Zaira Arlandi: "Un obrador compartit s'hauria de contemplar com un servei públic com pot ser una escola"

La Catalitzadora és un projecte de transició ecosocial a Collserola vinculat a Can Pujades que se centra en la creació d'un obrador compartit per a l'elaboració de productes alimentaris.

Han iniciat el procés amb el pla de viabilitat, parcialment finançat gràcies al premi Eines 2021 de transformació i innovació social en la categoria d'àmbit local, i està fent l'estudi de viabilitat en col·laboració amb Can Pujades gràcies a una subvenció d'Impulsem el que fas.

En parlem amb una de les seves membres, Zaira Arlandi.

Què és un obrador compartit?

No és un forn de pa, és un espai de transformació alimentària compartida per persones que elaboren diferents productes com conserves, melmelades, mel, cremes de verdures, salses...

Compartir espai de feina genera coneixement.

Un obrador hauria de tenir diverses zones: la zona blanca, on s'elaboren els productes, una zona de compres comuns que abaratiria molts productes i transports i contribuiria a reduir la petjada de carboni, i una sala polivalent on es puguin fer formacions per a la gent que faci servir l'obrador perquè per treballar en una cuina professional t'han d'assessorar.

I també hauria de tenir una cafeteria o bar perquè les grans idees en aquest país sempre s'han creat als bars. És a dir, un lloc de reunió on hi hagi intercanvi d'idees, on es pensi en I+D+I, per col·laborar amb universitats, per a formació reglada i no reglada, per a reunions, comunicació i la intel·ligència col·lectiva necessària a l'hora de desenvolupar nous productes.

En quin punt del procés esteu?

Estem fent un estudi de viabilitat per implantar un obrador a la part barcelonina de la serra de Collserola. Volem assentar les bases per veure la viabilitat del projecte.

Pensem que és viable. Hi ha la matèria primera i persones que volen elaborar productes, però que no tenen lloc o no tenen registre de sanitat perquè és molt car. Falta el pas de les institucions.

Què us va suposar rebre el premi Eines per fer el pla?

Estem molt agraïdes, ens va donar molta visibilitat. Però també és veritat que amb 2.500 euros no es fa un obrador ni un pla de viabilitat.

No n'hi ha cap d'obrador a la zona?

Les companyes de Tres Cadires, que tenen un obrador a Lleida, tenen el mapa obradorscompartits.cat en què pots veure els que hi ha a Catalunya. Vaig fer un estudi pel màster en agricultura ecològica i Collserola és una illa en aquest sentit.

Així, les productores han d'enviar el producte més lluny per elaborar-lo?

El tema de la pagesia és estacional. A l'estiu tenen excedents de tomàquet, i hi ha agricultors que com que no tenen obrador l'han d'enviar fora perquè els facin les conserves i els hi tornin. La petjada de carboni és més elevada.

És una manera d'ajudar la pagesia?

És una forma de donar suport. Parlant amb la pagesia ens n’adonem que hi ha interès, no només per transformar, sinó també per plantar coses que durant l’hivern tinguin sortida.

Li donaria un valor afegit a la producció de Collserola, i s'ho val. És un producte d'alta qualitat, de proximitat. També és una forma de lluitar contra el malbaratament alimentari. També hi ha agricultors que venen el producte estacional a hotels i restaurants gairebé a pèrdua.

Hi ha més avantatges.

Estem en plena lluita contra el foc. Diuen que Collserola es pot cremar en vuit hores. L'associació Collserola Paisatge Viu, que és una associació amiga, adverteix del perill que té tot això i de la necessitat de crear un territori mosaic que no existeix perquè hi ha poca pagesia i molts arbres.

Un territori variat serviria per frenar un possible incendi. Un obrador compartit formaria part de la cadena de l’economia circular que ajudaria a la prevenció d’incendis. Ajudaria a que la petita pagesia es consolidés i ajudaria a crear aquest territori mosaic.

"Un obrador compartit formaria part de la cadena de l’economia circular que ajudaria a la prevenció d’incendis"

Suposo que heu hagut de fer molt de treball en xarxa.

Està sent molt interessant. Amb Arran de Terra coordinem el grup de treball d'obradors compartits en el marc d'Alimentem Collserola.

Quines realitats us trobeu?

Hi ha molt d'interès en elaborar. Hi ha gent que ja està elaborant en precari, sense registre de sanitat. Han de limitar les vendes i els pot caure una de bona. Això es podria pal·liar amb l'obrador.

Econòmicament no és viable. No hi ha espais, la maquinària és cara, necessites un autoclau, que val 9.500 euros, hi ha la problemàtica administrativa...

I això de qui és feina?

Totes no podem fer-ho tot. L'administració ha de donar la cara. És l'únic que falta. El que no pot ser és que ajuntaments que embogeixen amb els ODS no vulguin invertir en un obrador. Això és agroecologia de maquillatge. S'hauria de contemplar com un servei públic com pot ser una escola, un centre cívic o un CAP. Garanteixen productes que cuiden la nostra salut i promouen l'autoocupació, que és salut mental.

Els diners de l'administració no són seus, són nostres. No han d'oblidar d'això. S'han de posar a treballar d'una vegada per facilitar espais per al desenvolupament de la pagesia. És una manera de territorialitzar el nostre sistema alimentari.

"El que no pot ser és que ajuntaments que embogeixen amb els ODS no vulguin invertir en un obrador"

De ser més autònomes?

Ho veiem amb el canvi climàtic i amb la guerra. Hem de crear sistemes alimentaris resilients arraigats al territori, que no depenguin de crisis energètiques ni de qüestions geopolítiques.

Ho aconseguireu?

Ja són moltes reunions amb polítics de l'àrea metropolitana de Barcelona i te n'adones que les promeses acaben en res. La pilota està a la seva teulada.