Irídia detalla les passes a seguir en cas de patir violència de cossos policials o de seguretat privada

Irídia és una entitat que té, entre els seus objectius principals, vetllar per la transparència i la rendició de comptes dels cossos de seguretat per tal que s'adeqüin als estàndards de drets humans. 

En aquest àmbit, un dels eixos vertebradors de la seva acció és el Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI), que acompanya i assessora les persones que pateixen violència institucional per part d’agents de cossos de seguretat, alhora que treballa per acabar amb la impunitat en aquests casos de vulneracions de drets.

Qualsevol persona que ho necessiti es pot posar en contacte amb el SAIDAVI trucant al 693 287 323 o adreçant un correu a saidavi@iridia.cat. Amb tot, durant el mes d’agost el servei d’atenció resta tancat, però la bústia de correu continua oberta. Es tracta d'un servei de franc i obert a tothom, que es financia amb les aportacions dels socis i sòcies de l'entitat, i que ja porta més d'una seixantena de casos de violència institucional. S'hi pot col·laborar des d'aquest enllaç.

Malauradament, les situacions de violència per part de cossos de seguretat es continuen produint massa sovint al nostre país. I no només per part d’agents policials, sinó també de vigilants de seguretat privada. Sense anar més lluny, fa pocs dies tots vam poder veure les imatges la brutal agressió que va patir el Marouan Banjhib a mans de dos vigilants de Renfe per no tenir bitllet. L’entitat ha denunciat que rep cada cop més denúncies arran de situacions com aquesta.

Un altre exemple, en aquest cas protagonitzat per agents de la policia local de Cornellà, que van agredir verbalment i físicament dos joves l’octubre de l’any passat. Gràcies a la denúncia d’una de les víctimes i el suport d’Irídia, els cinc agents implicats estan sent investigats judicialment, acusats d’un delicte contra la integritat moral, un de lesions i un altre d’obstrucció a la justícia, amb agreujant de racisme.

Passes a seguir, es vulgui denunciar o no

Per saber com actuar en cas de ser víctima de situacions com aquesta, l’entitat ha publicat al seu web tot un seguit de passes a seguir si s’ha patit violència policial per part d’un agent d’algun cos policial o de seguretat privada. 

“Quan parlem de violència en aquest context ens referim a agressions físiques o psicològiques comeses pels agents mentre es troben de servei”, expliquen, i, amb el benentès que cada persona viu aquestes situacions de manera diferent, l’entitat apunta una sèrie de coses a fer que poden resultar útils en aquests casos.

Deixant clar que l’opció de denunciar és tan vàlida com la de no fer-ho, Irídia proposa algunes accions que és recomanable dur a terme per mantenir oberta l’opció de denunciar i ajudar la defensa en el cas que s’obri un procediment contra la persona que ha estat objecte de violència. 

• Anar al Centre d’Atenció Primària (CAP) o a l’hospital i demanar un informe mèdic

Després d'haver patit una agressió, és molt important dirigir-se com més aviat millor a un centre mèdic per demanar un informe exhaustiu de lesions produïdes. Cal compartir amb el professional sanitari no només les lesions físiques, sinó també l’estat emocional i psicològic, detallant els fets i incloent-hi informació sobre els agents implicats, si es coneix. És rellevant que l'informe mèdic reflecteixi els esdeveniments tal com s’han viscut.

Quan s’informa d'una situació de violència, les professionals sanitàries tenen l'obligació de notificar-ho als tribunals. Aquest procés és habitual i, en el cas que no hi hagi denúncia inicial, l'informe es conserva de manera provisional al jutjat i es podrà utilitzar si es formula una denúncia posteriorment. Si passats uns dies després de l'examen mèdic inicial apareixen més símptomes o s’empitjora, és recomanable tornar al metge per obtenir un nou informe actualitzat.

• Reunir tota la informació o documentació que ajudi a provar els fets

És bàsic actuar amb celeritat per aconseguir i protegir les proves que puguin servir per sustentar una possible denúncia, fins i tot en el cas que encara no s’hagi pres la determinació de denunciar els fets. Més tard, serà més difícil d’obtenir. 

Així, per exemple, fer-se fotografies detallades de les lesions amb la cara clarament visible és fonamental, atès això deixarà clara la identitat i l'abast de les lesions. Igualment, cal recopilar dades de testimonis presencials dels fets –si és que n’hi ha– per tal de reforçar la posició en cas de denúncia i convé emmagatzemar amb cura totes les imatges, vídeos i àudios que tinguin relació amb l’agressió.

També cal comprovar si hi ha càmeres de seguretat al lloc dels fets, atès que podrien haver enregistrat els fets. En cas que es confirmi la presència de càmeres, val la pena identificar-les i mencionar-les en la denúncia, destacant-ne la importància com a possible prova.

