L'any passat, Catalunya va tenir el trist honor de ser la comunitat on es van practicar més desnonaments, amb un total de 8.574 (la majoria per impagament del lloguer). Això representa el 22,4% dels llançaments que es van fer a tot l'Estat, segons les dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). I aquest any, la cosa no millora. Durant el primer trimestre del 2023, se n'han dut a terme 1.715, xifra que torna a situar Catalunya al capdavant del rànquing, per davant d'Andalusia (1.279) i el País Valencià (1.010).

Per tal de visibilitzar aquesta problemàtica social, l'Observatori DESC ha impulsat el web 'MapHab - Mapatge per la lluita per l’habitatge' perquè creuen que "la cartografia crítica és una eina clau per a l'apoderament, ja que permet democratitzar el coneixement del territori i estableix connexions i aliances".

Es tracta de dos mapes que, per una banda, permeten localitzar els desnonaments que s'han fet a la ciutat de Barcelona des de l'any 2016 fins al 2022 i, per l'altra, situar les convocatòries per aturar-los realitzades enguany. L'Observatori els ha elaborat a partir de les dades extretes de les diverses organitzacions en defensa de l'habitatge i ha comptat amb la col·laboració del projecte 'Critical Mapping in Municipalist Movements', Labor-K Lab i la Universitat Tècnica de Berlín.

En el cas del mapa històric, les usuàries poden veure aquells casos de desnonaments que es van produir a la capital catalana a partir del 2016 i si finalment van ser executats o no. També especifica el tipus de tinença de l'habitatge (lloguer, hipoteca o ocupació) i el nom de la propietat si es tracta d'una persona jurídica.

L'altre mapa especifica la crida de les entitats per ajudar a aturar els llançaments que es vagin produint aquest any. S’indica on seran, a quina hora, quin dia i si la propietat és una persona física o jurídica. Si es tracta d’aquest últim cas, sí que es publicarà el seu nom "per fer més transparent l'estructura de la propietat". Amb tota aquesta informació, l'Observatori DESC "pretén donar llum a la problemàtica dels desnonaments arreu de Catalunya i la resposta popular" i fer reflexionar la població sobre on es produeixen aquests desnonaments.

Anàlisi de les dades històriques entre el 2016 i el 2022

L'Observatori DESC ha publicat també una anàlisi del problema dels desnonaments a Barcelona amb les dades proporcionades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). D'aquest informe es desprèn que l'any 2019 es van duplicar els casos respecte al 2016 i que el 2020 van baixar per la moratòria decretada a causa de la pandèmia per la covid i a efectes de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. A partir d'aquest any, van pujar de nou.

Durant el període 2016-2022, l'entitat destaca que on es van concentrar més casos de desnonaments va ser als barris d'Hostafrancs, Sants, Badal, la Bordeta, Sant Antoni, el Raval, Nou Barris i la Marina del Port. És a dir, barris afectats per la gentrificació i amb població amb rendes baixes. Del total d'expulsions, en el 61,6% dels casos la propietat era una persona jurídica.

Una de les dades més rellevants és que gràcies a les convocatòries a porta dels moviments socials a Barcelona es van poder aturar el 90% dels desnonaments.