Les claus de la nova llei trans

Pas endavant cap a l'aprovació definitiva de la llei trans, i per tant dels drets del col·lectiu LGTBI, després que el govern espanyol hagi aprovat l'avantprojecte en el qual ha treballat durant els darrers mesos, juntament amb col·lectius LGBTI, desbloquejant així un text que havia generat conflictes interns entre els diversos socis de govern, així com crítiques dels col·lectius. D'aquesta manera, l'avantprojecte inicia el seu camí cap a la seva aprovació definitiva al Congrés dels Diputats.

Tot i que en la seva negociació, la proposta inicial de la Federació de Col·lectius Trans de l'Estat Espanyol, així com el text presentat pel ministeri d'Igualtat, han perdut algun articulat pel camí, la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, contempla diverses lluites històriques que durant anys els col·lectius LGTBI han defensat per assegurar els drets de les persones trans, i que finalment fa justicia.

Un dels aspectes més importants que contempla l'avantprojecte de llei és l'autodeterminació de gènere, és a dir, poder canviar de gènere lliurement per la simple voluntat de l'interessat o interessada davant funcionaris del Registre Civil, i sense el requeriment de declarar-se malaltes per modificar el seu sexe legal al DNI. El procés de canvi de gènere que estableix la llei trans durarà, com a molt, quatre mesos.

Així, la llei trans elimina requisits com els informes mèdics o els tractaments hormonals, despatologitzant les persones trans, que per fi deixaran de ser considerades com a malaltes. En aquest sentit, el text contemplarà altres aspectes clau, com ara la prohibició de les teràpies per modificar l'orientació o identitat sexual o l'expressió de gènere de la persona.

La nova llei trans també permet el canvi de sexe legal a partir dels dotze anys: fins als catorze amb autorització judicial, i a partir de llavors, i fins als setze anys, amb el consentiment dels seus representants legals. Finalment, a partir dels setze, tota persona podrà sol·licitar davant el Registre Civil un canvi del sexe legal sense requeriment de cap altre requisit. D'altra banda, el canvi de nom es podrà realitzar a qualsevol edat, inclús en el cas dels infants de menys de dotze anys.

La fusió de dues lleis

La llei trans finalment s'ha fusionat amb la llei contra la discriminació de les persones LGTBI. En aquest sentit, es posa fi a diverses discriminacions que han patit les dones lesbianes i bisexuals. La Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI permetrà que les parelles de dones lesbianes i bisexuals puguin veure reconeguts els fills i filles sense necessitat de contreure matrimoni.

L'avantprojecte, del qual les entitats confien a afegir millores en el tràmit parlamentari, també garantirà l'accés de dones lesbianes, bisexuals i transsexuals als mètodes de reproducció assistida a través de la Seguretat Social. Fins ara, el ministeri de Sanitat deixava aquest dret a les Comunitats Autònomes. D'aquesta manera s'equiparen els seus drets amb els quals ja tenen les dones casades o amb parella heterosexual demostrada.

De les propostes a l'avantprojecte

Alguns articulats proposats als textos inicials han quedat retallats en l'avantprojecte de llei aprovat en el consell de ministres. La proposta presentada pel ministeri d'Igualtat permetia als menors a partir de dotze anys sol·licitar el canvi registral amb el consentiment dels seus progenitors fins als setze. D'altra banda, l'avantprojecte aprovat no contempla l'hormonació de menors d'edat, aspecte que sí que estava inclosa en el text original presentat pel ministeri d'Igualtat.

Aquesta retallada, precisament, ha estat molt criticada per les entitats del col·lectiu. Per exemple, des de l'Observatori contra l'homofòbia han alçat la veu per destacar que al text no s'aborden els drets aspectes importants com els drets de les persones migrants trans o els de les persones no binàries.

Falta per confirmar un text que ha de complir un procés legislatiu de diversos mesos, primer passant per diversos òrgans consultius, abans de tornar al govern per sotmetre's a l'aprovació al Congrés dels Diputats i el Senat, motiu pel qual alguns punts del text final encara es poden eliminar o matisar.