Itziar Infantes: "El voluntariat m'ha fet valorar certes coses de la vida que abans no havia sabut veure"

L'època universitària és un dels millors períodes de la vida de les persones, no només per l'adquisició de coneixement, habitualment del seu interès, sinó per les experiències que es viuen en un moment de plena joventut. Una d'aquestes experiències són els voluntariats universitaris que ofereixen moltes entitats universitàries. Una d'elles, la Fundació Autònoma Solidària (FAS), que treballa perquè la comunitat universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) formi part d'una ciutadania activa, crítica i agent de transformació social.

Alguns dels voluntariats que ofereix la FAS s'emmarquen en el Programa de Justícia, un projecte que contribueix a trencar l’aïllament i a afavorir la integració i reinserció social de les persones privades de llibertat. Una de les voluntàries d'aquest programa, la Itziar Infantes, ens parla de la seva experiència fent un voluntariat a la ludoteca del Mòdul 5 del Centre Penitenciari Brians I. Ella és estudiant de Sociologia i fa dos anys que du a terme aquest voluntariat que, diu, li ha canviat la vida.

Parla'ns una mica de tu. Quina és la teva relació amb el voluntariat al llarg de la teva vida?

La veritat és que sempre he tingut al cap treballar en alguna cosa amb la qual pugui ajudar a la gent. En aquest cas, poder comptar amb el voluntariat enfocat al meu objectiu laboral em va fer no pensar-m'ho dues vegades.

Com et vas interessar a fer el voluntariat que fas actualment? Com va sorgir?

Des de sempre he estat interessada i he tractat d'enfocar la meva vida en relació al món laboral, en el meu cas, el món penal. A banda de convalidar-me algun crèdit i les pràctiques, la FAS em va donar l'oportunitat de poder posar en pràctica, al costat del personal professional, allò en què em vull especialitzar laboralment.

Quin tipus de voluntariat fas i quines tasques realitzes en ell?

Vaig començar com a dinamitzadora en mòduls concrets els caps de setmana i a poc a poc m'han donat l'oportunitat d'anar creixent fins a poder arribar a dinamitzar gran part del centre penitenciari gràcies al meu esforç i dedicació.

Quines aptituds creus que són necessàries per a fer un voluntariat?

Jo crec que aquestes aptituds varien segons el voluntariat, però una de les principals és l'empatia per ajudar els altres. En general, necessites tenir també bona comunicació, habilitats socials, flexibilitat i adaptabilitat, a més de capacitat per a treballar en equip.

"Les aptituds varien segons el voluntariat, però una de les principals és l'empatia per ajudar els altres".

Què t'aporta a tu fer aquest voluntariat?

Personalment aquest voluntariat m'ha fet valorar unes certes coses de la vida que abans no havia sabut veure. He deixat de ser tan superficial i he pogut veure com actua i com pensa l'altra cara de la moneda, perquè la de la víctima ja la vaig viure.

I a escala professional?

A nivell professional també m'aporta molt, tenint en compte que és el meu somni treballar en aquest àmbit. Crec en la reinserció igual que en les segones oportunitats i en el paper dels treballadors socials per a combatre'l. Per què, a qui no li han donat una segona oportunitat en la vida?

M'ha ajudat a aprendre un altre punt de vista que abans no ho sabia veure, ja que de la teoria a la realitat hi ha un món. A més dono les gràcies a la persona que m'ha estat acompanyant en aquest camí, la meva cap Fe, ja que ha estat la primera que m'ha donat les eines per a poder realitzar amb esforç el que serà el meu futur lloc de feina. Li agraeixo per sempre haver confiat en mi.

Què creus que els aporta a les persones que reben aquest voluntariat?

Crec que els transmeto el fet de no sentir-se estranys ni jutjats en un món de rareses i impertinències ja que aquest no és el meu paper. El dia que vaig a fer el voluntariat intento que el dia a dia no se'ls torni rutina, combinant unes certes activitats lúdiques per defugir, durant un cert temps, d'allò que els turmenta dia i nit. I això també és una manera de conèixer-los.

Hi ha gent que diu que el voluntariat canvia vides, tant des del punt de vista de la voluntària com de la persona que el rep. Estàs d'acord amb això?

Per descomptat, a mi em va canviar la vida des del moment en el qual em van acceptar el fet de poder compartir i donar el meu temps com a sinònim d'ajuda. Els interns i les internes també han estat partícips d'aquest canvi, ja que m'han fet veure aquesta part de la vida que en llibertat no la sabem apreciar. No és tot com sembla.

En aquests dos anys de voluntariat que has fet amb la FAS, com has canviat la teva?

Gràcies a la FAS estic dia a dia aprenent i millorant professionalment i personalment. Cada dia que vaig al centre aprenc coses noves, com per exemple, en un futur proper, poder iniciar un projecte personal que estic realitzant dedicat als interns i a les internes. Es tracta d'arribar a treure ítems psicològics i sociològics per al procés de reinserció a través de la lectura d'un clàssic. Li estaré eternament agraïda a la FAS per haver-me donat aquesta oportunitat i poder créixer al costat d'ells com a persona.

El voluntariat que fas, com dius, s'emmarca en un projecte de la FAS. Com ha estat el procés per a ser voluntària? Quins tipus de formacions has fet?

El primer va ser informar-me presencialment. Seguidament, vam fer una sèrie de cursos en els quals vaig poder saber com seria el meu objectiu. Cal dir que no és la primera vegada que he anat a fer un taller a un centre penitenciari.

Recomanaries fer voluntariat? Ho fas entre els teus companys i companyes de facultat?

Sí, sense dubtar-ho, però no sols als meus companys, sinó a tothom, ja que deixaríem de ser tan egoistes i hipòcrites com en la societat que formem part.