Shahid Ashraf: "L'esport va ser el nostre principal pilar d'integració i volem transmetre el mateix al jovent"

El Shahid Ashraf va arribar a Barcelona provinent del Pakistan a l'edat de disset anys. Ho va fer sense referents familiars, motiu pel qual va passar per un centre d'acollida per, posteriorment, viure a un pis tutelat. Avui, tretze anys després, i amb molt d'esforç, ha impulsat el projecte En Forma, Inspira, un club per córrer que convida a joves tutelades i extutelades de la capital catalana a endinsar-se al món de l'esport.

L'objectiu principal del projecte és que el jovent ampliï la seva xarxa social i, a més, rebi orientació tant en els seus estudis com en l'accés al món laboral. Parlem amb el Shahid sobre com va sorgir aquest projecte, quins són els objectius assolits, la resposta del jovent que formen part d'aquest club i els propers reptes d'un projecte que compta amb el suport de la Fundació Èxit i de l'Escola Pia.

En quin punt trobem l'origen d'En Forma, Inspira?

Aquest és un projecte que va sorgir quan tenia dinou anys. Quan vaig arribar a Barcelona ja estava interessat en l'esport, sobretot en el futbol, però quasi no feia res per manca d'una xarxa d'amics, ni el suport de gent que em pogués orientar cap a l'esport. Va ser llavors quan vaig parlar amb un educador per proposar crear un grup per fer esport amb altres joves que estaven en pisos de la mateixa entitat. L'educador em va animar perquè ho organitzés jo mateix. Uns anys després em vaig trobar presentant el projecte davant del mateix educador.

No obstant això, des que et sorgeix la idea fins que es plasma, van passar uns anys. Va ser un camí llarg.

En aquell moment em començo a interessar per córrer, sobretot per la muntanya. Jo estava estudiant un grau mitjà de telecomunicacions i per inèrcia vaig començar el grau superior. Jo soc una persona molt moguda, m'agrada molt fer esport i no estava còmode passant tantes hores assegut davant de l'ordinador i parlant de fibra òptica. Al final del trimestre vaig veure que això no era el que em motivava i vaig reunir-me amb un educador de la Fundació Èxit, entitat a la qual estava vinculat, juntament amb la Fundació Servei Solidari, per demanar-li orientació i assessoria.

Com a mi m'agradava molt córrer, em va dir si m'havia plantejat mai estudiar Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport. La meva resposta va ser: "això existeix?" [riu]. Des d'aquell moment li vaig començar a donar voltes. Vaig començar a investigar escoles on estudiar aquest grau superior i una de les que m'agradava era l'Escola Pia de Sarrià. No obstant això, malgrat que jo ja estava treballant, no ho feia a jornada completa perquè estava estudiant. I, per això, no em podia permetre pagar el curs.

I què vas fer?

Jo encara seguia al pis tutelat i li vaig transmetre a l'educador que m'agradaria aconseguir una beca per poder estudiar allò que volia. Des de l'entitat em van posar en contacte amb l'Escola Pia de Sarrià i els vaig explicar la meva història, qui era jo i quines curses havia fet els últims anys, com alguna marató, l'Ultrapirineu o altres curses de muntanya. La persona que em va entrevistar em va dir que amb el currículum i la motivació que tenia, seria injust que no pogués estudiar per la part econòmica. Finalment, em van donar l'oportunitat i em van becar.

Vaig acabar el grau superior i vaig fer el projecte final, però no va ser el projecte actual, sinó un altre que m'agradaria impulsar en un futur. Em van felicitar i, quan vaig acabar, un dels professors em va dir si m'havia plantejat mai fer activitats extraescolars de córrer amb nens. Justament al mateix any, la Fundació Èxit complia vint anys i per celebrar-ho van donar l'oportunitat a tots els joves que havien passat per l'entitat de presentar algun projecte que generés un impacte positiu. Els projectes seleccionats tindrien el suport de la fundació.

En aquest cas, sí que vas presentar la idea que més tard es va convertir en En Forma, Inspira, oi?

Sí, vaig presentar la idea de crear un club per fer esport amb joves que estan als pisos tutelats. L'objectiu era fer créixer la seva xarxa social i, a aquells que volguessin i que es comprometessin a venir a entrenar, poder donar-los l'oportunitat d'estudiar. L'Escola Pia es va comprometre a intentar becar joves del projecte que volguessin estudiar i necessitessin la beca. A mi m'havien donat la beca, em van donar l'oportunitat i la vaig poder aprofitar per estudiar allò que desitjava.

A més del suport de l'Escola Pia, també comptava amb el suport legal de la Fundació Èxit. Tenir darrere aquesta entitat ens va ajudar molt a transmetre més confiança perquè a mi no em coneixia ningú. Quan tenia aquestes dues parts, vaig pensar que era el moment de llençar el projecte.

"A mi m'havien donat la beca, em van donar l'oportunitat i la vaig poder aprofitar per estudiar allò que desitjava".

Amb quants joves inicieu el projecte?

