Els testimonis de tres víctimes d’abús sexual infantil protagonitzen la campanya de sensibilització ‘Cartes sobre la taula’, impulsada per la Fundació Vicki Bernadet i Ogilvy Barcelona, per trencar barreres i tabús amb la finalitat d’eliminar aquesta xacra i conscienciar i sensibilitzar la societat respecte a aquesta problemàtica.

L’objectiu principal de la campanya és fomentar una visibilització a nivell de societat i crear una potent formació per incidir en la prevenció de casos: ajudar i formar a equips educatius, monitors i famílies per detectar els maltractaments. Una campanya que va més enllà de recaptar fons i fomentar les donacions.

Necessitat de consciència social

Des de la Fundació Vicki Bernadet exposen que el 80% dels casos d’abús sexual infantil es produeixen a l’entorn familiar, una xifra alarmant que requereix un increment de la conscienciació social per tal de poder avançar en la tasca d’assistència especialitzada a les víctimes, a més de formar professionals i diferents grups socials per treballar i reforçar la prevenció de casos.

A més, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un de cada cinc menors pateix o ha patit abusos sexuals al llarg de la seva infància: “sense distincions de classe, de gènere o d’origen”, així ho destaquen des de la Fundació Vicki Bernadet.

Una campanya que neix en motiu del Dia Mundial per a la prevenció contra l’abús sexual infantil, celebrat el 19 de novembre, i destaca l’important trencament de tabús que cal fer davant aquesta xacra. Els protagonistes de la campanya són Nuria Calero, Carles Castells i Mercè Pàmies, tres persones víctimes d’abús sexual infantil que han compartit i exposat les seves vivències amb l’objectiu de denunciar, visibilitzar i sensibilitzar la societat amb aquesta realitat que cal aturar i prevenir.

Un denominador comú que han patit les víctimes és el silenci obligat i la dificultat de poder exterioritzar el que els havia passat, la por i la imposició de falsa seguretat per part de l’abusador.

Viure una situació que, per a un infant, és extremadament complicada de comprendre i que, gràcies al procés de maduració personal al llarg dels anys, arriba la consciència de la gravetat dels fets que han viscut i és quan les víctimes fan el pas i s’atreveixen a denunciar, un procés que es viu ja a l’edat adulta. D’aquesta manera ho exposa Noemí Pereda, psicòloga i membre del Patronat de la Fundació Vicki Bernadet.

Increment de casos a causa de la pandèmia

Després d’un any 2020 ple de dificultats per l’esclat de la pandèmia, la Fundació Vicki Bernadet anuncia un seguit de dades en les quals es mostra que en l’època de confinament hi ha hagut un augment de la indefensió i l’aïllament de les víctimes. Han atès un total de mil tres-centes cinquanta noves demandes d’ajuda i han ofert el suport psicològic a tres-centes cinquanta-sis víctimes d’abusos sexuals infantils.

Noemí Pereda afirma que “es desconeixen els casos d’abús sexual que s’han donat durant la pandèmia, és molt probable que s’hagin produït més casos que en situacions de normalitat”. Els infants han estat un llarg període de temps tancats a les seves cases, allunyats d’adults externs amb eines per detectar aquestes situacions d’abús. “Si només atenem el nombre de denúncies oficials, s’infravalora la realitat del problema”, afirma Noemí Pereda.

La valentia del testimoni de tres víctimes

Nuria Calero va ser víctima d’abusos sexuals durant la seva infància per part del seu pare. Una vivència traumàtica que ha reviscut quan la seva filla va patir aquests maltractaments per part del seu padrastre: “Mai vaig imaginar que fos possible trobar un segon monstre en aquesta vida, igual o pitjor que l’anterior”, explica Nuria Calero.

“La realitat és que la majoria dels abusos es comenten en l’entorn de confiança, per familiars i referents” afirma Carles Castells, víctima d’abusos sexuals als 10 anys, però fins als 47 no va aconseguir explicar el que havia viscut a casa seva.

La Mercè Pàmies exposa els sentiments de malestar i por que va patir durant l’època de la seva infància on va viure abusos i el canvi radical en la seva felicitat: “Em sentia desconcertada, atrapada, trista, bruta, sola… I plorava, plorava molt, en silenci”. Res era normal.