Foodcoop BCN, el primer supermercat cooperatiu de la ciutat de Barcelona que té previst obrir a finals d'any, i APLISCIEMS, l'Associació per l'Impuls de Supermercats Cooperatius i Mercat Social, presenten la guia ‘Cap a supermercats cooperatius més sostenibles: reculls d’eines, recursos i bones pràctiques per generar menys residus'. Amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Barcelona, és el resultat d’un seguit d'entrevistes a 15 establiments de Barcelona, Múrcia, València, Saragossa, Vitòria, Atenes, Salònica, París i Nova York.

L'objectiu és posar a disposició dels supermercats cooperatius, així com de botigues o supermercats no cooperatius, un conjunt de pràctiques que contribueixin a la prevenció i/o la reducció dels residus, tant en el mateix supermercat com en etapes anteriors de la cadena de subministrament per tal de contribuir a l'estratègia residu zero i lluitar contra la crisi climàtica. I és que el malbaratament alimentari suposa el 45% de les fruites i verdures al llarg de totes les baules de la cadena alimentària.

Entre les pràctiques generals marcades a la guia, hi ha prioritzar la venda a granel i els productes envasats en vidre, utilitzar envasos reutilitzables i/o retornables i prioritzar productes locals, de temporada i agroecològics. Però la guia analitza diferents àrees de la gestió de supermercats per recollir bones pràctiques i proposar possibles millores que van des de l'edifici i els proveïdors a la fleca, l'aigua o la gestió de residus. Recollim algunes de les propostes més rellevants:

Edifici i ubicació

• Utilitzar sistemes de refrigeració, climatització, il·luminació i ventilació eficients i de qualitat.
• Contemplar l'ús d'energies renovables.
• Reutilitzar mobiliari i materials i fomentar l'ús del transport públic.

Proveïdors i recepció

• Seleccionar productes de proximitat, de qualitat i amb el mínim embalatge possible.
• Coordinació amb el proveïdors perquè es facin el mínim nombre de transports possibles.
• Utilitzar vehicles elèctrics.
• Utilitzar embalatge i palots reutilitzables.

Fruites, verdures i ous

• Organitzar comandes segons vendes dels últims dies.
• Compra de collita sencera, és a dir, més calibres diversos i menys estàndards estètics.
• Venda a granel o amb el mínim embalatge possible.
• Fomentar la compra de productes madurs.
• Fomentar el consum dels productes menys coneguts amb receptes o tasts.

Aliments freds

• Organitzar les comandes segons el sistema informàtic, amb dades actualitzades, en funció de les vendes i mermes dels dies anteriors.
• Comprar el formatge sencer i racionar i envasar amb materials compostables.
• Venda a granel (embotits, formatges i làctics) en recipients propis de les sòcies o en recipients retornables.
• Compra de l’animal sencer( empaquetat en varis formats / racions amb el mínim embolcall possible).

Fleca

• Indicar el pa del dia anterior i fomentar el seu consum mitjançant senyalització destacada.
• Visibilitzar als artesans que hi ha darrera del producte de qualitat i de proximitat.

Conserves

• Venda en pots de vidre retornables.
• Venda a granel de productes fets al moment.

Grans

• Venda a granel de productes sòlids en recipients propisi bosses reutilitzables.
• Utilizar pots hermètics per evitar las arnes.

Aigua

• Venda a grane len ampolles reutilitzables.
• Venda en ampolles o garrafes de vidre retornables.
• Venda de filtre d'aigua per a ús domèstic.

Begudes

• Venda a granel en ampolles transparents i reutilizables.
• Espremedora de sucs.

Higiene i neteja

• Venda a granel de productes sòlids en recipients propis de les sòcies i bosses reutilitzables
• Venda a granel de productes líquids en ampolles transparents i reutilizables

Caixa

• Utilitzar paper tèrmic lliure de BPA.
• Reutilizar trossos de cartró, de les capses dels productes rebuts al supermercat, per enganxar-hi les etiquetes dels productes a granel i poder llegir-les fàcilment.
• Tiquet digital.
• Recipients propis (cistella, bosses i carro de la compra).

Repartiment

• Utilitzar caixes reutilitzables o retornables.
• Utilitzar transport sostenible.
• Col·laborar amb entitats de repartiment de l'Economia Social i Solidària.

Prevenir el malbaratament alimentari

• Relaxar els estàndards estètics.
• Canalització només d’aliments no aptes per al consum humà per alimentar animals, produir biogàs o fer compostatge.
• Donació d’aliments, en bon estat però no comercialitzables, a sòcies i a xarxes o entitats del barri.
• Oferir tallers o activitats de conscienciació sobre sostenibilitat, residu zero i prevenció del malbaratament alimentari.

Gestió de residus

• Diferenciació i separació per tipus de material.
• Acord amb horts urbans del barri o entitats per a la donació de residus orgànics, no aptes per al consum humà ni animal, per compostatges.
• Ús de premsa compactadora.

Mesures covid-19

• Ús de gel hidroalcohòlic amb dispensador recarregable, en comptes de guants o productes d’un sol ús.
• Facilitar que sòcies facin la compra d’altres sòcies amb menor possibilitat de mobilitat.