Bernat Serrat va formar part del Koitton Club, un dels primers bars musicals cooperatius de Barcelona i la llavor del que ara és La Deskomunal. A part de concerts, presentacions de llibres, projeccions de pel·lícules, recitals de poesia i obres de teatre, es dediquen a la gastronomia. Així, l’espai es presenta com un híbrid entre la cuina i la cultura cooperatives al carrer d’en Blanco i Tenor Masini, al barri de Sants.

Com va començar l’aventura de La Deskomunal?

Al barri de Sants, com tothom sap, hi ha molt moviment cooperatiu. Quan la gent de Lacol i La Ciutat Invisible va començar a buscar un espai compartit per combatre els lloguers desorbitats dels seus locals, van trobar unes naus antigues abandonades on hi cabien moltes més cooperatives de les que s’havien plantejat encabir inicialment. Va ser llavors quan van contactar amb la gent que portàvem el Koitton Club i ens van proposar compartir espai amb elles.

I vau acceptar la proposta.

Ens van demanar encarregar-nos de l’espai gastronòmic i cultural. En aquell moment ens feia molta por ficar-nos a un projecte així, perquè tot just acabàvem d’aconseguir una mica de tranquil·litat. Quan vaig veure l’espai, però, no ho vaig dubtar: ens havíem de traslladar. Això sí, amb la condició de poder millorar. Ja havíem patit molt al Koitton Club... Programar a l’àmbit cultural en la ciutat de Barcelona sent un projecte alternatiu, és gairebé una experiència suïcida.

Vau aconseguir deixar de patir?

Ens vam fixar en el projecte del Kafe Antzokia, d’Euskal Herria. Es tracta d’un projecte que combina l’hostaleria amb la programació cultural: de dia és un restaurant i de nit una sala de concerts. Això no existia a Barcelona a l’àmbit alternatiu, així que vam pensar que estaria molt bé seguir el seu exemple. Evidentment, va ser difícil, ja que l’administració no tenia llicències específiques per fer això. Finalment, però, ho vam aconseguir. La part gastronòmica la van agafar els nostres companys i companyes del Kop de Mà, amb qui ja havíem treballat conjuntament.

Com funciona la vostra cooperativa?

Tenim una cantera important de socis i sòcies col·laboradores que participen de les assemblees generals de la cooperativa. La majoria són clients i clientes fixes del que era el Koitton Club. Són persones que s’estimen el projecte. A més a més, donen suport econòmic a través d’una quota única. D’altra banda, tenim els socis i sòcies treballadores. A una cooperativa capitalista, aquestes sòcies tindrien menys poder de decisió que les que aporten el capital econòmic, però La Deskomunal és al revés.

Aquest juliol, qui no balla és perquè no vol!

Us presentem el cartell de programació d'aquest mes!

Entrades i + info a https://t.co/zmSiXW40z0 pic.twitter.com/Qvlo7ESR1s

— La Deskomunal (@deskomunalcoop) June 30, 2022

Quins valors compartiu amb les entitats amb les quals treballeu?

El tema dels valors és important no només per a La Deskomunal, sinó per a totes les entitats que formem part de La Comunal, que és la cooperativa que es va crear per acollir les diferents entitats a la fàbrica (La Deskomunal, La Directa, l’Aula d’Idiomes, La Ciutat Invisible, Jamgo, Quesoni, Iridia i Lacol). Totes treballem en l’àmbit de l’Economia Social i Solidària, però evidentment cadascuna té la seva idiosincràsia.

I què us defineix a vosaltres?

Nosaltres tenim una escala salarial horitzontal, ja que creiem que les persones han de cobrar el mateix tinguin la formació que tinguin o realitzin la funció que realitzin. A més a més, ens identifiquem amb el feminisme, l’anticapitalisme, l’antifeixisme, la desobediència... I apostem per la llibertat laboral individual, sempre que aquesta no xoqui amb la nostra idiosincràsia. Per exemple, si una persona té prou treballant el 60% de la seva jornada, creiem que té tot el dret a fer-ho. Com tot, és clar, té la seva part dura. El món assembleari no és gens fàcil. Tot i així, jo penso que és molt més enriquidor.

Creus que el teixit associatiu del barri està creixent, o s’ha estancat?

Em consta que l’associacionisme i el cooperativisme a Sants segueixen creixent. Abans es pensava que els projectes cooperatius no podien ser de llarga duració (més de 10 anys), i jo crec que ara la gent s’ha adonat que no té perquè ser així. A Sants hi ha projectes des de fa molts anys que segueixen funcionant, malgrat les crisis i la pandèmia. Evidentment tot canvia, però la llavor de la lluita obrera anarquista al barri de Sants ha perdurat d'una manera o altra.

Bernat Serrat: "La llavor de la lluita obrera anarquista al barri de Sants ha perdurat d’una manera o altra".

Com veus el futur de La Deskomunal?

A curt termini el que volem és sobreviure. A mi, en realitat, el que més m’importa és el que passa dia a dia. No penso en si el projecte pot enfonsar-se o no, perquè això no és el que em mou. I crec que la gent que m’envolta, que és més jove, també ho viu així.

Per sort, hi ha relleu generacional al cooperativisme.

Sí! Hi ha molta gent jove ficada aquí, amb esperit rebel. El que no pot pretendre la nostra generació és que facin les coses com les fèiem nosaltres. A La Deskomunal hi ha gent jove amb un concepte polític molt similar al meu, tot i que amb gustos diferents. Fa uns anys, mai hagués dit que al local on jo treballaria es programaria trap o reggaeton. Ara no tinc cap dubte que si s’ha de programar, es programa, perquè en el fons el més important és que la gent ho fa amb consciència i per a un públic que suma.

Bernat Serrat: "Mai hagués dit que al local on jo treballaria es programaria trap o reggaeton".

Tenen cabuda valors com el de la desobediència a la societat actual?

De vegades sembla que estàs treballant per a una ciutat que criminalitza la cultura i que fa tot el possible perquè gent com nosaltres no existeixi. No obstant això, quan estàs amb la gent del barri i veus l’ambient que es crea, t’adones que val la pena. Nosaltres programem punk, folk, pop, rock... I hem fet esdeveniments solidaris per recaptar fons que posteriorment s’han donat a l’Hospital Sant Joan de Déu per a la recerca del càncer infantil o a altres causes.

Per això és dur quan vas a treballar amb sentiment de culpa i neguit, quan en realitat tu saps que estàs fent alguna cosa bona per la resta. Això passa perquè ens han fet creure que estem fent quelcom dolent o il·legal, ja que saben que difondre cultura és una arma molt potent, perquè la cultura fa pensar.