat molt fàcil treballar amb la federació. És una federació molt potent que té moltes ganes de fer coses i ens hem sentit molt companys. Ells han anat proposant i nosaltres hem vist com podien anar encaixant amb els ateneus i la seva infraestructura. Jo crec que hem sigut dos col·lectius que fàcilment ens podíem entendre”, assegura el portaveu de la FAC.

Una opinió que també comparteixen des de la FAGiC: “Esperem que aquesta sigui la primera de moltes col·laboracions amb la FAC. Esperem també que les persones que formen part dels ateneus i assisteixin als actes coneguin la cultura gitana presentada des de la perspectiva de la mateixa comunitat gitana. I per últim, esperem que sigui un exemple del fet que quan dues entitats treballen des d’una perspectiva de la interculturalitat, la societat guanya”.

Afegeix un comentari nou