Confinament domiciliari, distància social, toc de queda, restriccions de mobilitat, tancament de bars i restaurants, teletreball... Hi ha una llarga llista de mesures que han trastocat la nostra vida i han causat efectes en la nostra salut mental. La crisi de la pandèmia ens ha deixat seqüeles psicològiques que ens obliguen a trencar tabús i posar sobre la taula la importància de cuidar la salut psicològica.

Tristesa, angoixa, ira, avorriment i incertesa. Aquestes són les emocions més presents entre els joves, que superen la mitjana poblacional, amb els resultats més preocupants d’entre tots els grups d’edats segons l'estudi 'Joventut, Covid-19 i desigualtats', de l'Observatori Català de la Joventut.

Les dades són alarmants. Les temptatives de suïcidi entre adolescents de fins a divuit anys s'han incrementat en un 27% amb l'aparició de la Covid-19, tal com ha detectat el Codi de Risc de Suïcidi de la Generalitat de Catalunya. Els hospitals també n'han notat les conseqüències: en el cas de l'Hospital de Sant Joan de Déu, els pacients adolescents atesos a urgències per trastorns mentals han augmentat en un 47% durant el primer trimestre d'aquest any.

"Hem observat un augment notable de crisis d'angoixa entre els joves", afirma José Rodríguez Haro, psicòleg integrant de 'Kè M'expliKes?' (KMK), un servei gestionat per l'entitat AREP i la Fundació Salut i Comunitat que s'adreça a l'acompanyament social i emocional de joves amb problemes de salut mental i conductes addictives.

El KMK actua combinant la intervenció individual i la participació comunitària oferint activitats orientades al lleure, com l'esport, les sortides, el voluntariat o la creació musical i audiovisual, entre moltes altres. "Notem un augment de la demanda de la participació" afirma Rodríguez, "habitualment fèiem de dues a tres acollides, però només el mes passat en vam fer set".

Els professionals del servei 'Kè M'expliKes?' no són els únics que han notat un canvi en les conductes dels joves. Jorge Daniel Castilla membre de l'Associació Ment i Salut La Muralla, entitat dedicada a la inserció social de persones amb problemes de salut mental, destaca un increment de la fatiga entre els pacients. "Hem notat una espècie de cansament provocat per la incertesa, la sobreinformació i la impotència", observa Jorge Daniel, "la incertesa és una de les precursores estressants més grans que hi ha, i pot crear ansietat i depressió".

El jovent, víctimes col·laterals de la Covid-19

Tot i que el col·lectiu jove ha tingut una baixa afectació pel que fa als contagis i la mortalitat, és un dels més afectats per les mesures per fer front a la pandèmia.

En l'àmbit laboral, la pandèmia ens ha deixat una taxa d'atur del 42,7% entre la població activa d'entre 16 i 29 anys. L'estudi 'Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la Covid-19' observa com aquest fet s'ha vist traduït en "problemes en la situació econòmica de les llars, aprofundiment en el de risc de pobresa, inseguretat econòmica i dependència econòmica familiar, entre altres", qüestions que tenen clares implicacions per a la salut física i mental dels joves.

L'adolescència i la joventut són etapes de creixement molt importants. Entre els 10 i els 19 anys es produeixen canvis que suposen el pas de la infantesa cap a la vida adulta, i que van acompanyats de la formació de la identitat i la necessitat de ser acceptats socialment. Aquesta etapa també es troba marcada pel desig de crear relacions alienes al cercle familiar i independitzar-se de la supervisió paterna, a més d'una necessitat d'activitat física derivada del canvi hormonal. Però aquestes facetes s'han vist brutalment condicionades pel confinament i la pandèmia

"La felicitat per la majoria era poder sortir el cap de setmana, poder arribar tard a casa i poder trobar-se amb gent diversa", assenyala Jaume Funes, psicòleg i educador; "Les mirades que diuen que això no és per tant, són mirades adultes". José Rodríguez Haro coincideix en el fet que "és difícil sintonitzar-se amb la demanda social actual de no relacionar-se ni interactuar si com a adolescent et tocaria tot el contrari".

El ressentiment davant la privació d'aquests drets vitals s'estén entre les persones més joves. "Desconfien de les institucions, senten que no els han tingut en compte", recalca Jorge Daniel Castilla. "No els han ofert alternatives a espais d'oci, i això els crea desconnexió d'una xarxa social i de suport que els ajuda a estar en societat", afegeix.

D'altra banda, els mitjans de comunicació no han ajudat a mitigar aquesta problemàtica, sinó que més aviat han estat factors clau en la marginació d'aquest col·lectiu. La població jove ha estat la gran protagonista mediàtica responsable de l'aparició de rebrots i l'expansió de la Covid-19.

