Més de 100 anys d'història de les associacions catalanes en una base de dades

El grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitza un projecte de recerca històrica sobre la sociabilitat i l’associacionisme català. Amb el títol “Els espais i la memòria de la sociabilitat popular a la Catalunya Contemporània” i prenent com a punt de partida la Segona República es planteja veure com les formes de sociabilitat popular han evolucionat a Catalunya durant la repressió franquista i la posterior recuperació de la democràcia.

Una de les parts del projecte inclou la creació d’una base de dades de les associacions catalanes entre 1870 i 1980 que implicarà la cooperació dels centres d’estudis locals i comarcals de tot Catalunya. Actualment es compta amb 12.200 registres.

Per conèixer amb més profunditat aquesta iniciativa hem preguntat a Ramon Arnabat, responsable de la base de dades de l’associacionisme històric català Grup de recerca consolidat ISOCAC de la URV.

- D'on sorgeix la iniciativa de crear una bases de dades sobre l'associacionisme català?

En aquests moments no trobem aquesta informació de forma conjunta. Hi ha diversos treballs locals i comarcals, però manca una gran base de dades que permeti conèixer la història associativa del país. A partir d’un projecte de recerca sobre la sociabilitat i els espais de la sociabilitat la Catalunya contemporània del grup ISOCAC de la URV i finançat pel Ministerio de Economia, es va plantejar aquesta possibilitat. Tot i que érem conscients que nosaltres sols no podríem fer-ho, si que vam decidir de posar-nos a treballar i així és com s’ha posat en marxa aquesta macro base de dades. Ara esperem trobar la col·laboració de les associacions i de l’administració per poder-la desenvolupar.

- El període escollit va de 1870 a 1980, perquè aquestes dates?

La data d’inici és perquè és a partir de 1870 que comencem a trobar registres oficials d’associacions i per tant disposem d’informació més detallada, i la data final, 1980, perquè pensem que amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya s’inicia una nova etapa i ja es compta amb un registre d’entitats associatives oficial. El que de veritat ens interessava, però, era veure l’impacte de la dictadura franquista sobre la xarxa associativa catalana, i la veritat que aquest va ésser enorme, brutal!

- Quines són les principals aplicacions que després tindrà? Qui podrà tenir-hi accés?

Si obtenim suport de l’administració és evident que ha d’ésser una base dades pública, i per tant l’accés ha de ser lliure. Esperem que serveixi per impulsar la recerca sobre associacionisme i sociabilitat, més enllà de localitzar les dades d’associacions concretes. També pensem que pot ser molt útil als centres d’estudis locals i comarcals al facilitar-los una base important per a les seves investigacions.

- Amb quines dificultats us esteu trobant per recollir aquesta informació?

La principal dificultat és que la informació està molt dispersa i s’han de consultar molts arxius. Nosaltres per fer una primera aproximació hem consultat arxius estatals, provincials i comarcals i encara resta molta feina per fer. A més hem de tenir en compte que moltes associacions no deixaren un rastre oficial, és a dir, mai s’inscrigueren en un registre, i la informació sobre elles tan sols es pot obtenir a nivell local, per això hem demanat la col·laboració de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner.