Encara que hagin passat més de cinquanta anys, al Carles Vallejo encara li dol recordar els vint-i-un dies que va passar a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona. El desembre del 1970, quan només tenia vint anys, la seva vida va entrar en una espiral de foscor, tortures i violència després de ser detingut i caure en mans de la temuda Brigada Politicosocial del franquisme a causa de la seva militància política.

Malgrat que s’havia format per resistir en cas de ser arrestat, no hi havia preparació possible per al tràngol que va viure en aquelles dependències policials, un dels símbols més importants de la repressió de la dictadura espanyola.

Desproveït de tota noció del temps i completament aïllat, Vallejo evoca que el pitjor era la incertesa de no saber quan sortiria d’aquell calabós, on va patir tota mena de tortures i vexacions perpetrades per la policia franquista. “No sabia si era de dia o de nit, ho recordo com un forat negre on em sotmetien a interrogatoris constants i m’aplicaven tota mena de tècniques de tortura”, expressa en una entrevista a Xarxanet. El patiment va ser tan gran, admet, que va viure el trasllat a la presó Model com “un alliberament”.

Com el Carles Vallejo, que avui és president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, milers de persones van ser víctimes de la brutalitat policial a la comissaria del centre de Barcelona, creada el 1929 durant la dictadura de Primo de Rivera i convertida en el centre neuràlgic de la repressió i la tortura del franquisme a la ciutat. Avui, quaranta-set anys després de la mort de Franco, i malgrat la lluita de les associacions memorialistes i de drets humans, aquell espai continua sent la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana 43.

Per reparar aquesta anomalia històrica i democràtica, 177 entitats internacionals de vint països s’han sumat a la llarga reivindicació de les organitzacions memorialistes per convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria.

Sota el lema ‘Fem justícia, fem memòria’, les impulsores de la campanya ‘Via Laietana 43’ s’han plantat al davant de la comissaria per presentar una crida internacional que cerca resignificar la prefectura policial i transformar-la en un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura per tal d’assenyalar la seva “funció commemorativa, d’homenatge i didàctica reparadora”. Han anunciat que s’hi concentraran dos cops al mes.

Una llarga reivindicació que aplega el suport d’àmplies majories

No és una reclamació nova, ben al contrari. Des de fa més de dues dècades, associacions memorialistes catalanes i de persones represaliades han batallat per donar a conèixer la tortura estructural que s’hi practicava com a eina de repressió política i retre homenatge les víctimes d’aquell horror.

Aquesta reivindicació ha aplegat el suport d’àmplies majories, tant al ple de l’Ajuntament de Barcelona com al Parlament de Catalunya, així com al Congrés dels Diputats, que el juliol del 2017 va aprovar una proposició no de llei per resignificar l’espai. Un compromís que s’ha incomplert fins ara i que encara és més flagrant després de l’entrada en vigor el passat mes d’octubre de la Llei de Memòria Democràtica, que insta a resignificar els espais de tortura en espais de memòria per garantir el dret a la veritat i la reparació de les víctimes.

Per acabar amb aquest greuge històric, la crida internacional que impulsen entitats com l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular, Irídia i Òmnium Cultural, entre altres, reclama al Ministeri de l’Interior i a les administracions competents que es compleixen dues demandes principals.

Per una banda, la desafecció de l’edifici com a centre operatiu policial i el trasllat d’aquest a altres dependències; i per l’altra, la transferència de l’edifici de la Prefectura de Via Laietana i dels seus fons documentals a les institucions catalanes per tal que en facin la transformació en un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura, especialment durant el franquisme, amb la participació de les entitats de memòria i persones represaliades.

El Carles Vallejo es va sobreposar al dolor per explicar amb ets i uts el calvari que va viure a la comissaria de la Via Laietana. Altres no van poder fer-ho per les terribles seqüeles que encara arrosseguen. “M’ho vaig plantejar com una mena de deure de testimoni, tot i que no ha estat gens fàcil”, afirma, alhora que lamenta que “en aquest país ningú s’ha preocupat del trauma que portem a sobre els torturats pel franquisme”.

La resignificació del símbol de la tortura i la repressió franquista a Barcelona seria un pas, i en calen molts més, per començar a reparar aquesta injustícia històrica i democràtica.

En la mateixa línia d’acabar amb la impunitat, fa uns dies el president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme també va presentar la primera querella que s’interposa a l’Estat espanyol per crims franquistes després de l’aprovació de la nova llei de memòria. Concretament, assenyala sis policies franquistes que van ser els seus torturadors a la comissaria de Via Laietana.

Recuperar la memòria és una tasca que, assegura, és cabdal, sobretot de cara a les noves generacions: “El jovent no és conscient que la democràcia és una conquesta, no va ser fruit d’una evolució natural, sinó que es va haver de lluitar molt”.