Aquesta simplificació de les dades de contagi ha desencadenat una greu criminalització i estigmatització vers les persones joves. No obstant això, segons l'anàlisi de 'l'Enquesta sobre l'impacte de la Covid-19', de l'Observatori Català de la Joventut, aquests comportaments coincideixen amb col·lectius en situacions socioeconòmiques baixes, i l'edat no hi té relació.

Cal mencionar que tots aquests impactes promouran un increment de les desigualtats preexistents entre persones joves, i entre persones joves i generacions més adultes, tal com explica l'estudi 'Joventut, Covid-19 i desigualtats'. No només això, sinó que la joventut s'haurà de desenvolupar en els pròxims anys en un context on la pandèmia ha accentuat diferents processos de canvi social.

Una crisi que ja existia

Jorge Daniel Castilla afirma que la salut mental és la gran oblidada des de fa molts anys. "Si deixem oblidat un recurs que ja prèviament se sobrecarrega, quan el necessitem se satura encara molt més". No és cap novetat que l'assistència sanitària en matèria de salut mental és un servei precaritzat: la sanitat pública ofereix sis psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants.

"Quan ens trobem amb carències tan preocupants i veiem que no s'ofereix una solució institucional, som les associacions les que intentem ajudar", continua Castilla. El problema és que la Covid-19 ha obstaculitzat encara més el treball de les associacions i no se'ls ofereix cap solució. "De les 140 persones que acostumem a rebre, ens limiten el número, i això no fa més que agreujar la situació de les persones joves", afegeixen des de La Muralla.

El psicòleg Jaume Funes considera, però, que el problema no és només una qüestió de manca de recursos, sinó que falta entendre les necessitats d'aquest col·lectiu. "El mateix sistema de salut mental i els tractaments tampoc estan al dia de quines són les necessitats d'adolescents i joves", destaca l'educador.

En aquest sentit, proposa una nova mirada a l'hora de tractar la salut mental del jovent: aprendre a escoltar per evitar encasellar els malestars com a trastorns. "La xarxa de salut mental ha de saber ocupar-se dels malestars de les persones en lloc de convertir totes les dificultats de viure en etiquetes diagnòstiques de la salut mental", expressa Funes.

Observar, escoltar i comprendre'ls

Sovint és difícil identificar quan una problemàtica és degut al procés d'adolescència o si realment està desencadenant un trastorn. El dilema és que "normalment, les vivències i les preocupacions dels joves no tenen un espai on ser escoltades", sosté Jaume Funes. On pot acudir un adolescent quan no sap com gestionar les seves emocions i el malestar el sobrepassa?

"Falten espais on els joves puguin expressar-se, se sentin escoltats i es validin les experiències que viuen en solitari", considera José Rodríguez Haro. En la mateixa línia, Funes defensa que la solució es troba en el fet que "els joves tinguin la possibilitat de ser escoltats en espais molt normalitzats de la seva vida, sense haver de demanar hora al servei de salut mental quan necessiten ajuda".

El servei 'Kè M'expliKes?' pren aquest camí, amb la voluntat d'apropar-se a aquells joves sense diagnòstic, però que senten un malestar emocional. "No treballem tant el diagnòstic, sinó la problemàtica que ens explica el jove", comenta Rodríguez, "ens centrem a observar, validar la seva experiència i acompanyar-lo durant el procés d'inclusió".

Una altra qüestió a la qual para atenció l'integrant de KMK és la responsabilitat que té l'adult d'aprendre a ajustar la seva exigència. "A vegades demanem al jove unes actituds i uns comportaments que tampoc tenim", sosté. L'adult ha d'exercir un paper coherent, centrat en la comprensió i l'acceptació de la diferència de les característiques del jove, sense caure en el criticisme o l'hostilitat.

El problema és que sovint parlem d'ells sense haver-nos parat a observar i pregunta'ls-hi com és la seva vida. Aquesta actitud desencadena mirades adultes, únicament preocupades en identificar quins indicadors de trastorns desenvolupa el jove: impulsivitat, falta de comunicació, rebel·lia o aïllament, entre altres.

"Pares i mares no aneu buscant problemes als vostres fills", adverteix Jaume Funes. Sorgeixen més inquietuds a l'hora de trobar problemes que no pas en conèixer la vida del jove. Però la resposta és simple: mirem i observem, i entendre'm la seva realitat. "Persones que mai són mirades, són diagnosticades", conclou Funes.

És una responsabilitat social oferir una resposta davant l'increment de malestars i trastorns mentals que estan patint els joves arran dels efectes de la Covid-19. Desfem-nos de tabús i actuem: siguem capaços d'escoltar, acompanyar i validar les seves vivències per aconseguir calmar els seus malestars.