Fa sis anys que el Francesc i l’Esther van adoptar la Sira Jing, i aquesta experiència els va portar a conèixer el Passatge Verd, una via d’adopció poc coneguda encara. Aquesta va ser la principal motivació que va impulsar a Francesc Betoret a escriure «Jo no vull ser invisible» una història tractada amb una gran sensibilitat que parla de la crua realitat de molts nens i nenes amb necessitats especials als orfenats de la Xina.

El llibre ha estat editat per l’AFAC, Associació de Famílies Adoptants a la Xina, que treballa amb els orfenats xinesos des de fa més de 20 anys.

Quina motivació et va portar a escriure el llibre?

La història de l’Adopció de la meva filla petita la Sira Jing ha estat sempre la meva principal motivació per fer conèixer l’adopció de nens i nenes amb necessitats especials. De fet, he fet i faig xerrades sobre la importància de conèixer aquesta via d’adopció per part dels pares adoptius. L’adopció et marca, de la mateixa manera que ho fan altres esdeveniments vitals que vas vivint, i tenia moltes ganes d’explicar la realitat sobre els nens invisibles.

Va ser després del meu viatge a l’Orfenat de Shiyan, fa un parell d’estius on vaig poder veure que tot el que jo tenia al cap era cert i tant real com veritable.

I per què un conte il·lustrat?

El meu viatge a la Xina va ser el detonant, la història de tots aquells nens de Passatge Verd, de tots aquells nens i nenes invisibles mereixia ser explicada i amb tot tots els honors.

I un conte il·lustrat, per mi, té tot els ingredients per explicar això, la duresa entre els dibuixos, la suavitat entre les paraules, un format petit per una història enorme.

El conte il·lustrat té la duresa entre els dibuixos i la suavitat entre les paraules, és un format petit per una història enorme.

Quin objectiu té el conte?

L’Objectiu del conte és el d’explicar a la gent que hi ha nens i nenes que es queden tota la vida als orfenats, esperant que la seva patologia els hi permeti sortir d’un lloc que hauria de ser de tràmit. I que malauradament, acaba sent el lloc de la seva infantesa, adolescència i finalment la seva vida.

Amb aquest conte volia fer veure a les famílies que volen adoptar que hi ha nens que ja han nascut i que esperen a una família que els estimi. Que les necessitats especials en un país són molt diferents a les que hi pot haver en el nostre i que un nen amb necessitats especials és un fill. Estem aconseguint que el conte s’obri a les escoles i això per mi, i per l’equip del conte, la Cristina Castro, l’Elisenda Nogué, la Cel·la Mondejar i en Francesc Acero, és el millor que ens podia passar.

Què és el passatge verd?

El Passatge Verd (PV) és la via d’adopció de nenes i nens amb necessitats especials, nens que per tenir una patologia determinada, han d’esperar als orfenats fins que alguna família els pugui adoptar.

A la Xina l’adopció té dues vies, l’adopció ordinària, amb nens sans, a priori, i el PV on els nens i nenes tenen necessitats especials, que van des de l’albinisme, fins a la fissura labial, passant per malalties cardíaques i acabant en falta de membres o simplement en una malformació congènita.

Com valores l’experiència d’escriure’l?

Per mi, que no sóc escriptor, ha estat una il·lusió feta realitat i un procés irrepetible. Ha estat una experiència molt especial, enriquidora i a la vegada estressant. L’elaboració del conte des de cero, és un procés creatiu molt intens i molt dur. Sort n’he tingut de la Cristina Castro, la il·lustradora, que m’ha posat les coses molt fàcils i de les altres persones de l’equip, que han estat molt més que a l’alçada.

Penseu que aquest conte és totalment solidari, és a dir, ni jo ni la Cristina, ni cap dels membres de l’equip ha cobrat un euro per fer la seva tasca i tots els beneficis que s’obtinguin de la seva venda són per a fins solidaris. A la data d’escriptura d’aquest escrit, portem la xifra de 6.000€.

Quina acceptació ha tingut?

Ha estat un èxit absolut, una acceptació total! Estem molt i molt contents, el conte ha volat per tot arreu, s’ha obert a totes les cases, a les escoles, a les biblioteques, als esplais, a les habitacions dels nens i nenes que abans d’anar a dormir compartiran una estona amb la Xin, la Nian i la Fu, les protagonistes del conte.Per la primera edició n’hem fet 1.500 exemplars i a hores d’ara en queden no més de 150 contes.

Les crítiques no han pogut ser més bones, tant des del món de l’adopció com des de fora, se l’ha valorat molt bé i se l’ha catalogat de conte sincer. I això per mi és el que és, un conte que surt del cor per arribar al cor.

El Passatge Verd és una qüestió d’amor i de superació

Les protagonistes de la història, com ho han viscut?

La meva filla Sira Jing està encantada, com ho està la seva germana la Lara, que surt a el conte i a la dedicatòria inicial, diu que tenir un conte és molt especial.

La Sira Jing és una de les protagonistes d’aquesta historia, ella és la Xin del conte, com també la Blanca,que al llibre és la Nian.

Però també ho són l’Estel i la Laia, la Mireia i la Kai, l’Abril i la Mónica, el Martí i en Sergi, i molts i molts nens i nenes que estan ara en famílies catalanes i espanyoles, i que ens demostren cada dia que el passatge verd és una qüestió d’amor i de superació. I que ells són els veritables motors de la seva existència, i el més important: que han vingut per quedar-se!

Una recomanació...

Us convido a comprar-lo, però sobretot a obrir-lo i a fer-lo visible. Aquest conte és preciós, però obert guanya molt i explicat encara més.

És un conte que s’ha de llegir acompanyat, i que permet un entorn estable de comunicació entre els petits i els pares, un marc on les preguntes arriben de forma natural i on la gestió de la diversitat i el treball de la diferència n’ha de ser el pilar.

Podeu adquirir el conte en català o en castellà, a través del web de l'AFAC.