Borja Beltrán: “La seguretat no és només una norma, és una pràctica constant”
Comparteix
Els campaments d’estiu de Bandada neixen per oferir un espai segur, lliure de violències i pensat perquè adolescents dissidents de gènere i sexuals puguin trobar referents i amistats.
Els campaments d’estiu de Bandada s’han convertit en un referent per a adolescents dissidents de gènere i sexuals que busquen un espai segur, lliure de pressions i on poder ser sense justificacions.
En parlem amb Borja Beltrán, responsable del projecte, que ens explica per què van decidir impulsar aquesta proposta, quines necessitats van detectar entre infants i joves, i com treballen per crear un entorn inclusiu, pedagògic i comunitari que va molt més enllà del lleure tradicional.
Per què Bandada va decidir impulsar uns campaments d’estiu?
Bandada va començar l’any 2022 donant continuïtat al projecte Oasis LGTBI, nascut el 2015. Des dels inicis vam veure que hi havia una manca d’espais de seguretat en el món del lleure dirigits a joves dissidents de gènere i sexuals, espais on poder trobar-se, fer xarxa d’amistats i gaudir en un entorn tranquil, fora de les violències heterosexistes del dia a dia.
Per això vam apostar per generar un espai on puguin compartir experiències, conèixer altres adolescents amb qui establir vincles i envoltar-se d’històries que enforteixin l’autoestima. L’objectiu és millorar el benestar i teixir una xarxa que vagi més enllà de l’experiència adolescent.
Quina necessitat vau detectar entre els infants i joves del territori?
Principalment, la manca d’espais on poder ser sense haver d’explicar-se o defensar-se. Moltes criatures i joves creixen en entorns on la diversitat sexual i de gènere no està representada o és invisibilitzada, i això genera sensació d’aïllament.
També vam detectar la necessitat de referents propers i grup d’iguals. No es tracta només de “tractar problemàtiques”, sinó de generar espais de socialització positiva, on el desig, el cos, les identitats i les relacions es puguin explorar des de la llibertat i no des de la norma.
Quins valors i metodologies treballeu durant els campaments i com es reflecteixen en les activitats del dia a dia?
La nostra metodologia parteix d’un enfocament sòcio-constructivista, queer i de l’oprimit/da/di, des d’una mirada feminista interseccional. Apostem per l’educació no formal i vivencial, amb dinàmiques participatives, aprenentatge col·lectiu i espais de paraula on les experiències de les joves són al centre.
Ens agrada gaudir de la natura, fer excursions, jocs de taula, teatre i activitats que són lúdiques però també espais d’aprenentatge. Fem jocs per explorar el gènere a través del drag, espais de reflexió sobre sexualitat, cos i vincles, tallers creatius per explorar identitats i dinàmiques de convivència que posen al centre les cures i la corresponsabilitat.
Com treballeu perquè els campaments siguin un espai segur, inclusiu i acollidor per a totes les criatures?
La seguretat no és només una norma, és una pràctica constant. Treballem des de l’inici amb acords de convivència co-construïts amb el grup, que posen límits i necessitats tant individuals com col·lectives.
Adaptem llenguatge, activitats i espais perquè siguin accessibles i respectuosos amb la diversitat de cossos, identitats i motxilles. Entenem la seguretat també des d’una dimensió emocional: que cadascú pugui situar-se al seu ritme, sense pressions, i sabent que hi ha adults de referència disponibles per ajudar i acompanyar quan calgui.
Quina ha estat la resposta de les famílies i del territori? Heu notat un augment d’interès o participació?
La resposta ha estat molt positiva, especialment per part de famílies que sovint no troben espais on les seves criatures siguin realment enteses i acollides. També hem notat un augment progressiu de l’interès, relacionat amb una major consciència social sobre la diversitat i amb la manca d’oferta específica en aquest àmbit.
Als campaments venen joves sobretot de Catalunya, però també d’Euskal Herria, València o Madrid. Seria increïble que hi hagués més campaments com aquest arreu!
Com animaries algú a interessar-se i apuntar-se?
Els diria que no són només uns campaments, sinó una experiència de comunitat. Un espai on fer amistats, descobrir-se, provar coses noves i sentir-se part d’alguna cosa. També hi ha les trobades mensuals que fem a Barcelona, amb diferents grups d’edat, on fem activitats similars amb seguiment durant tot el curs.
No cal tenir-ho tot clar ni identificar-se d’una manera concreta: és un lloc per explorar, compartir i estar a gust. I sobretot, un espai on poder ser sense filtres, amb respecte i amb alegria.
Afegeix un nou comentari