El festival internacional de curtmetratges La mida no importa arriba a la desena edició i portarà 53 films de 20 països diferents a l'Ateneu del Raval i a l'Auditori Meier del MACBA aquest 20, 21 i 22 de gener. En parlem amb un dels seus organitzadors, Juan Pedro Diotaiuti, que forma part de l'associació SLOWCUrT.

Com neix el festival?

Nosaltres vam arribar a la tercera edició. En un inici, estava adreçat a les escoles del món audiovisual, però vam plantejar adreçar-lo a professionals i fer-lo a nivell internacional per augmentar la convocatòria de participació i garantir la qualitat.

Quin és l'objectiu principal?

Apropar la cultura audiovisual a la ciutadania i difondre el plaer pels curtmetratges.

I heu arribat a la desena edició. Com valoreu la seva evolució?

Estem molt contents i contentes de com s'ha posicionat. Sempre tenim la sala plena. Es queda gent a fora i, encara que sigui gratuït, hi ha festivals que tenen problemes d'assistència de públic. La gent surt molt contenta amb la qualitat dels curtmetratges. És molt divers perquè no hi ha una temàtica en particular: tenim animació, documentals, ficció i cine experimental. I el públic també és variat.

No hi ha una temàtica concreta, però us interessa especialment la interculturalitat.

Ens interessa el curt que parla de la societat i del món actual, però no és molt específic, no volem tancar-nos. Volem diversitat perquè el barri és molt divers, perquè tothom es pugui sentir interpel·lat.

Heu crescut.

Sempre pensem que si tinguéssim més temps això seria un festival més gran. No hem crescut més perquè no hem pogut dedicar-ne més temps, per un tema de falta de pressupost. Segurament, si tinguéssim més recursos podríem sumar més professionals, podríem tenir més dies de projecció i donar més premis.

Com podem col·laborar com a voluntàries?

Escrivint al nostre mail festival@lamidanoimporta.cat o contactant-nos via xarxes. Sempre intentem sumar persones que vulguin col·laborar.

Com us ha afectat la pandèmia?

Hem reduït l'aforament al 70% i no fem cap acte de celebració com teníem previst, però mantenim les projeccions presencials i gratuïtes per ordre d'arribada.

Quina vinculació es genera amb el barri?

A més d'organitzar-lo entitats del barri, amb la col·laboració de Tot Raval, el MACBA i l'Ateneu del Raval, sempre intentem vincular el barri com a públic, estem en contacte amb col·lectius i entitats i les convidem a venir i a participar. Sempre hi ha més gent de fora, però ve molta gent del barri. Volem apropar els curtmetratges al veïnat del Raval i que les veïnes siguin les protagonistes.

Teniu una vocació social.

L'any passat no ho vam poder fer, però un cop passat el festival des del Casal del barri del Raval s'intenta fer una programació adreçada a veïns i veïnes amb problemes de mobilitat. Ho hem fet, per exemple, a Habitatges amb Serveis per Gent Gran Reina Amàlia i al Casal de Gent Gran. Esperem poder-ho fer aquest any. També ens plantegem fer una sessió de cinema a la fresca, però encara no ho sabem segur.

Com valoreu la rebuda?

Tenim un públic fidelitzat que sempre ve i això és un senyal que alguna cosa estàs fent bé, sobretot perquè és de boca a boca i no tenim una repercussió mediàtica important.

Ens deixem res?

Convidar tothom que vingui al festival, que està fet amb molt de carinyo i molta professionalitat.