Àmbit de la notícia
Comunitari

Fátima Peña: "Si tornéssim als pares tot el que ells fan quan naixem no hi hauria residències"

Entitat redactora
Ravalnet
Autor/a
Carla Fajardo Martín
  • Algunes membres de la cooperativa Les Abelles amb l'alcalde i alguns regidors de l'Ajuntament de Reus, durant la inauguració de l'Espai Familiar.
    Algunes membres de la cooperativa Les Abelles amb l'alcalde i alguns regidors de l'Ajuntament de Reus, durant la inauguració de l'Espai Familiar.

La cooperativa de cures tarragonina Les Abelles explica l'èxit de la seva curta trajectòria.

Fátima Peña forma part del consell rector de Les Abelles, una cooperativa constituïda el 2019 amb el suport de l'administració a Reus per donar cures i atenció a les persones.

Com vau néixer?

Va ser arran d'un article al Diari de Tarragona en què el regidor d'Economia i Ocupació va dir que volia impulsar una cooperativa de cures. Érem 15 dones que veníem del grup del Cercle de Dones i estàvem en diverses associacions. Ens reuníem cada divendres per fer un cafè tertúlia i vam llegir l'article. Hi vam contactar i vam rebre formació de Mas Carandell i acompanyament de Coopcamp per muntar una cooperativa.

Sabíeu com funcionava?

 

No. Coneixíem empreses i associacions. Una cooperativa et permet ser copropietària, és una forma d'autoocupació. Vam veure la triple oportunitat de donar un servei de qualitat davant de la necessitat que hi ha a la societat, de generar autoocupació, i de dignificar una feina que es fa sovint de manera informal a través de l'economia submergida.

 

Ens vam fer nostra la idea. A motivades i emprenedores no ens va parar ningú. Hi ha gent que ha deixat les seves empreses per treballar a la cooperativa. Tenim el mateix esperit de serveis i podem conciliar millor la vida personal i laboral. La gent quan busca empreses del sector de les cures prefereixen una cooperativa que una empresa perquè veuen que la qualitat del servei és diferent. Insistim molt en el servei personalitzat, en la qualitat humana, en aquesta vocació de servei comunitari. Venim del món associatiu i coneixem la solidaritat i l'acompanyament.

És aquest el vostre valor afegit?

És l'esperit social. Som dones de diferents països. Mantenim valors que estan en decadència com el respecte a la gent gran.

Aquí ja no els respectem?

El concepte de família de fa quaranta anys no és el mateix que el d'ara. Les dones es quedaven a casa. Si la dona surt al món laboral, la família ha d'aprendre a conciliar. I Espanya és el segon país més longeu del món, però no ens eduquen per fer una previsió de la vellesa.

Volem que els majors tinguin qualitat de vida i un envelliment digne i saludable. En el moment en què neixes els teus pares t'ho donen tot. Per què no ho tornem? Tenim l'obligació.

"En el moment en què neixes els teus pares t'ho donen tot. Per què no ho tornem? Tenim l'obligació"

No ho fem?

No. Si tornéssim als pares tot el que ells fan quan naixem no hi hauria residències.

Per què us dieu així?

Les abelles són vida per la humanitat i és un treball en equip. Si no hi ha abelles s'acaba el món, i sovint no les tenim prou en compte. Donar una atenció personalitzada amb qualitat humana és vida per a l'usuari. Moltes vegades compten els minuts que falten perquè la persona arribi perquè amb ella canten, riuen i ballen. Això mai ho tindran en una residència.

Quins serveis oferiu?

Tenim tres àrees de serveis: la gent gran i el servei sociosanitari a domicili, serveis auxiliars a la llar de neteja, planxa o cuina, i infància i familiar, que és suport a nens i adolescents. I ara hem obert una linia que es diu Respir familiar, per a nens a partir de 8 anys i per a persones amb diversitat funcional motriu i intel·lectual lleu, que compta amb el servei d’una psicòloga, d'una fisioterapeuta, d'una monitora, i d'una persona amb coneixements d'artteràpia. Són grups de vuit persones i van acompanyats d'una persona sociosanitària.

Com és el procés?

Per exemple, en el servei estrella, que és la gent gran, anem a fer valoració al domicili, i fem postservei un cop iniciat el servei a les famílies, que vol dir que es visita els usuaris per veure com estan i quines necessitats hi ha. Els tens en compte com una persona que també decideix perquè sàpiga que hi ha algú que està per ells. La gent està encantada perquè no hi ha cap empresa que ho faci. 

Quantes sou i com us organitzeu?

Som nou sòcies i tenim treballadores externes autònomes.

Ser autònomes no precaritza el treball?

Sí, però el règim general t'encareix molt el servei i vam decidir començar així els primers anys per poder ser competitives.

Què requeriu a les treballadores?

Han de tenir la formació. El més important per a nosaltres és la vocació. Hi ha gent que estudia sociosanitari perquè estan a l’atur o per obligació, no per vocació. Si no hi ha vocació tota la titulació no ens val. Som molt exigents. Volem qualitat de vida i servei d'excel·lència.

Un dels punts fort que impulsem és reconèixer les professionals d’aquest sector, que tinguin sous dignes, fer aflorar l’economia submergida, que és la nostra competència. I és fruit de la inseguretat i d'una mentalitat de pobresa. Però en aquest sector mai hi haurà atur. I has de ser tu qui decideix la jornada que vol fer. Volem que es formin i que mirin més allà del treball sense contracte. Que les dones es donin temps per estudiar és un exemple per als nens. Si tu no exigeixes, ells no s'exigiran. I que t'hagis iniciat en la neteja no vol dir que tota la vida hagis de treballar en la neteja.

És una feina que fan majoritàriament dones.

 

Tenim dos companys i els tenim a tope. Ja estan els homes treballant al sector.

 

Feu sensibilització.

Anem a fer xerrades als estudis sociosanitaris. Expliquem la cooperativa perquè coneguin altres maneres de treballar. La majoria volen treballar en una residència perquè hi veuen un treball segur, però a les residències hi ha dues treballadores per a 50 persones. Acaba estressant i hi ha molta rotació. Cal canviar el xip. 

Com us va?

Cada vegada ve més gent referida d'altres usuaris, que és important. Tenim reconeixement a nivell institucional. Hem guanyat un premi de consolació de la Diputació.  Som la primera cooperativa de cures a la província i la quarta a Catalunya. Han vingut a conèixer el projecte, hem anat a fer xerrades, tenim el suport d'empreses i associacions.

"L'esperit de dones lluitadores el tenim i, a més, contagia"

Tot canvi social comença amb la consciència de les persones. Molta gent té la idea d’emprendre però té por. Aquest somni el podem compartir a través d’una cooperativa. Nosaltres ho hem fet realitat perquè hi ha un compromís. L'esperit de dones lluitadores el tenim i, a més, contagia. Hem de canviar la mentalitat. Per molt que t'entreguis a l'empresa, no heretaràs res. Formeu cooperatives!

 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari