A la Laura Vives, al Marc Gallifa, a l’Oriol Torres i al Lluís Cascales se’ls hi ha girat feina. Entre els quatre van posar en marxa i s’encarreguen de coordinar Gatzara Lleure Moianès, una entitat que va néixer l’any passat en un garatge, com comencen els grans projectes, i que avui ha crescut molt i ha esdevingut un referent del lleure a la comarca.

La feina ben feta, la il·lusió i l’empenta que hi han posat ha donat resultats i Gatzara Lleure Moianès és avui un projecte consolidat -tot i començar poc abans que esclatés una pandèmia mundial-, i que fa unes setmanes va organitzar l’Esbramec!, la primera fira de lleure del Moianès. Una iniciativa d’èxit que va superar totes les seves expectatives. Parlem de tot plegat amb en Lluís Cascales, una de les persones que coordina l’entitat.

Vau engegar Gatzara el febrer del 2020, tot just un mes abans que la pandèmia ho posés tot de cap per avall, per omplir un buit.

Sí, a Moià des de feia anys, sobretot pel que fa a casals d’estiu, hi havia una entitat força referent i el febrer de l’any passat van decidir plegar després de més de deu anys fent feina en el camp del lleure. En aquell moment, nosaltres vam pensar que no podíem perdre un servei així, tant per la gent jove i els infants, com pels monitors i monitores que hi havíem treballat.

Font: Gatzara Lleure Moianès.

I vau fer el pas per posar en marxa quelcom similar, però diferent alhora.

Exacte, aleshores vam decidir engegar el projecte Gatzara i fundar la nostra pròpia entitat. En alguns aspectes ens vam basar el que estava fent aquesta entitat, però sobretot volíem aportar un projecte innovador, un canvi de cara. La idea era intentar diferenciar-nos d’altres entitats de lleure que hi ha al Moianès i buscar el que no tenien i nosaltres ens veiem capaces d’oferir. I així comença aquesta aventura.

Una aventura que es va topar amb una pandèmia mundial poques setmanes després de començar. Com ho vau entomar?

Efectivament, però en aquell moment estem tan motivats i creiem tant en el projecte que, malgrat la que ens cau a sobre, seguim reunint-nos cada mes, treballant a fons en el projecte. Potser perquè creiem que tard o d’hora tot plegat acabarà i arribarà el nostre moment.

La idea inicial era fer un casal d’estiu cada any.

Sí, no ens plantejàvem gaire res més enllà, i vam treballar de cara a l’estiu perquè confiàvem que podríem fer coses, com així va ser. I creiem que tot va funcionar tan bé el primer any perquè veníem de molts mesos de feina molt intensa, gairebé només parlàvem d’això, i això va fer que el projecte es construís sobre molts bons fonaments.

Font: Gatzara Lleure Moianès.

Quin és l’esperit que mou Gatzara?

A Gatzara intentem educar infants i jovent de totes les edats, per ajudar-les a conèixer el món i la societat en què viuen, i a partir d’allà, que ells i elles mateixes es formin la seva pròpia persona. Creiem a donar eines i siguin ells i elles les que creixin i siguin les persones que volen ser. I ho treballem des de l’interior, ensenyant-les a conèixer les seves emocions perquè després elles triïn i es formin a si mateixes, acompanyant-les amb els nostres recursos i valors. És a dir, que trobin la seva veritable persona a través del joc, l’educació, el lleure i les emocions.

Tot plegat, a través de la metodologia de l’escoltisme.

Correcte, ho fem així perquè tots nosaltres venim d’allà, som persones amb més de quinze anys d’experiència a l’escoltisme. Ens basem molt en aquesta metodologia perquè és com hem après a fer-ho i com ho volem transmetre als infants i joves. L’escoltisme educa per canviar el món i la societat dia a dia, a través de les persones, les petites accions i, sobretot: valors, valors i més valors.

Quins són aquests valors que aporta l’escoltisme i l’educació en el lleure?

Són molts: companyonia, coneixement d’un mateix, creixement personal, compartir, estimar, la fraternitat universal, intentar fer el bé per a tothom… són coses que potser a l’escola potser no es toquen tant, tot i que cada cop més, perquè l’escola d’avui no és la mateixa que fa quinze o vint anys. I no és que els equips directius o els mestres no ho puguin o vulguin fer, però al final estan lligats a un currículum educatiu que han de complir.

La sort que tenim al lleure és que no tenim una pauta a seguir i podem investigar i treballar tot allò que vulguem i com vulguem. No és que els valors siguin diferents que els de l’escola, però es poden treballar de manera diferent, sense estar tan pautats.

Font: Gatzara Lleure Moianès.

Perquè l’educació va molt més enllà de l’escola.

Totalment, per a nosaltres això és inqüestionable i cada cop es veu més clarament. Avui dia hi ha esplais, caus i tota mena d’entitats que treballen en el lleure, en l’educació no formal. I això ha canviat i crescut molt, fa quinze anys quan era un nen al cau i hi anàvem els meus amics i jo, gairebé et diria que érem els raros. Ara mateix, al cau de Moià, tenim llista d’espera, amb unitats de 30 nens.

L’escoltisme i el lleure en general ha fet molt bona feina i cada cop és més evident que cal una altra via d’educació. Ara bé, no ens confonguem, amb això no vull dir que l’escola no és important, però s’ha de poder complementar amb espais de lleure que ofereixin una educació no formal.

Parlàvem dels valors del lleure: compartir, fer el bé, estimar… són més necessaris que mai després dels estralls que ha causat la pandèmia?

