Històricament, la propietat s’ha promogut com a principal via d’accés a l’habitatge, considerant aquest com un bé d’inversió i no com un bé d’ús. Trencar aquesta realitat i transformar políticament el concepte de propietat, per tal que la societat concebi l’accés a domicilis i residències dignes, segures i equipades com el dret que és, fora del mercat especulatiu, és l’objectiu final pel qual treballen des de la cooperativa Sostre Cívic des de la seva fundació, el 2004.

Les accions principals que desenvolupen es vertebren a partir de diferents projectes per oferir habitatges cooperatius en cessió d’ús. O, cosa equivalent, “la titularitat de la propietat és col·lectiva i recau en l’entitat, i les sòcies tenen el dret de viure indefinidament en els habitatges cooperatius”, com bé destaquen des de Sostre Cívic.

Una aposta que en els seus inicis va ser pionera, i que camina cap a un model que comporta un ampli ventall de beneficis per a la ciutadania, com el blindatge al mercat especulatiu i, per tant, l’erradicació del lucre individual, l’assegurança de comptar amb un habitatge estable i sostenible a llarg termini, i la creació d’una xarxa de suport mutu entre projectes.

Una feina conjunta d’un sector que lluita contra el benefici individual

Per tot el seu recorregut i tasca elaborada durant gairebé vint anys, se’ls ha atorgat el guardó Plata dels Premis Mundials de l’Hàbitat, organitzats anualment des del 1985 i considerats com els premis líders en habitatge a escala internacional. Són impulsats per l’entitat internacional World Habitat amb la col·laboració de l’agència de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Habitat).

“Per nosaltres no és només un reconeixement a la nostra trajectòria llarga i exitosa, sinó que també ho és per al cooperativisme d’habitatge català, perquè tot això no ho estem fent sols”, expressa José Téllez, membre de Sostre Cívic.

Des de la cooperativa destaquen la importància del sector de l’economia social i solidària de Catalunya, en el qual treballen un gran nombre entitats, com a motor del bé comú, deixant enrere el benefici individual i amb finalitats exclusivament lucratives.

Els passos seguits per la junta avaluadora

El procés de valoració del comitè avaluador dels premis va constar en la visita dels edificis de Sostre Cívic i en la realització d’entrevistes a les sòcies residents, les entitats col·laboradores i les xarxes de l’economia social i solidària amb l’ajuda de les quals la cooperativa desplega les seves accions i projectes.

A partir d’aquest recull d’informació, el jurat va prendre la decisió de reconèixer l’entitat amb la Plata d’entre les quaranta iniciatives presentades provinents d’arreu del món. Aquest ha ressaltat, sobretot, els valors de transformació social i l’impacte multinivell dels projectes de la cooperativa.

Un recorregut amb l’esforç i la perseverança com a protagonistes

“Estem en fase de creixement sostingut i, cal afegir, amb una mica de vertigen, perquè la demanda és moltíssima”, explica Téllez. Actualment, Sostre Cívic compta amb més de cent vint habitatges i creuen que poden acabar el 2023 amb aquesta xifra duplicada. Des de la cooperativa afegeixen que “estem gestionant l’habitatge de moltes de les nostres sòcies. No és només una responsabilitat, sinó que implica un canvi organitzatiu de mirada i entrem en una altra dimensió”.

Els projectes d’habitatge que impulsa es troben a vint-i-quatre municipis de Catalunya i ja compten amb, aproximadament, deu ajuntaments més els quals exploren vies de col·laboració. Consideren que és una fita positiva, ja que és senyal que, cada vegada més, l’administració pública creu en el foment de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via ràpida i assequible per a les veïnes.

En l’actualitat, comprèn més de mil cent sòcies i encapçala vint-i-sis projectes, del total de quaranta que el conjunt de cooperatives impulsen a Catalunya. També opera a les illes Balears i, com a reptes de futur, ja treballen en el desenvolupament de més de cinc-cents habitatges englobats en disset iniciatives que seran una realitat al llarg dels pròxims anys.