A la vostra web, detalleu que durant la pandèmia heu cuinat per a col·lectius desafavorits. Amb quins heu treballat?

Hem col·laborat amb les xarxes de suport mutu aparegudes als barris, és a dir, amb moviments autogestionats que han respost a les necessitats de les veïnes. Un dels col·lectius amb qui hem treballat ha estat el de les veïnes del barri de La Sagrera, a Barcelona, que ens ha demanat ajuda. No és cap col·lectiu organitzat, sinó simplement gent amb necessitats no cobertes per les estructures oficials, com podrien ser els Serveis Socials.

També hem cuinat per a moltes persones de les xarxes de suport mutu de Nou Barris, que havien estat detectades per Nutrició Sense Fronteres. Pensa que una persona que necessita menjar cuinat és perquè no té accés a una cuina. Per tant, es tracta en molts casos de persones sense sostre que són ateses per organitzacions i entitats.

També destaqueu que reaprofiteu menjar de malbaratament. Ja ho fèieu des de l'inici o ha estat un element que heu incorporat més endavant a la filosofia del 'Menjador Ca la Rosa'?

El malbaratament alimentari és una realitat, Vivim en la societat del benestar, on si una fruita està tocada o una etiqueta mal col·locada el consumidor la rebutja. Darrere de cada aliment hi ha una petjada ecològica que es genera a partir del moment en què es recull del camp, segueix durant tot el procés d'empaquetament i arriba fins que es porta al línial del supermercat.

Nosaltres, davant aquesta petjada i consum, tenim consciència activa ja des de l'inici de la nostra cooperativa ara fa 5 anys. En aquest sentit, els nostres càterings han sortit amb entre un 4 i un 7% de menjar de malbaratament pactat amb el client que ho demana, tot i que s’ha de dir que no tothom vol aquesta opció. Està clar que el treball amb Nutrició Sense Fronteres ens ha facilitat incrementar els quilos de menjar malbaratat usats a la cuina.

On recolliu el menjar?

El menjar sempre el recollim als supermercats del barri que han manifestat que els en sobrava i a altres grans superfícies que tenen un pacte fet amb entitats com la nostra. S’ha de recordar que la Llei del malbaratament -que encara ara està sent revisada- els obliga a dibuixar un recorregut per aquests aliments i ja no poden posar un contenidor a la porta, com feien abans i on la gent agafava el menjar malmès. Ara, aquests supermercats ja tenen assignades entitats a qui faran arribar aquests aliments.

També hem rebut durant la pandèmia menjar del Banc dels Aliments, a través de Nutrició Sense Fronteres, per poder fer aquests menús cuinats diaris.

Una vegada heu cuinat el menjar, cap a on el deriveu?

Derivem el menjar cuinat cap a sectors detectats per Nutrició Sense Fronteres, ja que són ells qui, en el nostre cas, s'encarreguen d’atendre les bosses de pobresa de la ciutat, conegudes també com a ‘Quart món’.

Malbaratem molt menjar?

En la darrera espigolada que hem fet aquest mes de maig i en què ha col·laborat un grup de persones voluntàries, en una primera ronda per 64 comerços del barri de Sant Andreu, hem recollit 175 kg en quatre hores. I hem fet un càlcul de la seva petjada ecològica en termes de litres d’aigua consumits, benzina i diners que ha donat uns resultats considerables.

Definiu la vostra proposta com ‘Menjar amb valors socials’.

Està clar que si tens cura de tot el recorregut que fa l'aliment fins que arriba al consumidor, això té un impacte social. I és per això que parlem de ‘Menjar amb valors socials’. En aquest sentit, busquem que es pagui justament al pagès, conèixer d'on ve el producte, assegurar-nos que les persones que treballen el producte són tractades justament o que no s’utilitzin productes nocius amb el medi ambient en el procés de producció. També, intentem integrar persones en risc d’exclusió social, ja sigui en la manipulació, venda com en altres fases del procés.

Feu menjar per a escoles: una idea que pot remetre a aquelles imatges de Michelle Obama i la seva campanya a favor del menjar sa. Com mengen els nostres infants?

Malgrat que la tendència cap a un menú vegetal està a les recomanacions que fa la Generalitat pels menjadors escolars, són encara moltes les famílies que creuen que s'ha de menjar carn cada dia. Ens hem trobat experiències molt incòmodes o, fins i tot, extremes. Una família va arribar a portar el seu fill al nutricionista per fer-li una anàlisi de sang i comprovar si estava desnodrit perquè seguia una dieta vegetariana.

Amb menjar un dia a la setmana carn i un altre peix, junt amb moltes llegums i cereals integrals i verdura crua i cuita, n’hi ha prou. D’aquesta forma ingerim la mateixa quantitat de proteïnes I, a més, són proteïnes sense greixos saturats ni químics, que moltes vegades es troben en la carn processada industrialment.

I el tema dels sucres…

L'altre gran problema són les farines i com alimentem amb sucres i brioixeria els nostres infants. Per sort són moltes les famílies que aposten per trossejar fruita, per una mica de fruits secs o, senzillament, fer-se el pa a casa. Prescindir d’un àpat amb carn no és prescindir d'una bona alimentació, sinó fer una aposta per la salut dels nostres futurs adults. A més, ajuda a conservar un equilibri ecològic més sa en els nostres camps i beneficia directament els pagesos del nostre entorn.