“Un Planter no canviarà el món, però un miler o 10.000 Planters potser sí; nosaltres ens fem responsables de la nostra part”. Són paraules del David Martí, una de les set persones que fa quatre anys varen iniciar el projecte d’Educació Viva el Planter, una escola per a l’etapa de secundària situada al cor del Baix Montseny. Basada en un model autogestionat i cooperatiu, aquesta singular iniciativa se centra a posar la vida al centre, cercant la felicitat i la plenitud de la persona.

Una proposta innovadora que ara viu moments de dificultat com a conseqüència de la pandèmia. Per això, ha engegat una campanya de finançament col·lectiu per evitar el tancament i, alhora, comunicar les bondats de la iniciativa.

Un espai d'aprenentatge autogestionat

El Planter apel·la sense embuts a la responsabilitat individual del jovent, fuig dels currículums educatius imposats i s’obre a què cadascú desenvolupi i potencïi els seus propis interessos. “La idea és que no tothom és igual, no tothom vol fer el mateix ni creix a la mateixa velocitat, per això plantegem que cada jove esculli el seu camí d’aprenentatge, partint de les seves pròpies motivacions internes, de manera acordada i consensuada amb el grup d’acompanyants”, apunta Martí.

Per explicar l’essència d’aquesta filosofia, cal donar un cop d’ull a una de les seves principals fonts d’inspiració, que rau en el concepte d’organització teal. Una idea exposada amb detall al llibre ‘Reinventar las organizaciones’, de Frederic Laloux, tot un best-seller sobre gestió empresarial traduït a 17 idiomes.

Martí, que prologa l’edició en castellà del llibre, explica que es tracta d’un model basat en tres principis bàsics: la responsabilitat individual, entesa com a absència de jerarquia i una organització absolutament horitzontal; la cerca de la plenitud de la persona a través de lideratges acollidors, acompanyament emocional i espiritualitat; i el propòsit evolutiu, que incideix en el fet que les empreses són organismes vius, subjectes a canvis constants per adaptar-se a un món en permanent evolució.

I, com exposa Martí, per recórrer aquest camí cal aprofundir en un altre concepte important per entendre el sentit del projecte educatiu d’El Planter: la Comunicació NoViolenta o llenguatge girafa, desenvolupat per Marshall B. Rosenberg, Doctor en psicologia clínica, educador i reconegut mediador en conflictes internacionals.

“En una organització on no hi ha jerarquies, convé aprendre a parlar d'una altra manera. I la proposta de Comunicació NoViolenta és una pràctica per expressar-se sense judicis, sense ordres, sense amenaces, sense voler tenir sempre raó, és a dir, sense el que és propi d'un llenguatge derivat d'una societat piramidal”, afirma.

No obstant això, com és normal, un plantejament innovador sempre es topa amb dificultats lògiques. “El problema és que, en moltes ocasions, quan preguntem al jovent què volen fer no saben què contestar perquè porten massa anys sense qüestionar-s’ho. Estan amb el pilot automàtic i pensen ‘què em toca fer aquest any?’ Nosaltres intentem fugir d'això”, explica un dels impulsors d’El Planter.

Crowdfunding per fer el projecte autosostenible

Una altra dificultat, de naturalesa molt distinta, ha estat la inesperada irrupció de la Covid-19, que ha fet tremolar els fonaments del món que coneixem. I també de la viabilitat d’El Planter. I és que, el curs 2020-21 havia de ser l’any de la consolidació del projecte, atès que s’estava a punt d’assolir el mínim necessari per a l’autosostenibilitat de la iniciativa.

Tanmateix, les dificultats econòmiques derivades de la pandèmia han fet mossa i han deixat enlaire la continuïtat d’El Planter. “Hi ha una part de les famílies que s’haguessin sumat al projecte que, segurament, no vindran. A més, algunes que ja hi eren tenen dubtes, tot per una qüestió estrictament econòmica”, lamenta Martí.

Malgrat tot, abans de rendir-se i tancar El Planter, els seus impulsors han decidit tirar pel dret i organitzar una campanya de finançament col·lectiu per salvar el projecte. De moment, ja han aconseguit prop de 20.000 euros dels més de 40.000 que s’han fixat com a objectiu per garantir la continuïtat de l'escola.

El 85% dels diners recaptats anirà destinat a beques perquè el jovent pugui seguir aquest camí iniciat el 2015. El 15% restant s’emprarà per comunicar amb ets i uts els aprenentatges del projecte.

A tall de reflexió final, David Martí raona perquè cal treballar noves maneres de fer des de l’àmbit educatiu com a recepta per a un canvi global: “El món de les organitzacions està buscant noves maneres de fer, però si no cuidem que s’introdueixin des de la base, després aquests canvis seran molt més difícils de portar a terme. S’ha de treballar des de la base, nosaltres estem intentant predicar amb l’exemple”.