Vam fer la prova pilot amb tres joves, tots de la Fundació Servei Solidari. Vam anar creixent i van arribar a més joves, no només a través de les entitats, sinó pel boca-orella. Al cap d'un temps vam veure que això tenia un impacte positiu en ells. Estàvem aconseguint que els joves sortissin del seu cercle habitual i que ampliessin la seva xarxa social fent esport. Així, joves, que pràcticament feia poc que havien arribat a Barcelona, i que tenien la necessitat d'expressar-se, ho podien fer en un lloc còmode, fent esport i amistats. Cada cop els agradava més, els motivava i repetien.

Va arribar un moment que un dels joves, l'Omar Idrissi, va voler estudiar. El vam posar en contacte amb l'Escola Pia de Sarrià i va començar a estudiar. Com també ho necessitava per viure, vaig ajudar-lo a trobar feina perquè jo creia que valia molt. El van entrevistar a la botiga esportiva en la qual treballo, i va encaixar molt bé: al cap de sis mesos ja tenia contracte indefinit. L'Omar, ara mateix, és el secretari del projecte, per tant, cofundador juntament amb mi i l'Allidu Adamu, que és el tresorer. Ells dos van ser dels primers joves a participar en el projecte.

És una demostració que els joves poden créixer fent esport.

El nostre principal objectiu és que creixi la seva xarxa social. I a partir d'aquí, hi ha altres objectius que poden anar complint. Si es comprometen amb el projecte i amb si mateixos, poden estudiar, si ho desitgen. Això ho tenen clar. I la següent fase seria la inserció laboral. Si ho necessiten, juntament amb la Fundació Èxit, els orientem i els ajudem a poder trobar feina. Amb el pas dels dies nosaltres anem coneixent què és el que vol o necessita el jove. En un any, pràcticament sense tenir res, tres joves del projecte han començat a estudiar, i altres tres han entrat al mercat laboral.

Creix la seva xarxa social i creixen ells. Però també han de créixer a nivell de responsabilitat. Un cop dins del club, els joves també han de començar a dinamitzar alguns entrenaments, enlloc que sempre els organitzem nosaltres tres. Al final és un projecte des dels joves pels joves. No és un projecte del Shahid. Jo vaig posar la primera pedra, però a partir d'aquí la idea és que els joves es vagin apoderant i que se sentin part del projecte.

"En Forma, Inspira és un projecte des dels joves pels joves".

Quina és la resposta dels joves que participen en el club?

Nosaltres els expliquem que no som cap ONG, ni una entitat social. Nosaltres som un club esportiu pels joves tutelats i extutelats en situació de vulnerabilitat. Busquem que estiguin còmodes i preparats. Això sí, si compleixen amb el seu compromís, a mitjà termini reben aquests beneficis que t'he comentat, a més de facilitar-los material esportiu, si el necessiten, o els donem dorsals solidaris per a curses, la qual cosa és una motivació per a aquells que els agrada córrer. En general, la resposta del jove és òptima.

Donem bastant llibertat a l'hora de proposar coses. La principal activitat és córrer, però entenc que hi ha gent que no li agrada tant com a mi. No hem de perdre mai l'essència del projecte. Córrer és l'activitat amb la qual vam engegar el projecte, però si cal es pot vincular a altres activitats, com senderisme. De fet, estem planejant per l'any que ve que hi hagi, un cop al mes com a mínim, un partit de futbol o de voleibol.

Teniu lloc per entrenar?

Avui dia no tenim cap lloc on entrenar i a llarg termini és necessari que en tinguem. Quedem a la Barceloneta i els joves venen des de casa preparats per córrer. A l'estiu està molt bé, però a l'hivern, molts cops, veus com venen amb samarreta de màniga curta simplement perquè no tenen material esportiu adequat. Això a mi em fa mal. Ens agradaria tenir un espai on poguessin arribar i canviar-se, i sortir a córrer.

En quin estat està el club?

Recentment hem registrat el club oficialment, però encara ens queden alguns passos per donar estabilitat al projecte. Estem fent passos curts i lents perquè els tres cofundadors del projecte treballem. Ho fem perquè ens agrada, perquè creiem en l'esport i perquè ha sigut el nostre principal pilar d'inserció a Barcelona, i només volem transmetre el mateix als joves. Gràcies a l'esport hem conegut amics que ja són família.

Què significa córrer per a tu?

Per a mi, quan corro per la muntanya, significa llibertat. Jo tinc el meu compromís amb la meva feina, així com en altres aspectes de la meva vida, però el temps que estic corrent a la muntanya és per a mi, per pensar, per reflexionar o sentir-me lliure.

Quins són els propers reptes del projecte En forma Inspira?

Ens agradaria col·laborar amb més entitats amb les quals poder crear una bona xarxa. Estem en aquesta fase d'anar creixent, a poc a poc, I, d'altra banda, ens agradaria guanyar una mica d'estabilitat. Encara ens falten molts aspectes snecessaris, com un compte bancari. Està sent un procés difícil, però no dubto que tirarem endavant.

D'altra banda, tenim com a objectiu fer més activitats per cuidar la nostra zona d'esport. A l'estiu vam participar en l'Ultra Clean Marathon en la qual vam recollir 28 quilos de brossa a les muntanyes, una experiència molt maca que vam repetir recentment durant una sortida la Cerdanya. I per celebrar que ja tenim el sí definitiu com a club, l'11 de desembre organitzem una caminada a Torre Baró, amb l'objectiu de recollir residus de la muntanya, en la qual podran participar tant joves com voluntaris que vulguin col·laborar.