A la recerca d'una aplicació que millori la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual

Després d'anys de treball constant i d'estreta col·laboració entre el sector privat i les entitats que vetllen per la defensa i els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual, ha vist la llum la primera aplicació de cites i plans socials pensada únicament per al col·lectiu. Dinder Club neix de la voluntat de Max Roures i Bubblemeetings, però no hauria estat possible sense el treball i l'assessorament d'entitats com Dincat, AcidH, Aura Fundació i la Fundació Catalana Síndrome de Down.

"Ací la novetat és que ve una empresa amb un capital privat que vol invertir i que vol fer-ho amb un tema social", destaca Víctor Galmés, president de Dincat, entitat representant de les persones amb discapacitat intel·lectual que agrupa gairebé 300 entitats de Catalunya. Durant el període de treball i recerca, la federació ha servit de pont entre tots dos mons, aconseguint "implicar les entitats sòcies i professionals del sector per aconseguir dissenyar un sistema que fos segur per a les persones amb discapacitat".

Galmés apunta que el projecte, que ha vist la llum després del necessari i habitual període de proves, neix de la conjunció entre la periodista Mònica Terribas —que té un fill amb síndrome de down—, l'empresari Max Roures —fill del productor Jaume Roures— i de Dincat. Entre totes les parts han aconseguit que, després de tres anys, hagi nascut una eina que pot ser fonamental per al desenvolupament d'aquesta faceta de la vida: les relacions interpersonals. "La gran novetat" per a Galmés és evident: "adreçar-s'hi a persones amb discapacitat intel·lectual fins ara ha estat poc sovint, i volem que passi més perquè serà un altre pas per a la inclusió".

El repte de cobrir una necessitat sense renunciar a la seguretat

Es tracta, en primera instància, d'evitar "circumstàncies no desitjades" que es poden produir —i que, de fet, es produeixen— quan persones amb discapacitat intel·lectual utilitzen aplicacions de contacte que no pensen en la inclusió. "Són aplicacions que no estan preparades, no estan adaptades i no són accessibles", explica el president de Dincat, que a més conclou: "tampoc tenen en compte aquest col·lectiu".

"Rebuig en el moment de la trobada, relacions de no iguals...", moltes coses poden sortir malament amb eines que no ofereixen un entorn segur per a les persones que les fan servir. "És un tema recurrent, també molt important, i que ha estat clau per a la participació d'entitats: treballar la seguretat i els espais segurs", reconeix Galmés. El director de Dincat explica que les persones poden quedar on vulguin, però "se'ls proposa que quedin en llocs públics, on s'hagi parlat abans i estiguin identificats com a llocs segurs".

Aquest marc de tranquil·litat és imprescindible, i es treballa també des del funcionament més bàsic de l'aplicació. "És fonamental el fet que tot vagi a través d'entitats sòcies que no envaeixen l'espai personal o la intimitat de les persones", apunta Galmés, que afegeix un matís crucial: "al mateix temps, el sistema té senyals d'alerta que poden activar el suport de professionals que podran atendre emocionalment la persona que ho necessiti per motius molt diversos".

Tecnologia al servei de la inclusió i contra els tabús

"El punt de partida és que són persones que tenen necessitat de tenir relacions interpersonals —que puguin ser sexe-afectives o no—, i la tenen com qualsevol altra persona". El representant de Dincat posa llum sobre un tabú, el de les relacions sexe-afectives, que afecta a tota la societat, però que amplia "les dificultats i les discriminacions". "Que hi hagi una eina (que tenim a l'abast de qualsevol persona) a l'abast de les persones amb discapacitat intel·lectual, serveix per fer avançar la inclusivitat", conclou Víctor Galmés.

L'aplicació, no obstant això, és només un pas més en el treball que organitzacions com Dincat i les entitats que agrupa realitzen des de fa anys. "Ja fa temps que el sector treballa la sexe-afectivitat, hi ha entitats especialitzades", reivindica Galmés. "Fa molts anys que hi treballem, que fem xerrades i formacions, tant per a persones amb discapacitat intel·lectual, com per a professionals de l'atenció: el nostre paper és el de sensibilitzar, informar i facilitar que les persones puguin tenir una vida plena", acaba.

Per a aconseguir-ho, és necessari trencar els tabús i millorar la inclusió. Galmés assegura que "són temes que segurament una persona que no té contacte amb el sector no ha pensat", però que projectes com Dinder Club visibilitzen des del punt positiu, i la seva percepció és que "ha tingut molt bona rebuda". Ho viuen "com un pas endavant", encara que deixa clar que "queda molt camí per avançar en la inclusió i les relacions socials d'aquestes persones".