Jordi Sàlvia: “Sense suport estable i habitatge digne, el jovent veu bloquejada la seva autonomia”
Comparteix
Xerrem amb Jordi Sàlvia, director de FEPA, la federació d’entitats que treballa per acompanyar el jovent tutelat i extutelat en el seu camí cap a l’emancipació.
L’accés a una vida autònoma s’ha convertit en un dels principals reptes de la joventut actual. L’edat mitjana d’emancipació a l’Estat supera ja els 30 anys, una dada que reflecteix les enormes dificultats per accedir a un habitatge digne i a una feina estable. Aquesta situació impacta de ple en el benestar emocional del jovent i limita les seves oportunitats de futur.
En parlem amb Jordi Sàlvia, director de la FEPA – Xarxa d’entitats per a l’emancipació juvenil, que reivindica la necessitat de construir itineraris flexibles i personalitzats que responguin a les necessitats reals dels i les joves, i posa en valor el paper de les entitats socials en l’acompanyament d’aquest procés, especialment en el cas del jovent tutelat i extutelat.
Quina és la vostra visió sobre la situació actual de l’emancipació juvenil? Quins són els principals obstacles que detecteu?
Una de les conclusions de l’Informe de Joventut a Espanya 2024 és que mai abans no havia estat tan difícil accedir a una vida independent. L’edat mitjana d’emancipació a l’Estat és de 30,4 anys, molt per sobre de la mitjana europea. Factors com l’accés limitat a un habitatge digne, la precarietat laboral i l’impacte d’aquestes condicions en la salut mental fan que el camí cap a l’autonomia sigui ple d’obstacles.
Aquesta situació és encara més complexa per al jovent extutelat, que no disposa d’una xarxa familiar de suport. Això els obliga a afrontar les mateixes dificultats estructurals que la resta de joves, però sense els recursos ni els referents necessaris. L’emancipació es converteix així en un factor de vulnerabilitat i en un repte d’una magnitud especial.
Des de FEPA, com treballeu per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge, la formació o el món laboral?
Ho fem des d’una doble vessant. D’una banda, actuem com a interlocutors amb l’Administració per incidir en les polítiques juvenils i socials, garantint que tinguin en compte les necessitats del jovent tutelat i extutelat. Defensem el seu dret a l’habitatge i la igualtat d’oportunitats, així com mesures que afavoreixin la seva inserció laboral i educativa.
D’altra banda, donem suport a les entitats federades que acompanyen els joves en el dia a dia. Aquestes entitats ofereixen pisos amb suport, orientació laboral i formativa i un acompanyament proper. La combinació de la incidència política i la tasca permet que FEPA sigui un espai clau per garantir que la veu i les necessitats de la joventut tutelada i extutelada siguin escoltades i tingudes en compte.
Podeu compartir algun projecte o iniciativa que hagi tingut un impacte significatiu en la vida dels joves?
Un projecte recent i amb gran impacte és l’IMEX, que parteix de la idea que cada itinerari d’emancipació és únic i necessita una resposta personalitzada. El seu element clau és la figura del referent d’emancipació, que acompanya els joves de manera propera i flexible, adaptant-se a les seves necessitats i circumstàncies.
Aquest model permet generar vincles de confiança i posar la persona al centre. Els resultats mostren avenços en autonomia residencial, formativa i laboral, així com en benestar emocional i creació de xarxes de suport. IMEX evidencia la necessitat de passar de la lògica de recursos rígids a itineraris flexibles i realistes.
Quin paper creieu que tenen les entitats socials en la construcció d’un futur més accessible per a la joventut?
Les entitats socials tenen un paper fonamental perquè mantenen un contacte directe amb els joves i poden detectar necessitats que sovint no arriben a l’administració. Això els permet actuar com a agents clau no només en la prestació de serveis, sinó també en el disseny i l’avaluació de polítiques públiques.
A més, les entitats han de ser facilitadores perquè la veu dels joves tingui pes en les decisions que els afecten. L’emancipació només serà real si s’articula amb la participació activa dels joves i no només a través de respostes pensades des de fora.
Quines aliances o col·laboracions considereu clau per avançar en la independència dels joves?
Per avançar en aquest repte cal una mirada col·lectiva. Cap actor pot donar resposta sol, i per això les aliances són imprescindibles. Administració i entitats socials han de treballar plegades per assegurar recursos estables i eficients que permetin acompanyar els joves.
També cal col·laborar amb el món educatiu i laboral per obrir camins d’oportunitat real i amb la comunitat en àmbits com la salut, l’habitatge o la cultura. Finalment, és clau escoltar i incorporar la veu del jovent: sense la seva participació, els suports difícilment s’ajustaran a les seves necessitats reals.
Quines propostes faríeu a les administracions per millorar les polítiques d’emancipació juvenil?
Hi ha dos factors urgents: l’accés a l’habitatge i la precarietat laboral. Cal incrementar el parc d’habitatge social destinat a joves, promoure fórmules innovadores com el cohabitatge i facilitar ajuts que evitin el sobreesforç econòmic actual.
Pel que fa a la feina, cal reduir la temporalitat i impulsar programes adaptats a joves vulnerables. En el cas del jovent extutelat, reclamem acompanyament fins als 25 anys i una Llei de Joventut que garanteixi recursos estables a tot el territori. Finalment, cal no oblidar les aliances amb les mateixes persones joves, que han de ser protagonistes en la definició de les respostes i projectes que els afecten.
Quin missatge voldríeu transmetre als joves que es troben en procés d’emancipació?
Els diríem que siguin protagonistes i no espectadores de les polítiques que els afecten. Els animem a ser protagonistes del seu futur. Tot i les dificultats, hi ha entitats i professionals disposats a acompanyar-los i la seva veu és imprescindible per transformar les polítiques públiques.
A FEPA ho fem a través del programa Entre Joves, un programa dinamitzat per jovent amb experiència pròpia que, a través de grups de treball, trobades i espais de participació, genera propostes concretes i fa incidència perquè les polítiques juvenils responguin millor a les necessitats reals i emergents.
El missatge és clar: no esteu sols, la vostra participació és clau per construir un futur millor i més just.
Afegeix un nou comentari