Una guia didàctica per fomentar masculinitats més lliures i trencar estereotips

Posar en qüestió la identitat masculina hegemònica és una responsabilitat individual i col·lectiva, i tot un repte, per a una societat que vol abraçar la diversitat i trencar amb el binarisme imposat des de la norma cisheteropatriarcal. A transitar aquest camí vol contribuir la guia didàctica per acompanyar masculinitats lliures que ha creat la Fundació Antisida de Lleida, en col·laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris (aMS) de Lleida.   

“La finalitat d’aquestes pàgines és revisar com amb la lògica de la norma, les expectatives i les creences sobre què és ser home, esdevenen imposicions que la canalla assumeix i integra”. Amb aquests mots tan esclaridors per a la qüestió comença el recurs, titulat ‘Ombres. Quan posem el focus en un sol lloc apareixen les ombres’. 

La guia té el propòsit d’ajudar a prendre consciència sobre la masculinitat hegemònica i, alhora, desfer els prejudicis i estereotips que s’hi associen. I ho vol fer, com se subratlla ja a la introducció, provocant una incomoditat que faci moure i repensar-se a qui la llegeixi. 

Signada per l’educadora especialista en sexualitats de la Fundació Antisida de Lleida, Sònia Notario Entor, inclou un recull de dades estadístiques que posen en evidència el lligam entre masculinitat hegemònica i el risc, amb exemples sobre conductes estereotipades que hem normalitzat; una sèrie d’exercicis per autorevisar-se i reflexionar sobre què és ser home i quins privilegis té associats, a més d’abordar àmbits com la família o l’escola; consells per acompanyar les masculinitats; una caixa d’eines per saber-ne més i un glossari amb els termes que empra el document, entre altres. Tot plegat, il·lustrat amb dibuixos obra de Momo Estudi.

Una guia dirigida especialment a professionals, famílies i persones cuidadores

Un dels punts de partida de la guia rau en el fet que, tot i que a la nostra societat cada cop es qüestionen més les fronteres del gènere, i el gènere en si mateix, “encara utilitzem unes ulleres binàries que mostren la masculinitat i la feminitat com un ordre social i jeràrquic on encaixar”, afirma el text. 

Així, el recurs neix amb la vocació de dirigir-se a tothom, té uns protagonistes concrets: els pares i les figures masculines que envolten i acompanyen els nens en el seu desenvolupament. Igualment, pretén ser d’utilitat per a professionals, famílies i persones de cura que tinguin interès a fer-se una revisió per tal d’acompanyar unes masculinitats lliures i plaents, que no facin ni es facin mal.

Igualment, la guia formula la premissa que el patriarcat no només el pateixen les dones, les identitats no normatives o la canalla, entre altres, sinó també els homes mateixos, a qui des de la infantesa se’ls exigeix ser part de la masculinitat hegemònica. 

“No existeix una única manera de ser home, ni pel fet de ser-ho t’has de convertir en un màrtir del patriarcat disposat a sostenir-lo fins i tot amb el teu patiment personal”, enuncia el text. Una afirmació que reforça l’autora assegurant, en declaracions recollides per la fundació, que “els nens, nois i homes estan patint i s’estan fent mal i el pitjor és que potser no ho saben, perquè el patiment queda anestesiat amb els privilegis que com a mascles els atorga el patriarcat”.

Dades, exercicis i consells per acompanyar masculinitats

La guia està farcida de dades rellevants, que sovint estan a l'ombra, i que avalen l’existència d’una relació entre la masculinitat i el risc, i destaca que aquest risc afecta tant a la vida dels mateixos homes com a la vida d’altres persones. 

En aquest sentit, es remarca el protagonisme que cobren els homes a l’hora d’encapçalar estadístiques de morts per causes externes, com suïcidis, accidents de trànsit o morts per agressions o homicidis. Igualment, es fa palès que els homes lideren amb percentatges entorn del 90% o més les condemnes per homicidis, lesions, tortures i delictes sexuals, entre altres. 

El manual també proposa un ventall d’exercicis amb l’objectiu d’autorevisar-se i reflexionar sobre qüestions com “què és ser home” i els privilegis que comporta ser-ho, que sovint passen desapercebuts pel fet d’estar tan normalitzats. També es plantegen activitats per fer en l’àmbit de la família i a diferents espais de l’escola, com l’aula i el pati. 

Tot seguit, s’exposen una sèrie de consells útils per acompanyar les masculinitats que van des de tractar la canalla com a persones individuals abans que com a éssers sexuats, a celebrar i fer visible la diversitat o deixar de ser persones passives davant la violència. A més, es posen sobre la taula diverses situacions concretes i se suggereixen reaccions. “T’hem de dir que el com i el qui ets tu com a referent, per aquest motiu, després de les reflexions queda la declaració d’intencions: què podem fer i com”, resumeix el text.

La guia de la fundació es completa amb una caixa d’eines, en què se cita una extensa bibliografia de llibres i manuals per continuar aprenent sobre masculinitats lliures, i un glossari en què es detallen conceptes i termes que convé conèixer per parlar amb coneixement de causa sobre la qüestió.

Amb tot, la pretensió de la guia no és ser un manual estàtic o tancat, i s’ha concebut amb la idea de continuar enriquint-se amb les aportacions de tothom que vulgui contribuir a caminar cap a unes masculinitats lliures d’estereotips que no es facin ni facin mal. “Aquesta guia és per usar-la, transformar-la, ampliar-la i, sobretot, construir-la conjuntament”, rebla l’autora.