A banda de les proves visuals, és important pensar en tots els altres elements que puguin reforçar la veracitat del relat. Sigui quina sigui la decisió final sobre presentar o no una denúncia, conservar aquestes proves i testimonis és valuós de cara a qualsevol pas que es vulgui donar en el futur. Comptar amb una documentació àmplia, precisa i detallada pot resultar crucial per a la validació dels fets si s’opta per presentar una denúncia.

• Valorar quina decisió prendre i quines passes seguir

En cas de patir violència per part d'agents policials o de seguretat privada, s’obren diferents opcions que cal tenir en compte, i la decisió sobre quina triar pot variar segons cada persona. Aquestes són algunes de les alternatives:

Denúncia penal: Presentar una denúncia penal implica informar els tribunals sobre la comissió d'un delicte tipificat al Codi Penal. El jutjat pot iniciar un procés d'investigació i, si s'escau, remetre el cas a un jutjat penal per a judici. Abans d’interposar una denúncia, és important tenir clares les implicacions que comporta per prendre una decisió meditada, atès que no es podrà retirar posteriorment. En cas de dubte, és aconsellable consultar amb un advocat de confiança o amb serveis legals com SAIDAVI o l'Oficina d'Atenció a la Víctima del Delicte.

Queixa administrativa: Sigui quina sigui la decisió sobre la denúncia penal, es pot presentar una queixa administrativa per l'actuació policial. Aquest tipus de queixa té com a objectiu informar les diferents administracions sobre l'actuació policial, registrar els fets i incidir per provocar canvis en les pràctiques. Cal tenir en compte que, encara que aquest tipus de queixa podria resultar en un expedient disciplinari, això no és habitual.

Hi ha diferents organismes on es poden presentar aquestes queixes, com les sindicatures de greuges, els cossos policials o, en cas d’incidents amb agents de seguretat privada, els organismes contractants. Renfe i TMB, per exemple, comptem amb formularis genèrics per fer-ho.

• Interposar una denúncia

Si es decideix presentar una denúncia, si és possible, és preferible fer-ho al Jutjat de Guàrdia, que està obert les 24 hores. Si no és viable, es pot formular a qualsevol comissaria dels Mossos d'Esquadra. En cas que es presenti al Jutjat de Guàrdia, a diferència de les comissaries, es pot dur la denúncia preparada i registrar-la, fet que pot ser convenient per no oblidar cap detall important.

Sigui al jutjat o a la comissaria, convé sortir amb una còpia segellada de la denúncia. Si s’acudeix al Jutjat de Guàrdia, s’aconsella aportar un parell d’exemplars. No hi ha un termini fixat per presentar la denúncia, però un cop s’hagin recopilat totes les proves, és recomanable fer-ho com més aviat millor.

Hi ha tota una sèrie d’informacions que convé incloure en la denúncia, com per exemple el lloc, la data i l’hora dels fets; elements que permetin identificar els agents involucrats, com el número d’agent, el TIP o NOP, si és possible; informació tan detallada com sigui possible dels fets; llistat de les proves disponibles; així com nom i dades dels possibles testimonis.

En cas de dubtes al voltant del contingut de la denúncia, un cop més, s’aconsella consultar amb un advocat de confiança o amb serveis com el SAIDAVI d’Irídia (tancat durant el mes d’agost, però amb el correu electrònic operatiu).

• Demanar representació lletrada d’ofici

Qualsevol persona que hagi estat víctima d'un delicte gaudeix del dret a disposar d’assistència lletrada per fer la denúncia. No obstant això, aquest suport no es proporciona automàticament i no està directament relacionat amb el dret a justícia gratuïta. Si no es vol, o no es pot, contractar un advocat particular, es pot demanar que el col·legi d'advocats corresponent en designi un d'ofici.

Segons la situació econòmica i si s'ha sol·licitat una representació lletrada d'ofici, es pot demanar el reconeixement del dret a l'assistència legal gratuïta. Per demostrar que es compleixen els criteris establerts, cal presentar la documentació que requereixi el col·legi d'advocats. En cas de no fer-ho, la sol·licitud d'assistència gratuïta pot ser denegada i, per tant, haver de cobrir els costos de la representació lletrada.

• Tenir cura dels impactes psicosocials

Quan es pateix una agressió o una situació de violència, la reacció sovint pot ser imprevisible. En aquests casos, és important no culpar-se ni sentir-se responsable. Un cop passat el xoc inicial, serà més fàcil prendre decisions sobre com actuar.

És habitual que durant el primer mes s’experimentin reaccions d'estrès agut que poden incloure sensació d'irrealitat, canvis d'humor o dificultat per dormir, entre altres. Si aquestes situacions persisteixen, convé cercar assistència.

Alguns consells que poden ser útils en aquests primers moments com parlar amb persones properes per compartir els impactes i rebre suport, mantenir una bona alimentació i descansar el millor que es pugui, recuperar gradualment les rutines positives i, si no es millora, buscar ajuda mèdica o d’entitats com Irídia.