La síndica reclama revisar el model de transparència per fer-lo més efectiu i adaptat al territori

Deu anys després de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, el model català de transparència ha avançat de manera significativa, però continua arrossegant mancances estructurals que en dificulten l’efectivitat. Així ho posa de manifest el novè Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, corresponent a l’any 2024, publicat aquest 12 de gener. Davant d’aquest escenari, la Síndica defensa la necessitat de fer balanç i revisar el model de governança de la transparència per adaptar-lo a les noves necessitats socials, organitzatives i territorials.

L’informe constata que el grau de resposta de les administracions continua sent elevat: el 88,6% de les 1.007 administracions i els receptors de fons públics als quals s’ha requerit informació l’han facilitada, el segon percentatge més alt de la sèrie històrica. Tot i això, la síndica subratlla que el repte ja no és només complir formalment la normativa, sinó garantir que la transparència tingui un impacte real i positiu en la ciutadania, cosa que requereix la implicació efectiva de tots els agents econòmics i socials, tant públics com privats.

Recursos insuficients i exigència creixent

Una de les principals alertes de l’informe és la manca de recursos humans i materials destinats a les polítiques de transparència. Segons les dades recollides, el 64% de les administracions catalanes no disposen de cap persona assignada a jornada completa a les tasques de transparència, accés a la informació pública i bon govern. A més, només el 17,4% han creat una unitat d’informació específica, tal com estableix el Decret 8/2021.

Aquest dèficit es produeix en un context d’augment sostingut de les sol·licituds d’accés a la informació pública, que creixen a un ritme superior al 30% anual. L’increment de demandes tensiona especialment les administracions amb menys capacitats organitzatives, que tenen més dificultats per donar-hi resposta dins dels terminis i condicions establerts.

L’informe també torna a posar sobre la taula la doble velocitat territorial en matèria de transparència. Els municipis rurals i de menor dimensió són els que presenten més dificultats per complir les obligacions legals, tant per la manca de recursos com per les limitacions estructurals pròpies de les seves organitzacions. Aquest desequilibri territorial és un dels factors que, segons la síndica, cal tenir en compte a l’hora de repensar el model i adaptar-lo a la realitat diversa del país.

Accés a la informació

Pel que fa a la transparència i a la publicitat activa, la majoria d’administracions territorials compleixen amb el contingut mínim que marca la normativa als seus portals. Tot i això, el grau de compliment disminueix en els municipis amb menys habitants i en els ens dependents. L’informe assenyala que encara hi ha marge de millora en aspectes com l’accessibilitat, l’actualització de la informació i la seva reutilització.

En el cas dels portals de transparència dels partits polítics, les organitzacions sindicals i les organitzacions empresarials, les mancances són més evidents, especialment pel que fa a la informació econòmica i de contractació.

Quant al bon govern, les dades mostren que només el 44% de les administracions han aprovat un codi de conducta per als alts càrrecs, i que, fins i tot entre aquestes, la majoria no publiquen el seguiment de la seva aplicació ni de les mesures antifrau. A més, la cultura de l’avaluació continua sent una assignatura pendent: només el 6,4% disposen d’indicadors d’avaluació i el 13% han elaborat cartes de servei, que sovint es limiten a descriure els serveis sense incloure compromisos ni resultats d’avaluació.

Durant el 2024, les administracions van rebre un 24% més de propostes, suggeriments i opinions de la ciutadania, les empreses i el tercer sector. Malgrat aquest increment, l’informe assenyala que encara hi ha molt marge de millora per consolidar una participació ciutadana efectiva en la definició, aplicació i avaluació de les polítiques públiques.

En canvi, el registre de grups d’interès presenta un retrocés destacat: el nombre de reunions registrades ha disminuït un 24%, fet que converteix aquest àmbit en el menys desenvolupat en l’aplicació de la Llei 19/2014.

Deu propostes per revisar el model

Davant d’aquest balanç, la síndica planteja la necessitat de revisar el model normatiu i de governança de la transparència per guanyar eficàcia i impacte social. L’informe recull deu propostes de modificació de la normativa, entre les quals destaquen l’adopció d’una concepció integral del bon govern que impliqui tot el personal de les administracions, la millora de la informació publicada sobre contractació i subvencions, l’aplicació del principi d’equitat vertical adaptant les obligacions a la capacitat de cada ens i l’establiment de mecanismes d’avaluació i seguiment amb impacte real.

També es proposa reforçar la regulació de la participació ciutadana i millorar el sistema sancionador, incorporant mecanismes de reparació i de justícia restaurativa en l’àmbit de la transparència administrativa. L’objectiu, conclou la síndica, és avançar cap a una Administració més transparent, responsable i orientada a generar beneficis tangibles per a la ciutadania.