La reforma del reglament d’estrangeria obre un nou horitzó per als joves migrants no acompanyats

“La valoració general de la reforma del reglament d’estrangeria és molt positiva perquè venim d’una situació molt complicada, l’avanç per als joves, d’un dia per l’altre, és brutal”, subratlla el Jordi Salvià, director tècnic de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA). I és que, la modificació anunciada aquesta setmana pel Govern espanyol -i llargament esperada- suposa un gir de 180 graus per a prop de 15.000 infants i joves estrangers -uns 5.500 a Catalunya- que van arribar sols.

Els successius retards en l’aplicació de la modificació, en bona part causats pels recels del Ministeri de l’Interior adduint el suposat efecte crida que provocaria la reforma, havien fet perdre l’esperança als 8.000 menors tutelats i prop de 7.000 joves d’entre 18 i 23 anys, que corrien el risc de ser expulsats del país per no poder regularitzar la seva situació i esperaven aquesta decisió com un flotador al qual agafar-se per seguir amb el seu projecte de vida.   

Finalment, però, després d’una llarga lluita d’entitat i col·lectius en defensa dels drets dels infants i dels joves migrants, entre altres, el consell de ministres ha donat llum verda a la reforma dels articles 196, 197 i 198 i posa fi a una situació que impedia, de facto, la inclusió social de menors no acompanyats i joves extutelats, que s’havien d’enfrontar a tota mena de traves burocràtiques i uns criteris inassumibles per a la seva regularització i emancipació.

Canvis per afavorir la inclusió del jovent migrant no acompanyat

El text, entre altres mesures, contempla la creació d’un règim jurídic específic per als menors no acompanyats i per al jovent extutelat que recull la concessió del permís de treball des dels 16 anys i que es mantindrà un cop assolida la majoria d’edat, així com la flexibilització dels mitjans econòmics necessaris per a les successives renovacions, que fins ara eren difícilment assolibles per a aquest jovent. 

A partir d’ara, només hauran de demostrar uns ingressos d’uns 470 euros mensuals, una quantitat similar al mínim vital, i no s’exigirà que siguin propis, és a dir, s’acceptaran els mitjans econòmics provinents d’entitats i ajudes públiques. Des del 2019, el Tribunal Suprem havia endurit els criteris per als permisos d’aquests joves. 

Així, amb la modificació, els permisos de residència i treball queden vinculats i les exigències, que a la pràctica impossibilitaven renovar els permisos, es redueixen. Alhora, es redueix el termini per acreditar la impossibilitat de retorn de nou a tres mesos, s’incrementa la vigència de l’autorització inicial d’un a dos anys i la de renovació, a tres anys. La modificació s’aplicarà amb caràcter retroactiu als joves d’entre 18 i 23 anys que hagin estat sota la tutela de l’administració.  

Segons ha explicat la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, la reforma permet “ajustar-se a la realitat del país” i s’alinea amb la normativa de la resta dels països de la Unió Europea (UE), facilitant així la vida independent dels joves no acompanyats.

“Amb la llei no és suficient”, alerten les entitats.

Des de la FEPA, que representa un conjunt d’entitats que treballen per afavorir l’autonomia i la igualtat d’oportunitats dels i les joves sense suport familiar en procés d’emancipació, especialment dels tutelats i extutelats, celebren la decisió perquè suposa un nou horitzó de vida per a aquest jovent. “El panorama per a aquests joves canvia radicalment, passen de no tenir documentació a poder treballar”, diu Salvià, que explica que els joves “han celebrat la decisió com mai, amb molta alegria”.

No obstant això, la federació censura la “demora innecessària” amb què s’ha produït la decisió, que ha abocat milers de joves a un carreró sense sortida, i avisen de les conseqüències d’aquest bloqueig: “viure amb aquesta incertesa i aquest patiment ha acabat derivant en problemes de salut mental per a molts d’aquests infants i joves, tot plegat s’ha allargat innecessàriament”, assenyala el director de la FEPA.

Tanmateix, aquesta demora també ha afectat l’ànim dels professionals que treballen amb aquest jovent. “Fer tot aquest esforç i acompanyament a una persona sense saber que pot donar fruit o ser reeixida també ha generat una gran frustració a nivell professional”, convé Salvià.  

Igualment, les entitats expressen la seva preocupació pels joves que, durant aquest llarg compàs d’espera, han quedat fora del sistema d’atenció i avisen que és imprescindible contactar amb tots ells per recuperar-los i que es puguin beneficiar dels efectes de la modificació. També per aquells i aquelles que podrien acollir-se a la reforma, però no ho podran fer per tenir antecedents, en moltes ocasions derivats de la situació d’abandonament que vivien, o per la impossibilitat de determinar la seva edat. 

L’agilitat i celeritat per dur a terme els procediments per regularitzar la situació del jovent migrant no acompanyat també és una qüestió que seguiran molt de prop les entitats i que, per ara, desconeixen. “És necessari crear un procediment específic que agilitzi els tràmits, si es fa a través dels canals habituals és molt probable que el sistema entri en col·lapse”, alerta Salvià.

Finalment, tot i reconèixer i aplaudir que la modificació del reglament suposa un abans i un després per al col·lectiu dels joves no acompanyats, des de les entitats que treballen a favor d’aquest col·lectiu volen deixar clar que encara queda molt camí per recórrer per garantir la seva inclusió social.

“La llei és una eina fonamental i la reforma és un gran pas, però no n’hi ha prou i cal acompanyar els itineraris d’emancipació d’aquestes persones amb els suports necessaris en diferents àmbits com l’habitatge, el suport econòmic, l’acompanyament educatiu i la inserció laboral, entre altres”, conclou el president de la FEPA.