Quina és la missió de la vostra entitat?

Si parlem de la Fundació Festa Major de Gràcia tothom pensarà en la festa, però la fundació va més enllà: defensa uns valors d’igualtat, participació i cohesió. Evidentment, hi dediquem grans esforços a la festa major, però també fem la cavalcada de Reis, la rua de Carnestoltes, l’Aplec de la Sardana, concursos de pintura, literatura i fotografia relacionats amb el districte. No només ens dediquem a la festa major, sinó que desenvolupem els seus valors durant tot l’any.

Actualment, la Fundació està integrada per 19 carrers del barri. Un d’aquests, Fraternitat de Dalt, s’ha pres un any sabàtic, però enguany hem aconseguit dos de nous: Providència i Travessia de Sant Antoni. Per nosaltres, l’eix principal són els carrers. Després hi ha els espais de la festa que coordina el Districte, però també tots aquells valors de la vila que encaixen amb nosaltres tenen cabuda.

"No només ens dediquem a la festa major, sinó que desenvolupem els seus valors durant tot l'any"

Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona?

Nosaltres establim sinergies amb les entitats de Gràcia. De fet, la Festa és el moment clau de la vila, per no dir de Barcelona, i tota entitat gracienca participa d’una manera o d’altra. A banda, la Fundació forma part del G6 que té com a objectiu establir un punt d’unió entre les sis entitats més importants del districte: la Fundació, els Lluïsos de Gràcia, el Cercle Catòlic, el Centre, l’Orfeó i Sant Medir. És una manera de treballar plegats amb objectius comuns.

Fora de Gràcia, també hem creat vincles amb els foguerons de Sa Pobla, l’Aplec del cargol de Lleida o amb la Federació de Carrers de Sants, entre d’altres.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Tots som voluntaris. La Fundació aplega a totes les associacions de veïns. Per tant, les persones que estan dins de la Fundació són voluntaris que tenen el rol de representants de carrers i places. També hi ha els patrons físics, membres del teixit associatiu gracienc que poden aportar un plus al patronat.

El funcionament intern de la Fundació i dels carrers és gràcies al voluntariat. En el cas de la festa, l’element més important i diferencial és el guarnit, i hi ha centenars de voluntaris que treballen durant tot l’any en aquest sentit. Posteriorment, quan arriba la Festa, arriben molts més que demanen col·laborar. En total, entre 600 i 900 hi participen, però d’altres ho fan en petites coses puntuals durant l’any. Si la participació dels voluntaris la contempléssim en diners, ens trobaríem davant d’un volum d’hores no assumible.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

A nivell humà, espero que alguns carrers s’hagin rejovenit. Actualment, els carrers pleguen per dos problemes: un d’econòmic, però sobretot per motius humans. Hi ha carrers que han tingut un caire molt familiar i els ha costat obrir-se i rejovenir-se. És veritat però que, des de que vam fer les eleccions, la nova direcció ha baixat la mitjana d’edat del comitè considerablement. Crec que és bàsic trobar l’equilibri entre gent amb un nivell d’experiència elevat i aconseguir que la gent jove s’impliqui en el funcionament de la fundació i participi de les decisions.

A nivell de carrer, després de la crisi i la baixada de subvencions, estem en un punt bastant estable. No crec que baixin més, però tampoc crec que es recuperi gaire. Hem de ser capaços de trobar petits espònsors que puguin participar de diferents maneres, no tant a nivell econòmic, sinó a través d’espècies per estalviar despeses. Hi ha empreses que s’estan recuperant a poc a poc i hauria de ser menys difícil picar a la seva porta ara que no pas fa un any.

 

"Hem de ser capaços de trobar petits espònsors que puguin participar de diferents maneres, no tant a nivell econòmic, sinó a través d'espècies per estalviar despeses"

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Porto poc temps com a presidenta, però un dels moments que més m’ha marcat és la primera festa que vaig viure des de dins. La festa sempre genera satisfacció, però quan ho vius com a organitzador enganxa. La diferència entre venir a la festa o fer-la és radicalment diferent perquè l’acabes parint tu. També pel fet de fer funcionar un grup humà tan heterogeni com et pots trobar dins d’un carrer. És una experiència molt enriquidora.