Gats de carrer entre aules universitàries

Es calcula que a Barcelona hi ha uns 8.000 gats salvatges. Ja sigui perquè han nascut als carrers o bé perquè han estat abandonats, els felins es distribueixen en colònies presents a tots els barris de la ciutat i que compten amb la cura d’entitats i veïnat que es preocupa pel seu benestar.

Al cor de la ciutat, als jardins de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, trobem una de les colònies més singulars de la capital catalana. Singular i genuïna, no només perquè han aparegut a la petita pantalla en una de les sèries catalanes més vistes, ‘Merlí: Sapere aude’, sinó per l’oasi que han sabut trobar enmig del caos urbà. Vint-i-cinc gats poblen el recinte exterior d’aquest emblemàtic edifici del segle XIX, on l’Associació Universigats procura que no els falti de res.

Mantenint les distàncies

Immersos en un ambient estudiantil els felins estan acostumats a la presència humana, però no són gaire partidaris de barrejar-s’hi si no han de treure cap profit. “Sovint els estudiants els donen menjar, per això s’apropen”, explica la Cecília, voluntària de l’entitat. Per a elles, potser les persones que més relació tenen amb aquests inquilins de la universitat, tampoc els és fàcil d’acariciar-los: “Tot i conèixer-los des de fa anys no en podem tocar cap”, assenyala la Lola, també voluntària de l’associació.

Totes dues, juntament amb cinc voluntàries més, revisen cada dia que els moixos tinguin menjar, aigua i que es trobin en bon estat de salut. L’any passat l’associació va destinar més de 3.000 euros en consultes veterinàries. “L’esperança de vida d’un gat salvatge baixa respecte a la d’un gat domèstic”, apunten, i les cures mèdiques s’intensifiquen.

Per fer front a aquestes i altres despeses, l’entitat treballa en estreta col·laboració amb Progat Catalunya, una associació que treballa en el marc del programa de l’Ajuntament de Barcelona per controlar les colònies de gats lliures. Universigats també es busca la vida per obtenir finançament: des de vendre calendaris fins a organitzar campanyes de micromecenatge. Reconeixen, amb agraïment, el suport de comerços especialitzats de la zona que els permeten fer recollides de menjar per a gats a les portes dels seus establiments.

Colònies urbanes controlades

El fet de treballar en una mateixa línia a tota la ciutat ha ajudat a l’esterilització dels felins i evitar que les colònies creixin desmesuradament. Han deixat enrere temps més intensos de la colònia, on recorden fins a tres gates criant a la vegada. Una autèntica “feinada” per buscar una sortida per a les cries i les seves mares. Malgrat tot, la colònia continua sumant nous membres: “cada any hi ha algú que abandona el seu gat en aquest jardí”, reconeixen.

Tant la Lola com la Cecília són grans amants dels gats, en tenen i n’han tingut a casa pràcticament tota la seva vida. Aquesta sensibilitat ajuda a oferir-los un tracte especial i a facilitar les cures necessàries en situacions excepcionals. “Ens enduem els gats a casa després d’operacions o quan estan molt delicats de salut”, expliquen. També busquen cases d’acollida per als animals i adopcions en algun cas.