Les barraques de fira del Paral·lel: el jovent recupera un espai de llibertat

Ravalnet
Autor/a: 
Carla Fajardo
Un grup de joves treballant en les barraques del projecte de l'Arnau Itinerant a Colectic Font: Colectic
Un grup de joves treballant en les barraques del projecte de l'Arnau Itinerant a Colectic. Font: Colectic.

Les barraques de fira del Paral·lel: el jovent recupera un espai de llibertat

Autor/a: 
Carla Fajardo
Ravalnet

Resum: 

El projecte de l'Arnau Itinerant coordinat per Carabutsí i Inter-acció treballa en xarxa per crear espectacles comunitaris als barris del Raval, el Poble Sec i Sant Antoni de Barcelona.

Ara imaginem-nos un Paral·lel sense asfaltar ple de paradetes de fira i carros d'arreu amb ofertes d'oci popular permanent com ara trucs de màgia, acròbates, teatre d'ombres i música. Així va ser a principis del segle XIX, quan va néixer l'avinguda barcelonina pensada per concentrar l'oci on es van concentrar les barraques de fira itinerants amb una llarga tradició que es remunta a l'edat mitjana.

I qui millor per engegar un projecte per recuperar-les que l'Arnau Itinerant, un teatre nòmada que reivindica l'esperit combatiu de l'Arnau mentre es rehabilita el seu edifici històric, que va néixer en aquella mateixa època. Amb l'objectiu de reivindicar la cultura a través dels eixos de memòria, comunitat i participació, i juntament amb les entitats coordinadores Carabutsí i Inter-Acció, han organitzat xerrades i estan treballant en xarxa per fer un procés de creació artística que consisteix en construir les barraques i el decorat perimetral, i generar espectacles al seu voltant.

Posant el focus en les arts escèniques considerades injustament menors com la màgia o el teatre d'ombres, han treballat amb el jovent dels barris de Sant Antoni, el Poble Sec i el Raval, majoritàriament de comunitats gitanes, filipines i magrebines. L'espectacle es farà als diferents barris i la primera cita és el 30 de maig al fossar del mercat de Sant Antoni.

L'escenografia està liderada per Eduard Pérez, expert en disseny museogràfic i arquitectura efímera, i per l’artista d’art urbà Khader Alkayati, que compta amb la col·laboració del grup de joves de la cooperativa Colectic.

"Aquets tres barris son veïns i per als gitanos no hi ha fronteres de districtes. Jo vivia al Poble Sec i em considerava gitano del carrer la cera", explica Sam Garcia, president de l'associació Carabutsí, que va néixer per recuperar la memòria de la comunitat gitana a partir d'un arxiu fotogràfic i que va rebre el premi Ciutat de Barcelona el 2019. Set noies joves de l'entitat han creat la part del teatre d'ombres, que interpreta l'arribada de la comunitat gitana a Barcelona ara fa 600 anys fins al dia d'avui, i també la de rumba catalana.

Han preparat l'espectacle juntament amb la companyia El Gecko con botas i han treballat la interpretació i la locució a la ràdio de Colectic per gravar una veu en off que apareix al muntatge. De fet, s'hi han implicat moltes entitats, entre les quals hi ha Xamfrà, Impulsem, l'Ateneu del Raval i la fundació La Gavina.

"Assagen cada setmana", diu Garcia, que explica que han intentat dinamitzar les entitats, tot i que la pandèmia ha frustrat la creació conjunta que havien planificat i ho han hagut de preparar per separat.

Les barraques van desaparéixer amb la guerra civil i l'oci va tornar rel·legat a espais privats com els teatres. Ara, mirant al passat però també al futur i reflectint les diferents realitats, en un moment de vulneració de drets per les restriccions de la crisi sanitària, recuperar l'oci als carrers és també recuperar un espai de llibertat.

Afegeix un comentari nou