"Comencem explicant que avui parlarem d’un tema del que no parlem gairebé mai, que té a veure amb el cos, amb com el descobrim (...) I que com que no en parlem gaire, perquè és un tema tabú, moltes vegades ens fa vergonya. Donem un espai a la vergonya, expliquem que si algú es posa vermell/a, o li agafen ganes de riure, que no passa res. (...) Expliquem que és molt important que intentem que tothom se senti còmode".

"Tot seguit, començarem fent una relaxació (...) Els demanarem que agafin el pinzell que tenen sobre la seva taula i que provin de pintar sobre la seva cara, com si se la volguessin dibuixar (...) Provem com se sent pel coll, per les orelles, per les mans, entre els dits..."

Es tracta d'una de les dinàmiques i recursos que proposa Sida Studi a la seva publicació 'Plaers que obren mons' i amb la qual els infants connecten amb el cos en un context cognitiu com el de l'escola on això sovint no té lloc. L'associació, que treballa perquè totes les persones puguin disfrutar d'una manera plaent i sense violències de la seva sexualitat, aposta per formar famílies i professorat perquè s'expliqui la sexualitat des de la primera infància.

Això inclou educar en el dret sobre el propi cos, en l'autonomia, en saber què ens agrada i què ens ve de gust, quan genera benestar i quan incomoda, és a dir, una base que ens serveix per prendre decisions sanes sobre les nostres vides i per tenir un autoconeixement des d'una mirada hol·lística que va més enllà del sexe, tal com proposa també l'OMS.

"La curiositat que senten en relació a la sexualitat comença molt aviat, però tenim una visió coitocentrista. Pensem que comença als 14 quan som fèrtils i tenim capacitat reproductiva. Això és una idea molt limitada que exclou molta gent. El plaer té més a veure amb el benestar i l'alegria", explica Clara Martínez Hernández, dinamitzadora de l'entitat, i afegeix: "Hem d'entendre que el concepte és més ampli, que té a veure amb el cos, les relacions, l'autoescolta, l'acceptació, els drets, els límits i la coeducació.

"No toquis això"

Al voltant dels dos anys, nenes i nens exploren els seus genitals. Com podem reaccionar les persones adultes per no reprimir aquesta experimentació? "La nostra estratègia és, en lloc de reproduir el tabú i dir «No toquis això, està malament», proposem comentar que les persones hem acordat que quan juguem a aquest tipus de jocs ho fem en la intimitat. Explicar quin és l'acord social. Aquesta és la norma, no és que estigui ni bé ni malament. I, sobretot, posar en relleu que és important que les persones que juguen estiguin còmodes".

Quan això passa, també cal que ens revisem preguntant-nos, per exemple, quin és el risc que fa que intervinguem en un joc i no en un altre perquè, de vegades, "les nostres reaccions venen de la inseguretat de no tenir les eines".

Prevenció de violències masclistes

37 dones assassinades a l'Estat i un increment de les violacions, amb un registre de 1.601 denúncies d'agressions sexuals amb penetració aquest any. 400.000 persones, la majoria dones, pateixen Trastorns de Conducta Alimentària (TCA). El 7% de l'alumnat ha patit ciberassetjament i les noies també encapçalen aquesta llista. La LGTBIfòbia també és una cara de les discriminacions per orientació o identitat sexual, que viu un repunt a Catalunya.

La sexualitat dels nens encara és més celebrada i permesa que la de les nenes, que es continua penalitzant. És una esfera on es donen relacions d'abús de poder i desigualtats de gènere perpetuades per l'educació i pels referents culturals durant segles. Educar com la vivim pot prevenir violències sexuals, malestars i discriminacions provocades per les pressions estètiques. És per això que Martínez Hernández afirma que "la coeduccació i l'educació sexual han d'anar de la mà".

I és que "si eduquem en una educació sexual àmplia amb perspectiva de gènere i allunyada de la visió coitocèntrica podríem construir societats igualitàries i més lliures de violència". De fet, si no els donem aquestes eines "el que fem és vulnerar els seus drets".