Totalment, aquest últim any hem vist que són imprescindibles. De cop, tots ens hem vist en un pou que de vegades semblava que no tenia sortida. Per això és tan important treballar la companyonia, l’estima i tot plegat, perquè si comencem a ser individualistes i a pensar només en nosaltres mateixos no arribarem enlloc. O anem tots a una o el planeta dirà prou.

En aquest sentit, l’emergència climàtica també és un tema central per a Gatzara.

Sí, nosaltres cada any al casal d’estiu tenim un mateix eix central d’animació, que és el regne dels núvols, un regne imaginari que tenim a sobre, i el rerefons pedagògic de l’any passat va ser el canvi climàtic. Sempre intentem fer les coses per alguna raó, no proposem un joc només perquè els nens i nenes s’ho passin bé, busquem que aprenguin alguna cosa. I vam treballar molt el tema del clima perquè pensem que és essencial i si no ens hi posem tots conjuntament o acabarem molt malament.

Font: Gatzara Lleure Moianès.

També treballeu molt l’educació emocional en els infants.

Sí, quan vam començar ja teníem clar que havia de ser un dels nostres pilars, i això s’ha vist reforçat arran de la pandèmia. Treballem molt l’educació emocional i ho volem transmetre als infants perquè de vegades quan ens fem grans aquestes coses són més difícils de treballar.

Ho fem de mica en mica, parlem de com ens sentim quan estem tristos, també quan estem contents, són coses que si es van treballant a mesura que anem creixent després s’entenen molt millor. I és clar, imagina’t després d’estar tres mesos tots tancats a casa, molts infants ho necessitaven. Per això pensem que l’educació emocional és essencial.

Tota aquesta tasca que du a terme el lleure està prou reconeguda al país?

Amb això tinc sentiments trobats i penso que, evidentment, no sóc neutral perquè estic en la posició d’educador de lleure. Però si em preguntes crec que no s’ha tingut gens en compte des de fa molts anys. I això que a Catalunya tenim la sort de gaudir d’una xarxa d’educació en el lleure impressionant, que és molt difícil de trobar a altres llocs. Però malauradament crec que no l’aprofitem gens. I és perillós perquè aquestes coses quan no se li dona importància es comencen a cremar, falta molta feina per fer en aquest sentit.

Sobretot des de l’administració i les institucions?

Sí, parlo de la Generalitat de Catalunya, per exemple, que va imposar algunes restriccions que no tenien cap sentit, d’altres sí. I també parlo dels Ajuntaments, atès que encara avui entitats de lleure de pobles petits estan fent cau al carrer perquè el seu consistori no els hi cedeix un espai. És quelcom que afecta a tots nivells. Ens agrada molt omplir-nos la boca del bon lleure que tenim, però després no li fem ni cas.

Una altra cosa és el suport popular: la proposta de Gatzara ha estat molt ben rebuda a la comarca.

I tant, i n’estem molt sorpresos. Amb tot el que fem sempre ens agrada demanar l’opinió dels usuaris i famílies, i les valoracions que vam rebre ens van sorprendre molt positivament. De fet, va ser a través de les valoracions que ens van transmetre les famílies que va sorgir la idea de fer extraescolars. I enguany ja n’hem dut a terme a quatre pobles del Moianès. Per a nosaltres és un èxit, i més quan tot just acabem de començar, com qui diu.

També ens han trucat escoles per fer activitats de final de curs, tenim borsa de monitors… Creiem que tot plegat demostra que feia falta una entitat com la nostra.

De fet, va ser en part gràcies a la gent que vau poder organitzar l’Esbramec!, la primera fira de lleure del Moianès.

L’Esbramec! ha estat la cirereta del pastís. Creiem que ha demostrat que estem aquí per fer bé les coses, que en tenim moltes ganes i que amb Gatzara volem deixar empremta al Moianès. La resposta va ser boníssima, vam fer ‘sold out’ i encara avui ens para gent pel carrer per agrair-nos la feina feta. I sí, el vam organitzar gràcies a la gent, a través d’un Verkami, per això estem molt agraïts als 91 mecenes que van confiar en nosaltres i ens van donar diners per tirar-ho endavant i a tothom que va vindre, que van ser molts, més de 550 persones.

A banda, també hi van apostar empreses de Moià, que van voler patrocinar la fira perquè hi creien i ens van ajudar a fer-ho possible. I si tanta gent hi ha apostat és perquè les coses s’estan fent bé i tenim futur.

Font: Gatzara Lleure Moianès.

Vist l’èxit, no serà l’últim Esbramec! que organitzareu.

Primer toca valorar i pair el que hem fet, perquè crec que encara no en som del tot conscients. I quan sigui el moment ja ens ho plantejarem, nosaltres tenim les ganes, l’esforç i la il·lusió, però no ens atrevim a dir si serà l’any que ve, d’aquí dos o tres anys. A banda, hem crescut molt en poc temps i també ens hem de plantejar com funciona la nostra pròpia organització. Ara estem molt enfocats en els casals d’aquest estiu.

Quin és el futur de Gatzara a llarg termini?

Tenim molts camps oberts perquè som persones a qui ens agrada molt somiar. L’any que ve comencem un nou projecte, que consistirà a fer-nos càrrec de la part més didàctica d’una casa de colònies de Moià. Com a projecte més llarg termini, ens agradaria acabar tenint la pròpia casa de colònies de Gatzara o posar en marxa una escola d’educadors de lleure al Moianès, atès que ara s’ha de marxar fora de la comarca per formar-se com a monitor.

Ara bé, de moment estem molt centrats en el dia a dia, tenim moltes coses al cap i moltes il·lusions, però de mica en mica ho anirem aterrant i decidint què volem fer.