Es quadrupliquen les consultes per ús excessiu dels videojocs a l'Hospital de Bellvitge

Colectic
Una persona jugant a videojocs amb un comandament a les mans. Font: Pexels (Anton P)
Una persona jugant a videojocs amb un comandament a les mans. Font: Pexels (Anton P)

Es quadrupliquen les consultes per ús excessiu dels videojocs a l'Hospital de Bellvitge

Colectic

Resum: 

La cooperativa Eines confirma que ha notat un augment d'aquests comportament als centres educatius on treballa.

Les consultes per ús excessiu dels videojocs s'han quadruplicat a l'Hospital Universitari de Bellvitge aquest 2022. Segons la psicòloga clínica Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals i investigadora de l’IDIBELL, "aquestes dades són una evidència de les conseqüències en salut mental a mitjà i llarg termini pel que fa a l’ús abusiu de videojocs durant els períodes de confinament".

La cooperativa Eines confirma que ha detectat un augment de l'ús als centres educatius on treballa, i cada vegada en infants més petits. "Tal com avança la indústria dels videojocs, no és d’estranyar. Estan creats per enganxar i no ajuden al fet que puguin trobar la manera de parar", diu Ester Angelats, de l'entitat.

Sovint són persones que compensen un malestar emocional: "Obtenen rebuig o els falten habilitats socials, i troben que en el joc online són part important de la comunitat". Moltes vegades, aquest comportament "crea encara més distància en les relacions presencials", afirma.

Tot i que cada vegada augmenta més l'ús en les noies, continua havent-hi una diferència de gènere en l'ús de les pantalles. A Eines es troben més noies afectades per les xarxes socials i més nois afectats pels videojocs que externalitzen aquest malestar. Un fet comprensible si tenim en compte la falta de perspectiva de gènere en el disseny de videojocs: "La indústria encara ara va més cap a ells, amb els guions, els personatges, i la jugabilitat".

Falten investigacions

Angelats és prudent davant de certes informacions alarmistes que no tenen en compte tots els factors. L'entitat es mostra escèptica davant les dades, que cal que s'agafin "amb pinces". Consideren que calen "estudis longitudinals" amb una mostra de preguntes clares, ja que l'addicció "no és una causa sinó una conseqüència d'altres desequilibris mentals o emocionals, d'altres àrees de la vida de la persona".

Evidentment, amb el confinament va haver-hi un augment de l'ús de pantalles, però es va veure que infants, joves i persones adultes "van reprendre la vida", afegeix.

Senyals d'alerta

L'equip de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l'Hospital Universitari de Bellvitge apunta que poden ser senyals d'alerta la rellevància que tinguin per la vida de la persona, la pèrdua de l’autocontrol sobre aquesta activitat, un temps excessiu (per exemple, 4-5 hores), l'augment de la irritabilitat, ansietat i tristesa en deixar de jugar, l'abandonament d’altres activitats socials, escolars/laborals i lúdiques i la persistència en l’ús de videojocs, malgrat totes les conseqüències negatives.

Tot i així, afirmen que poden ser educatius i augmentar capacitats i habilitats “en el context adequat i amb un patró d’ús saludable".

Afegeix un comentari nou